Aquesta és una explicació clara, honesta i directa, que altres polítics, incapaços de fer sobre parents seus que cobren de les administracions de manera opaca, envien minions a criticar. No deixis mai de donar la cara @orriolsderipoll
Us poseu molt estrictes perquè la filla de la Sílvia Orriols hagi tret plaça a unes oposicions i no perquè l'empresa on treballa el fill de José Montilla se li hagi adjudicat un contracte de més de 1.000 milions d'euros.
Com és la vida, tu.
La doble vara, altra vegada.
En 1137, los castellanos creían que se iban a quedar con el reino de Aragón, pero al final no pudieron hacerlo, porque el rey de Aragón le regaló su reino y su hija de un año de edad al conde de Barcelona, para que defendiera el reino de Aragón de los castellanos.
Aquesta segona vida (o tercera) que està tenint el Virolai, convertida en himne de farra de les Santes de Mataró, és una cosa que ni el Verdaguer d'època exorcista s'hauria imaginat. Per a això serví la Renaixença, per a mantenir el país viu.
INFORME PISA
Si t'envien allaus incontrolades de bàrbars del tercer món que envaeixen els teus carrers i les teves escoles.
Si els aproven l'ESO sense saber ni escriure.
Si omples les aules de TIC i de paperassa burrocràtica.
Si ho deixes tot en mans de pedagogs esnobs i de protocols demencials.
Si queden quatre profes que fan les classes en català.
Si, precisament, han estat els governs d'esquerres els que s'han carregat l'ensenyament públic d'aquest país, quan l'ensenyament és l'únic ascensor social per als pobres.
Què coi esperes que surti al famós Informe PISA?
Doncs que estem al cul del rànquing, no solament d'aspanya, sinó del món mundial.
És normal que ens ho amaguin.
Un desgavell, un desastre, un disbarat, una vergonya incommensurable que pagarem amb sang.
El problema és que això no s'arregla en dos dies.
Sempre ho repeteixo: hi ha uns responsables amb noms i cognoms. Uns consellers i uns partits.
Ni oblit ni perdó quan voteu.
#SalvemCatalunya
Ni peatge ni vinyetes, plantem-nos d'una vegada, el manteniment de l'AP7 l'ha de pagar l'estat que n'és el titular. Si la volen deixar caure a trossos, endavant, no podran exportar. És hora que peti tot.
Es una carretera estatal per Deu !!! Que reclami a Espanya pagar el manteniment amb el ja ens roba , heu vist ningú a Andalusia, València, Aragó, suplicar pagar ? Ets un traïdor de merda ens vols portar als catalans a la pobresa absoluta
Algú ha escoltat als Parlaments de Madrid , Castella , Andalusia , País Valencia , Aragó , Galicia etc demanar a l' Estat que posi peatges a les seves carreteres per fer-ne el manteniment ? No clar que no
No ho ha diners per comprar avions contra incendis o pagar per formar i contractar mes bombers, pero pel districte Gaza, per l'observatori per la Pau mundial, per subvencionar estudis sobre les lesbianes d'Angola i per endollar mil inútils al tercer sector, sempre troben diners
El doble estàndard.
Hi ha una cosa que em preocupa més que la incompetència: el doble estàndard.
Fa unes setmanes, milers d’estudiants van denunciar que l’examen de Matemàtiques de la PAU estava mal dissenyat. Les dades eren demolidores: la nota mitjana va caure prop de dos punts, la pitjor dels últims tretze anys. Professors, alumnes i experts coincidien que l’examen era excessivament llarg i que un sol error impedia resoldre la resta dels exercicis.
La resposta del Govern? Silenci. Un comitè d’experts. I els 2.500 alumnes afectats, que aquest any poden veure compromès l’accés a la universitat, que s’espavilin.
Avui sabem que Catalunya no tindrà resultats vàlids a les proves PISA després que s’hagin detectat presumptes irregularitats en la selecció dels alumnes participants. Aquesta vegada, però, la reacció és immediata: explicacions, compromisos i mesures.
Aquí hi ha el doble estàndard.
Quan l’error perjudica els ciutadans, no passa res. Quan perjudica el Govern, tot són presses.
El problema no és només la mala gestió. És una cultura política que només assumeix responsabilitats quan està en joc la seva pròpia imatge.
Ho vam veure també a Mataró: un veí arregla un carrer abandonat per l’Ajuntament i qui acaba rebent la reprimenda és el ciutadà, no l’administració que havia incomplert la seva obligació.
Això és el que hauríem de deixar de normalitzar.
La funció pública no consisteix a donar lliçons de moral. Consisteix a assumir responsabilitats. I avui, massa sovint, els ciutadans paguen els errors de l’Administració mentre l’Administració només corre quan el perjudicat és ella mateixa.
Primer van deixar morir les infraestructures. Després van impulsar una immigració massiva sabent que el país no ho podia assumir. La sanitat ha acabat col·lapsant. L’educació, en caiguda lliure. L’ús del català sota mínims…
Catalunya només rep un 8,6% de la inversió executada de l’Estat. La productivitat ha caigut, els salaris s’han encongit i la renda per càpita s’ha enfonsat. Mentre et venen rècords de PIB, cada català és més pobre que fa 25 anys.
Han destrossat Catalunya sense disparar ni un sol tret.
Però, bufa tu, quin triomf això de l’amnistia…