Juanma Castaño reconoció anoche en directo, algo que llevó mucho tiempo denunciando
👉"En la cadena Cope decidimos no publicar los audios, que criticaba a jugadores y periodistas, para proteger al Real Madrid y a usted "
Lo hizo sin sonrojarse
"The Winner Takes It All" was written by Björn Ulvaeus shortly after his divorce from Agnetha Fältskog (in 1979). He composed the music and the entire lyrics in a single night, as a way of processing the pain of separation. https://t.co/Rj0VMJQeQu
El día que nos falte el bueno de Julio Maldonado, "Maldini", sentiré un vacío inmenso en mi corazón.
La jornada que se ha marcado es absolutamente histórica.
Catalunya ha guanyat 448.887 habitants en quatre anys, sumant l'equivalent a tota la ciutat de Girona CADA ANY. En aquest mateix període, segons l'Idescat, el país ha sumat anualment uns 200 llits hospitalaris, 30 escoles i 4 instituts. Insostenible.
"Quan expulses un alumne dos dies t'envien directament l'advocat, i tu no ets jurista."
Jordi Satorra, director d'institut i president de l'Associació de Directius de l'Educació Pública, explica que ha d'anar al jutjat "5 o 6 vegades a l'any" https://t.co/zArwoqIwKh #Matins3Cat
La Policia Basca sí pública l'origen dels seus detinguts i les seves dades són contundents: el 64% son immigrants i d'aquests el 67% són magrebins. La Generalitat ens oculta aquestes dades amb la intenció de manipular-nos perquè tots sabem que són molt superiors.
Segons dades de la Seguretat Social, el 70,3% de les dones marroquines i el 81,9% de les algerianes no cotitzen a Catalunya.
Parlem de centenars de milers de persones en edat laboral que no sostenen el sistema mentre accedeixen a ajudes públiques pagades pels contribuents: menjador escolar, transport, aula matinal, activitats extraescolars, Ingrés Mínim Vital, bons socials de llum i gas, ajudes al lloguer, habitatge i serveis socials. Mentrestant, autònoms, treballadors i pensionistes suporten la càrrega fiscal. Aquest model d’immigració massiva sense exigència laboral ni integració real col·lapsa escoles, barris i recursos públics. Si no es posa ordre, el cost social i econòmic serà cada cop més greu.
#salvemcatalunya
Amb @CatalunyaAC
Recordeu el cas del Ramon? Una hèrnia, dolor constant, dies sense poder caminar.
I primera visita al neurocirurgià, el 2028, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron?
Dos dies després del tuit: avui, notificació!
De dos anys d’espera a dues setmanes.
Això no és agilitat. És reacció forçada. És un sistema que només es mou quan se l’assenyala públicament.
El que està passant a Catalunya és un escàndol sostingut: deixadesa estructural, amb persones que han treballat i cotitzat tota la vida, condemnades a esperes inacceptables.
I que no ens venguin fum: reduir una espera de dos anys a dues setmanes no resol el problema, només el destapa encara més.
Tenim un govern que viu a cop de maquillada diària, que només es mou pel què diran i que mai posa el ciutadà al centre de res.
Un govern que només funciona sota pressió i exposició pública és un govern que no governa: només reacciona quan l’han enxampat.
Cal fer-los fora, ja!
Que se sàpiga!
El Ramon conviu, cada dia, amb una hèrnia discal que li provoca dolor constant. No és un malestar puntual, és una limitació real que condiciona cada gest del seu dia a dia. Aixecar-se, caminar o simplement aguantar hores dempeus es converteix en un esforç.
I quan finalment arriba l’esperança d’una visita a neurocirurgia…
Saps per a quan té visita?
Pel 2028!
El greu, no és tan sols, que durant dos anys haurà de conviure amb limitacions i dolor, havent contribuït sobradament perquè això no passi, que també, greu és que, a més, això ja no sorprèn ningú: hem normalitzat un sistema que arriba tard, fins i tot quan el dolor no dona treva.
És delirant. És vergonyós.
La usurpació de la propietat privada ara també de mà de les institucions.
Empadronaments il·legals que expulsen els propietaris de casa seva i manipulen el cens electoral per a les properes municipals.
Quants descobriran que han estat desempadronats el dia de les eleccions?
Años que hacen falta para que un extranjero no comunitario cobre ayudas sociales en los países de la UE.
🇩🇰 Dinamarca → 9 años
🇦🇹 Austria → 5 años
🇧🇪Bélgica → 5 años
🇧🇬Bulgaria → 5 años
🇨🇾Chipre → 5 años
🇭🇷Croacia → 5 años
🇸🇮Eslovenia → 5 años
🇪🇪Estonia → 5 años
🇫🇮Finlandia → 5 años
🇫🇷Francia → 5 años (para RSA y similares; excepciones muy limitadas para trabajadores)
🇬🇷Grecia → 5 años
🇭🇺Hungría → 5 años
🇮🇪Irlanda → 5 años (o “habitual residence” probada caso por caso, normalmente ≥5 años)
🇮🇹Italia → 5 años (más 2 consecutivos recientes para Assegno di Inclusione; requiere estatuto de larga duración o protección)
🇱🇻Letonia → 5 años
🇱🇹Lituania → 5 años
🇱🇺Luxemburgo → 5 años
🇲🇹Malta → 5 años
🇳🇱Países Bajos → 5 años
���🇱Polonia → 5 años
🇨🇿República Checa → 5 años
🇷🇴Rumanía → 5 años
🇸🇪Suecia → 5 años (evaluación individual, pero normalmente requiere larga duración)
🇩🇪Alemania → 5 años (restricciones iniciales fuertes que afectan renovación de permiso)
🇵🇹Portugal → 1 año
(de residencia legal continua para RSI y ayudas sociales principales)
🇪🇸España → 1 año de residencia legal y efectiva continua para el Ingreso Mínimo Vital – IMV. Confirmado en web oficial del Ministerio de Inclusión 2026) (0 años en el caso de Navarra, solo requieren empadronamiento)