@NoCardem A casa, viviem en un castell, l’avi treballava a la catana de gas per no aburrir-se, l’àvia cosia, els van fer fora de Castelló d’Ampuries per Rojos quan la posguerra, o alguna cosa aixi…
Quan m’he emboscat avui, t’he recordat i m’hagués agradat compartir amb tú. M’he assegut ihe escoltat el batec del bosc com em xiuxiuejava només per mi. Llavors m’he sentmit en pau i he aprés a esdevenir paissatge per sempre més.
Cada matí surto a donar el volt i m’embosco. M’agrada pensar que els arbres tenen cura de mi i passejo entre ells en silenci. Això em permet escoltar la música del bosc i omplir els ulls de poesia, llavors sento que sóc feliç. #riudaura#Garrotxa