El 25 de juliol de 1713 més de 40.000 soldats espanyols i francesos van posar setge a Barcelona. La ciutat, defensada només per 6.000 catalans, resistiria 413 dies fins a la seva caiguda, l'onze de setembre de 1714.
Abril 2025 🆚 juliol 2026, a Valls.
Denunciar i exigir el compliment de la llei funciona.
Aquest establiment ha passat d'ignorar el català a retolar la façana correctament en la nostra llengua.
#AccióPelCatalà@consumcat@llenguacatalana
Ara que sóc de vacances a CAT vull explicar-vos com gestiono la meva catalanitat d’orígen quan sóc a la meva nació d’adopció, Noruega, i/o a l’estranger:
En qualsevol ambient en el que em trobi, ja sigui professional o personal, sempre explico la meva identitat AIXÍ 👇👇
(1/6)
Tenen exèrcit, jutges, polis, inspectors tributaris i tot un Estat repressor darrera.
I vinga a fer el ploricó per fer justícia en uns grafitis pintats per grafiters a sou del règim.
Que feble és absolutament tot.
Església d'Illa i Omella. Mare de Déu dels Àngels, Eixample de BCN, juliol 2026. L'espanyolització total. Cap missa ni cap mot en català. Fins i tot una missa en portuguès! Som estrangers a casa nostra! Com amb Franco. @llenguacat@llenguacatalana
Jane Campion converteix aquesta escena de "THE PIANO" (1993) en una metàfora devastadora.
El que hi ha en joc no és només el futur d'Ada, sinó la seva veu, la seva llibertat i la seva pròpia identitat.
Holly Hunter hi signa una interpretació senzillament colossal.
No sé per on començar.
Aquest matí sentia tertulians discutint si era millor tornar a pagar peatge per circular per les autopistes de l'Estat a Catalunya o instaurar una vinyeta en funció de com de contaminant sigui el teu vehicle. I em sorprenia que ningú es plantegés la pregunta prèvia: per què hi ha autopistes estatals gratuïtes en altres indrets que reben el seu manteniment amb càrrec als pressupostos públics, mentre aquí sembla que haguem de tornar a passar per caixa?
Ens tenen discutint el dit i no la lluna.
Esvorancs al Putxet, enfonsament d'una grua, llengua de foc a Sants...
I les explicacions dels responsables directes, del Govern o de l'Ajuntament són absurdes o inexistents. I aquí no passa res.
Encara m'estic recuperant de la pantomima del control parlamentari pel cas DGAIA, quan em trobo que les úniques proves PISA que s'havien de fer durant el mandat del PSC del 155 —el Govern de la reconciliació i l'eficàcia, deien— no s'han fet per "qüestions tècniques". És a dir, la nova manera de dir "perquè no ens va sortir de la pebrotera".
Com pot fer un poble per desempallegar-se d'aquesta manera de governar, tan impermeable a l'autocrítica, tan poc exigent amb els resultats i tan convençuda que mai no haurà de retre comptes? No serà a través dels partits que li donen suport, ni dels que cauen en el fora de joc de l'espanyolisme, ni de l'omertà de les causes comunes, les amnisties i les cadires.
Amb raó, alguns diran que la solució és AC. I ho diran perquè és un partit d'aquí que encara no ha tocat cuixa, i la gent espera que faci girar la truita. Jo, personalment, sóc molt escèptic amb totes les coses que no faig jo mateix o un cuiner de confiança i em temo que tampoc no canviaran res de sistèmic.
I, a més a més, si per girar la truita ens hem d'empassar segons què, ja us dic ara que acabarem cagant tramussos.
Perquè el problema de fons no és qui ocupa avui els despatxos. El problema és haver arribat al punt que una administració pugui encadenar errors, excuses i negligències sense que pràcticament ningú n'assumeixi les conseqüències. Ens han acostumat a discutir els mecanismes, els procediments i els relats, però gairebé mai els principis. Discutim la manera com ens executaran i no si tenen dret a aplicar-nos la pena de mort.
I mentre això no canviï, continuarem discutint sobre els governs, però no sobre la manera de governar.
Avui una dona al tren explicava que deixarà la feina. Té un nadó i no pot estar perdent hores atrapada al tren de rodalies constantment sense saber quan arribarà a casa.
Al lloc on treballo cada cop més gent intenta arribar en cotxe per manca d'opció de transport públic, però com que les rondes de Bcn es saturen a les 6:30h i costa trobar pàrquing, condueixen de nit i acaben de dormir al cotxe esperant que sigui l'hora d'entrar al curro.
És una situació de gradual col·lapse del país mentre el govern es dedica a cobrir els responsables.
https://t.co/d7hAhfkaM8
Perquè a cada embat amb què els espanyols vulguin esborrar qui som i d’on venim, la nostra passa endavant sigui més ferma.
En memòria d’Isabel-Clara Simó: no ens fareu espanyols.
https://t.co/3sk9vCrxkO
Ens diuen que ens centrem en els "problemes reals". Però el problema real de Catalunya és Espanya. L'alliberament nacional ÉS la única via si volem tenir un futur.
Avui s'ha presentat el cartell de la Mercè 2026, l'autora és la muralista barcelonina Cinta Vidal (1982). És ple d'arquitectura, m'agrada MOLT. També m'agrada la clucada d'ull a M.C. Escher, amb edificis en plans diferents. I molt bonica la bandera catalana al centre. 👌
Salvador Illa destitueix una consellera perquè els socialistes ja no poden amagar més el cas de CORRUPCIÓ de la DGAIA i tret de @QuicoSalles i @AlbanoDante76 CAP periodista no diu res ni pregunta res. L’omertà a Catalunya és una VERGONYA.
Per saber els horaris dels trens hem de fer les nostres pròpies apps.
El mateix per saber amb què es gasten els diners públics.
Per tal que es compleixi la immersió has d'associar-te amb altres pares.
L'administració ha decidit deixar de funcionar.
Pots explicar-nos tots els gripaus, enemics i secrets de despatx que vulguis, però res d’això obliga Laporta a celebrar una victòria d’Espanya perquè hi juguen futbolistes del Barça. Precisament perquè sap què representa el club i perquè diu tenir Catalunya al cor, hauria de saber perfectament què està fent quan posa el prestigi del Barça i el talent format a la Masia al servei de l’èxit nacional espanyol.
Que Laporta hagi millorat la situació econòmica o impulsat el nou estadi no converteix qualsevol declaració seva en una jugada mestra. Aquí no hi ha cap misteri que només pugui entendre qui és a dins. Hi ha el president del Barça celebrant que Espanya guanyi gràcies, en bona part, a una idea de joc i uns futbolistes formats a Catalunya.
Ja n’hi ha prou de presentar cada renúncia com un gripau necessari i cada cosa indefensable com una maniobra que els pobres mortals entendrem més endavant. Això ja ho hem vist massa vegades en aquest país.
«Abans del Procés, no hauríem vist mai la torre de la plaça de les Glòries Catalanes il·luminada amb l’estanquera, una imponent erecció patriòtica sobre una capital captiva i desarmada. Perquè si en una cosa és bona Espanya és en la venjança.» La davui: https://t.co/ihLgQHin8k