Primer, ja és casualitat que tots els instituts fessin el mateix error.
Segon, a Catalunya s'han fet proves PISA els anys 2000, 2003, 2006, 2009, 2012, 2015, 2018 i 2022.
Tercer, que maco és fer titulars que convenen al govern.
Objectiu: alumnes mediocres, sense comprensió lectora, ni agilitat matemàtica, sense capacitat de pensar ni entendre res, pq es pretén una massa d ciutadans mesells, obedients, q no protesti, enganxats a les pantalles. I que només surti al carrer per celebrar èxits futbolístics.
1)
La consellera d'Educació, @eniubo, admet que encara no sap amb exactitud les causes concretes de l'error tècnic en les proves PISA, que ha deixat Catalunya sense resultats comparables fins al 2029, tot i que s'ha obert una investigació interna per depurar responsabilitats.
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
Tenim el país trinxat, rodalies, ensenyament, sanitat, infraestructures, habitatge... I ell se'n va de vacances a l'altra punta del món i sobre fa veure que hi va a treballar. Quins pebrots!
@xavidegr A mi el que em desmereix és el que vaig fotografiar la setmana passada: lletreret verd de dalt i mireu d'on són de les peres, lletreret de baix. Em vaig queixar sobre la procedència de les peres i el que van fer és retirar el cartell de dalt
Vaja! Quina sorpresa!:
Espanya és un país on hi ha una regió que té el 16.5% de la població i contribueix el 20% dels impostos però que només rep el 6,8% de les inversions. Clarament, al gobierno de Espanya no li fa cap mena de vergonya discriminar contra una comunitat particular.
I ara tornem a preguntar a la gent d'ERC i del PSOE: d'on creieu que sortiran els 4.800 milions del nou finançament?
@AbansGirona Jo sóc nascuda el 64 i vivia al carrer de darrera. Si no ho recordo malament la façana donava al carrer Migdia però al pati hi trobo a faltar un arbre molt gran que crec era una morera
@laCATxonda Jo he anat tres vegades al cap del meu poble perquè vull deixar de fumar però em diuen que primer haig de reduïr, jo sola, el consum de tabac i que després ja em receptaran. No ho entenc, no sé si a tots els caps ho fan així. O sigui que de moment continuo fumant com si res 🤷🏼♀️
@Antoni_Gelonch@AggloLR Un dels viatges de la meva llista de pendents hi tinc Bordeus i La Rochelle. Amb els vostres vídeos cada cop en tinc més ganes d'anar-hi
@psiborn M'ha sol·lucionat més d'un dubte en coses quotidianes de poca importància. També em va molt bé per organitzar viatges. Li he detectat errades, li he dit que la info no és correcte, m'ho ha reconegut i ho ha corregit. Mai, mai ens l'hem de creure al 100% però és un bon recurs
Cada vegada és més difícil detectar certes imatges fetes amb IA. Ho comprovem? Aquí teniu tres cares reals i tres fetes amb IA. Aviam quantes encerteu. Demà publicaré la solució. Si us plau, compartiu per arribar a més gent.