M'agradaria sonar al Liceu. De moment ho he fet dues parades de metro més amunt.
Això sí, davant d'unes 25.000 persones cada dia. https://t.co/K5e288jex7
Música generativa usant mètriques anònimes del pas de la gent
La música, però d'una altra manera.
Us he d'anunciar que avui he estat "pare", juntament amb David Hernández, Josecarlos Flórez i ARTIFICIA PRO.
La criatura, ARS GRÀCIA, al passadís del metro Passeig de Gràcia, ha nascut bé.
La 1a instal·lació de música generativa en espai públic. Barcelona innovant. ♥️🎶
Quan el pèndol inexorable de la història giri cap a la banda oposada a la d'avui i comencem a mirar, valorar i criticar més el fons que la forma, crideu-me d'entre els morts, que tornaré amb molt de gust a aquesta terra.
Per quan "facis" una cançó amb IA usant plataformes "text to audio" com les que ja saps. 😉
La lògica del disseny amb IA:
- Fes-me una pizza amb formatge.
- Uau, mira què he fet!
😡
A la biblioteca de la Vila de Gràcia no se li acut millor manera que celebrar la nostra festa major que amb un espectacle infantil en espanyol.
Espectacle musical "Gràcia se viste de cuentos: vecinas, ventanas y balcones", amb Alejandra Hurtado Cicarelli
@Pallacus Sap greu, però l'analogia entre compositor-director-orquestra i un usuari que fa un prompt no és ben bé així com dius. No és el mateix usar la IA de manera ètica i sabent el que fas, que no pas teclejar un prompt i sentir-te compositor. No és un tema de resultat, sinó de discurs.
Més sovint del que ens pensem hi ha bé que prové del mal i mal que prové del bé.
I això passa perquè la realitat, en el seu registre més profund, és neutra. Som nosaltres que li conferim un valor basant-nos en el nostre breu context social temporal.
I d'això en voldré escriure.
El crític és aquell que pot traduir en una altra manera o amb nous materials la seva impressió de les coses belles.
La més alta i la més baixa forma de la crítica és l'estil d'autobiografia.
Oscar Wilde