🚨 EN BRUNO NO PODRÀ COMENÇAR LES CLASSES.
Té un 79% de discapacitat i grau III de dependència, però avui, primer dia de classe, continua sense vetlladora
Cada any es repeteix la mateixa història.
📢 Compartiu perquè en Bruno sigui escoltat.
#EducacióInclusiva
ALGÚ ELS HI POT EXPLICAR a l’Enric Auquer i a la Mònica López:
1. Que el 1-O-2017 hi havia preparada una consulta popular sobre la independència de Catalunya.
2. Que el Gobierno español ho volia impedir com fos, però no hi havia manera,ni tan sols, de trobar les urnes ⬇️⬇️
💰 Comencem per un disclaimer important: l’Atlético té tot el dret del món a no vendre Julián Álvarez. Només faltaria. És un actiu seu, hi ha un contracte i pot considerar-lo intransferible o valorar-lo en 120, 200 o 400 M€.
Ara bé, interessar-se per un jugador, fer una oferta, negociar i, eventualment, traspassar-lo és probablement la cosa més normal del món del futbol cada estiu. Ho fa el Barça, ho fa l’Atlético i ho fan tots els clubs.
I tots els clubs negocien previament amb els jugadors.
És realment curiosa la performance que està fent l'#Atlético de tota aquesta situació, més enllà del missatge de consum propi a la teva afició, que només fa que devaluar el valor del jugador.
Dit això, s’ha qualificat de “ridícula” l’oferta del Barça de 100 M€ per Julián, entre altres coses perquè es pagaria en 6 terminis.
Posem-hi una mica de context.
Pagar 100 M€ fixos, sense variables, per un futbolista continua sent una absoluta excepcionalitat. En tota la història del futbol, només al voltant d’una vintena de traspassos han superat aquesta xifra garantida.
I evidenment és una primera oferta que segur s'incrementaria en el procés negociador.
I el mateix Atlético va comprar Julián al Manchester City per aproximadament 75 M€ fixos + 20 M€ en variables.
Per tant, l’Atlético pot considerar 100 M€ insuficients i rebutjar-los. Perfecte.
Però una altra cosa és considerar que 100 M€ garantits són, per si mateixos, una oferta ridícula. Acceptar aquesta xifra ja situaria Julián entre els traspassos més cars de la història.
Una cosa és no voler vendre. Una altra, valorar econòmicament l’oferta.
🏦 I després hi ha els famosos 6 terminis.
Aquí els comptes de l’Atlético són especialment interessants.
A 30/6/2025 tenia 195,1 M€ pendents de pagar a altres clubs. D’aquests, 103,1 M€ eren a llarg termini, amb venciments que arribaven fins a 3-4 anys.
I quan ven? El mateix: altres clubs li devien 97,7 M€, dels quals gairebé 45 M€ també eren a llarg termini, amb cobraments fins a 3-4 anys.
És a dir:
➡️ l’Atlético compra a terminis.
⬅️ l’Atlético ven a terminis.
I hi ha una dada especialment interessant: la temporada en què compra Julián, el seu deute a llarg termini amb altres clubs passa de 25,2 M€ a 103,1 M€. A més, sabem que #ManCity i Atlético van negociar expressament la “payment structure” del fitxatge, encara que no coneixem públicament els venciments concrets.
Per tant, l’Atlético pot considerar que 6 anys són massa.I sembla evident que és una estratègia de negociació. I financerament és evident que 100 M€ avui no valen el mateix que 100 M€ repartits durant sis anys.
Però pagar un traspàs de manera ajornada no és cap extravagància del #Barça.
És una pràctica habitual del mercat i els mateixos comptes de l’#Atlético demostren que paga i cobra traspassos a terminis.
Per això crec que el debat s’ha plantejat malament.
No és: “Com s’atreveix el #Barça a fer una oferta?”
Ni tampoc: “Com s’atreveix a pagar a terminis?”
El debat econòmic és molt més senzill:
Quin preu? Quins terminis? Quines garanties? I quin valor financer té realment l’oferta?
Després, l’#Atlético decideix si ven o no. Com passa en qualsevol negociació.
Mentre es neguen a incloure medicaments innovadors contra l'alzheimer o el parkinson a la seguretat social al•legant manca de recursos, regalen, a dojo, medicaments a immigrants que no han contribuit en res a la nostra societat.
VERGONYA
1ª - El Barça hace lo que le da gana en su casa.
2ª - El homenaje a los campeones del mundo ya lo hicieron en su momento.
3ª - Me hubiera gustado que homenajearan a los campeones del mundo.
4ª - Entiendo perfectamente que no lo hagan
5ª - Cuando en el Bernabéu sacan el aguilucho a pasear nadie dice nada…
6ª - Los primeros que politizan el fútbol son aquellos que gritan “puta catalunya” en todos los campos de España.
7ª - He visto como gritaban y abucheaban a Lamine Yamal por ser Marroquí, y llevaba la camiseta de España.
8ª - Algunos se las dan de españolazos cuando la realidad es que en el Real Madrid o Atlético de Madrid hay menos jugadores españoles que en una tribu de Papúa Nueva Guinea.
9ª - Este sábado, en el Bernabéu, que saquen otra vez a pasear el aguilucho al grito de “Puta Catalunya”
10ª - VISCA EL BARÇA!
@MalasLenguas_Tv Un menor de edad! 4 o 5 policias para reducir a un chaval de 17 años! Pero contra los delicuentes no tienen tantos huevos…pegar a los catalanes sale gratis!
El que ha passat a Igualada és absolutament indigne d’una societat que presumeixi de democràtica.
La Coll@nada diu que va comunicar “de manera respectuosa” als membres d’Aliança Catalana que no els volia allà. De debò? Envoltar una taula entre centenars de persones, cridar-los “feixistes”, exigir que marxin i acabar tirant sal dins la paella que estaven cuinant és demanar educadament a algú que se’n vagi?
Segons Igualada News, unes 500 persones (tots els votants de la CUP a l'Anoia) es van concentrar al voltant de la taula d’Aliança Catalana, la Policia Local i els Mossos van haver d’establir un cordó de seguretat, alguns concentrats van llançar sal a la paella i, després d’una hora i mitja de tensió, els militants i simpatitzants van acabar marxant escortats pels agents.
I després encara presumiu a les xarxes: “Els hem fet fora.”
Això és precisament el que hauria d’escandalitzar qualsevol demòcrata.
Els carrers no són vostres. Les places no són vostres. La Rambla no és patrimoni ideològic de la CUP, d’Arran, dels casals populars ni de ningú. Podeu discrepar profundament d’Aliança Catalana, podeu manifestar-vos, podeu criticar Sílvia Orriols i podeu defensar exactament el contrari del que defensa el seu partit. Aquest és el joc democràtic.
El que no és democràtic és substituir el debat per l’assetjament, l’insult, la intimidació i la força del nombre fins aconseguir que unes persones necessitin un cordó policial i acabin abandonant un acte al carrer escortades pels Mossos.
I encara resulta especialment grotesc que els qui fan això reparteixin carnets de “feixista” als altres. Quan pretens decidir qui pot estar al carrer segons les seves idees polítiques, el problema democràtic el tens tu.
On és la defensa del dret de persones amb idees que detesteu a poder participar de la vida pública sense ser encerclades?
Aliança Catalana és una formació política legal i els seus militants i simpatitzants tenen exactament el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a expressar les seves idees, reunir-se i participar de l’espai públic dins la legalitat. Defensar aquest dret no obliga ningú a compartir ni una sola de les seves propostes: obliga simplement a ser demòcrata.
Ni amenaces, ni coaccions, ni insults, ni “els hem fet fora”. Les discrepàncies polítiques es resolen democràticament. Els carrers són de tothom. Mal que els hi pesi als feixistes d'esquerres que es van veure ahir per Igualada.