S'ha de mencionar que aquesta llista no comprén tots els refugis del districte i que en falten molts per registrar, ja que no estan en molt bones condicions i no són de fàcil accés.
Com a última publicació per a aquesta pràctica de l'Assignatura de Recursos Informàtics m'agradaria adhuntar un mapa amb la localització de 15 refugis dins del districte Sants-Montjuïc.
Tot i que l'únic refugi visitable a dia d'avui és el 307, des del meu punt de vista crec que val la pena fer una ullada pels carrers de Sants i fixar-se en tots aquests refugis veïnals.
Ara que ja hem fet una breu repassada als refugis del districte i a com es financiaven aquests projectes, intentarem fer 5 cèntims de les condicions i l'equipament sanitari dins dels refugis.
⬇️🧵⬇️
Aquestes normes també consideraven indispensables la presència de wàters, aigua potable, llum i dipòsits de sorra. La presència de personal sanitari depenia de les circumstàncies i no es podia garantir.
Per altra banda, el refugi cel·lular només està conformat per una cambra, la qual només compleix la funció d'allotjar els ciutadans i et permet portar a un nombre major de persones que el refugi de galeria. Per tant, tot i no ser tant accessible, és més eficient allotjant civils.
En aquest breu fil intentarem explicar les diferències entre un refugi de tipus galeria i un de tipus cel·lular.
A més a més intentarem indagar en les ventatges i desventatges d'ambdós models.
⬇️🧵⬇️
Normalment els refugis de galeria tenen diverses entrades, ja que connecten diversos carrers. Aquesta és una gran aventatge, ja que s'eviten grans congestions que puguin allargar el procés d'entrada al refugi. Per tant la tipologia de galeria és més accesible que la cel·lular.
Finalment m'agradaria comentar que l'any 2017, durant la renovació urbanística dels carrers Feliu Casanova i Casteràs les obres van haver de ser aturades quan es van trobar amb un dels túnels del refugi.