Un dia més de demostració que l'ensenyament es troba en un estat catastròfic. Salvar la canalla de ser analfabets funcionals és en mans de les famílies que vulguin i puguin suplir la feina que l'escola no vol o no pot fer. I això és un fracàs social i polític de primer ordre.
M’agradaria q un dia el @govern homenatgés als qui es mullaren i van fer accions contra les dictadures; als qui tiraren endavant hospitals, clubs esportius o entitats d previsió social; als mestres i pares q van impulsar la immersió lingüística,pq ells sí q van aixecar Catalunya!
"Acció Cassandra aporta a Brussel·les 9.000 incidències de Rodalies
L'entitat també està personada formalment al Jutjat per l'accident de Gelida"
via @MonDiari@QuicoSalles
https://t.co/X3Onp9nOCA
La publicació irresponsable per les xarxes dels 'millors' llocs naturals (cims, gorgs, pics, fonts, pous, illots, boscs, etc) és un dels factors que més ràpid ha promogut i promou la seva degradació o destrucció. Es molt difícil i costós lluitar contra els seus efectes.
M’agradarà q un dia el @govern homenatgi la gent q feia i rebia classes d català en clandestinitat; la gent q es va quedar al Pirineu i va tirar endavant ramats, empreses i explotacions agràries; o la gent q d’autònoms van passar a empresaris, pq ells sí q van aixecar Catalunya!
⛰️ Quines històries amaguen els arxius del Pirineu?
'Històries del Pirineu' recull sis vídeos divulgatius per descobrir documents, personatges i episodis del territori a través dels fons conservats als arxius comarcals.
🎥 https://t.co/OJqocS3ZoI
M’agradara q un dia el @govern homenatgi les dones pirinenques q van baixar a Barcelona a les porteries i a netejar cases d’altres; a la gent d Ponent q va anar a treballar a les fàbriques; o a la gent d l’Ebre q empentaven carretons al Born. Pq ells sí q van aixecar Catalunya!
A vegades, fer una pausa és la millor manera de continuar caminant. Escolta els teus silencis, abraça les teves tempestes i recorda que, fins i tot en els dies més foscos, tornar a florir és possible.
Entenc que parlar dels efectes del tabac pot resultar incòmode, especialment per a les persones que fumen. No es tracta de jutjar ningú, sinó de prendre consciència que fumar no afecta només els pulmons.
El tabac pot deixar rastre en l’alè, la pell, els cabells, les mans i la roba. L’olor del fum s’impregna i pot quedar al cos, al cotxe, als llençols, al sofà, a les cortines…
Amb el temps, les dents i les ungles poden enfosquir-se, la pell pot envellir més ràpidament i la veu tornar-se més ronca. També poden aparèixer tos, més mucositat i una respiració menys neta.
I això és només el que es veu, s’olora o s’escolta.
Per dins, fumar augmenta el risc de malalties força greus. També pot perjudicar la circulació, reduir la capacitat pulmonar i afectar les persones que conviuen amb el fum.
El tabac no desapareix del tot quan apagues la cigarreta: pot deixar rastre en el cos, en la salut i en els espais que comparteixes amb els altres.
A més, la dependència pot fer que fumar deixi de ser una elecció i es converteixi en una necessitat difícil de controlar. Si et passa, no vol dir que et falti força de voluntat: la nicotina crea addicció i deixar-ho pot requerir temps, suport i ajuda.
Sigues conscient del que està passant i pensa com t’agradaria continuar vivint, i com vols protegir les persones que t’envolten. Hi ha diferents maneres de deixar de fumar, i demanar ajuda és un pas de valentia. Tot pot començar amb una decisió teva, encara que el camí sigui gradual.
Jo tenia un professor fumador que deia: “Fumemos, que no sabemos de qué moriremos.” Però no es tracta de morir, es tracta de viure millor. D’olor a vida i a net, que no amaguen els caramels forts de menta.
Deixar de fumar és recuperar aire, salut i llibertat. Vida de més qualitat interior i exterior.
En fi. Fes el que vulguis, però primer regala’t el moment de repensar-ho conscientment. I tornar a decidir.
I comença avui, al teu ritme.
No cal fer-ho sol. 🤍
#lapeçadeletnològic
PORRÓ GARBER, anomenat “de segador”. Anava encaixat en una cistella plena de palla mentre els segadors no hi bevien. Comprat a Lleida per 9 ptes. durant el 3r viatge de recerca de materials (1942) i fet a Vimbodí (Conca de Barberà)
👉 https://t.co/GjwWLqA3Yt
Ha mort l'antropòleg Joan Prat, catedràtic a la @universitatURV, un dels fundadors de l'Institut Català d'Antropologia i Medalla d'Honor de la Xarxa Vives.
Els seus estudis han estat innovadors en la interpretació antropològica i específicament la religiosa.
Quina tristesa. L'antropologia catalana està de dol, i específicament l'antropologia religiosa.
En vaig aprendre i continuo aprenent-ne encara llegint textos que desconeixia, els d'un antropòleg curós en el seu coneixement.
Que el vol sigui lleuger, Joan.
Queden els llibres.
Goian Bego, Joan Prat.
Un importante referente de la Antropología catalana y de los pueblos de la península Ibérica. Estudioso de la cultura popular y de la religiosiddad. Y también un historiador de la disciplina y biógrafo de su generación. Nos queda su obra.
Avui m'he llevat amb la trista notícia de la mort d'en Joan Prat, referent de l'Antropologia i una persona excepcional. Quina sort haver-lo tingut com a professor! Recordaré sempre les seves interessantíssimes classes, els riures i les abraçades pels passadissos. ACS ❤️
DEP, un record per a un dels millors professors de la @universitatURV
Tranquil, pacient, que va fer estimar l'antropologia als qui assistiem a les seves classes.