Roger Canals

If you never try, then you'll never know

[Roger Canals @RogerCanals]

@mikipou131 @FrancescJ4 Un jugadoràs aquest noi. Petitó tècnicament boníssim jugant de primera línia. Demostrant que el talent encara pot primar sobre el físic.

[Ramon Audet i Sánchez🤠 @ramon_audet]

A can @LaSotana_ ja sabem amb qui van al mundial.

"Hola, català que vas amb Espanya".

[Marc Arza @marcarza]

Que es pensin que l'extrema dreta, que creix en bona part contra les seves ocurrències i els seus efectes, es pot frenar amb una doble dosi de les mateixes ocurrències... fa riure i fa plorar.

[Roger Canals @RogerCanals]

El Barça l'ha fet gran gent com aquesta. Grandiós.

[Esport3 @esport3]

🥹Ian Barrufet, trencadíssim després de guanyar la Champions

🗣️"El dia més feliç de la meva vida"

🗣️"La meva mare em va dir que tornaria i guanyaria"

#ehffinal4

👉https://t.co/Q1CahvuoFM

[Roger Canals @RogerCanals]

Ja m'ho deia ma mare: ets un cap verd!!!

[Roger Canals @RogerCanals]

Gran notícia. Lloc i progressió per Fermín i Olmo.

[Fabrizio Romano @FabrizioRomano]

🚨💣 BREAKING: Bernardo Silva to Real Madrid, deal set to be sealed as revealed earlier… HERE WE GO, SOON. 🇵🇹

Agreement at final stages after official proposal valid until June 2028 plus potential option.

Bernardo Silva, ready to join Real Madrid.

[Roger Canals @RogerCanals]

Malgrat els tres segles de subjugació i colonialisme, aquest país encara és capaç de fer coses com aquesta. Acollonant.

[Roger Canals @RogerCanals]

Avui el Papa ha dit als polítics allò que el comú dels mortals no pot dir-los-hi: que amb la crispació continuada i l'insult degraden la política. Avui molt aplaudir, però molt em temo que a partir de demà no en faran ni cas.

[Roger Canals @RogerCanals]

Com diria el gran President Núñez, aquests els fitxa hasta mi portera

[Roger Canals @RogerCanals]

La temporada del @CEEuropa és una de les proeses esporives més bèsties que recordo. Cal estar molt orgullosos de l'equip i de la feina del club. Per mi, i per molts d'altres, les glòries ja han tornat. Força Europa!!

[Marc Arza @marcarza]

Quan fa 15 anys Benet XVI va visitar Barcelona per consagrar la Sagrada Família, va trobar una hostilitat i un rebuig que avui no hi són. Repassar els diaris de l’època fa evident el contrast entre aquell moment i la rebuda que espera Lleó XIV quan arribi a Barcelona la setmana vinent.

Alguna cosa entre la curiositat, l’interès i una proximitat renovada cap a la fe i la tradició cristiana es deixa sentir en mil i un símptomes, especialment entre els joves menors de 25 anys.

El canvi de tarannà que va de Ratzinger a Bergoglio i Prevost hi deu tenir alguna cosa a veure, però no és el més important. L’Església ha canviat de cara, però no és aquesta mutació la que explica que l’espiritualitat i el transcendent tornin a fer-se presents.

Vivim un canvi d’època. El triple ideal de la ciència, el progrés i la raó es va esgotar durant el segle XX i va entrar al XXI entre la pròrroga i el temps de descompte. En algun moment entre la crisi financera, la pandèmia i la turboacceleració de la digitalització, el miratge del materialisme es va esfumar sense res a l’abast per substituir-lo.

Busquem, perduts, sense saber ben bé què. El retorn de les velles preguntes obre la porta a les respostes antigues d’una institució mil·lenària que, de cop, semblen noves i lluents.

Que hagi de ser una encíclica papal, Magnifica humanitas, qui respongui amb contundència als somnis transhumanistes de l’acceleracionisme tecnològic és un resum perfecte del moment present.

Reivindicar i protegir la humanitat demana i exigeix la defensa del vessant transcendent de la persona. Una evidència que retorna. La creu coronant la piràmide de Maslow. (Link a l'article a sota 👇)

[Roger Canals @RogerCanals]

GOAT Robert Smith

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

CATALUNYA NECESSITA UN PLA DRAGHI
Quins haurien de ser els seus objectius per al 2040?

Hi ha una pregunta que gairebé mai ens fem.
No què votarem a les properes eleccions.
No qui governarà la Generalitat.
No quin serà el proper escàndol polític.
La pregunta important és una altra:
On volem que sigui Catalunya d'aquí a quinze anys?

Sembla una pregunta elemental. Però resulta sorprenentment difícil trobar-ne una resposta.

Quan escoltem el debat públic català, la major part de les energies es consumeixen en el curt termini. Pressupostos. Pactes. Crisis. Declaracions. Polèmiques. El soroll del dia a dia.

Però els països que progressen no es construeixen des del dia a dia. Es construeixen a partir d'una idea compartida de futur.

Fa un parell d'anys, Mario Draghi va sacsejar Europa amb un informe que partia d'una constatació incòmoda: El continent està perdent competitivitat. Mentre els Estats Units innoven i la Xina executa, Europa corre el risc de convertir-se en un gran museu pròsper però cada vegada menys rellevant.

La virtut de l'informe no era tant el diagnòstic com l'ambició. Per primera vegada en molt temps, algú intentava respondre una pregunta senzilla:
¿Què ha de fer Europa per continuar sent rellevant?

Catalunya necessita exactament el mateix exercici.

No un programa electoral.
No un conjunt de promeses.
No una llista de reivindicacions.
Una visió.

Imaginem per un moment que avui poguéssim asseure en una mateixa taula empresaris, universitats, sindicats, administracions, científics, urbanistes i representants de la societat civil. Imaginem que els prohibíssim parlar de les properes eleccions i els obliguéssim a pensar exclusivament en l'any 2040. Quins objectius sortirien d'aquella conversa?

Probablement el primer seria recuperar la prosperitat.
Durant dècades, Catalunya ha viscut en gran part de l'herència acumulada. D'infraestructures construïdes per generacions anteriors. D'una base industrial sòlida. D'una capital atractiva i ben situada. Però cada any que passa sembla més difícil generar riquesa nova.

Com molt bé diagnostica l'Informa Fènix, el PIB per càpita recula, degut al llast que suposa l'economia de la precarietat. El cost de l'habitatge s'enfila. Les empreses innovadores sovint marxen. I els nostres fills tenen més dificultats que nosaltres per construir un projecte de vida.

Potser el primer gran objectiu nacional hauria de ser aquest: convertir Catalunya en una de les regions més pròsperes d'Europa. Un altre cop. No per orgull estadístic. Sino, perquè la prosperitat és el que permet pagar millors serveis, retenir talent i garantir oportunitats per a tothom.

El segon objectiu seria l'habitatge.

No hi ha cap política de joventut més important que l'habitatge. Ni cap política familiar. Ni, probablement, cap política social. Està consagrat a la Constitució. Una societat que no permet als seus joves emancipar-se està hipotecant el seu propi futur.

I això ens porta a una tercera qüestió: les infraestructures.

Catalunya porta massa temps amb unes infraestructrures en clar abandó. A més, discutim projectes nous, de forma 100% improvitzada, sense respondre abans una pregunta més profunda: ¿Quina geografia econòmica volem construir?

Volem ser la principal plataforma logística del sud d'Europa?
Volem ser un pol tecnològic mediterrani?
Volem convertir Barcelona i la seva àrea metropolitana en tu ens integrat, equivalent als de les grans capitals europees?

Segurament la resposta és una combinació de totes quatre. Però això exigeix una xarxa d'infraestructures operativa, fiable i coherent, pensada com un sistema i no com una col·lecció d'obres independents.

El quart gran objectiu seria el talent.

El recurs més escàs del segle XXI no és el petroli. Ni tan sols el capital. És el talent. Ja podem disquicionar sobre la IA, però només les societats que siguin capaces d'atreure, formar i retenir les persones més preparades seran les que lideraran les properes dècades.
La batalla real del futur no és territorial. És intel·lectual.

I finalment hi ha una qüestió encara més important que totes les anteriors: la governança, el bon govern.

Perquè Catalunya no pateix només una manca de recursos o d'inversions. Pateix una manca de direcció.
El problema no és que no hi hagi idees. És que ningú sembla responsable de convertir-les en realitat.

Les grans transformacions requereixen institucions capaces de mantenir un rumb durant deu, quinze o vint anys, independentment de qui ocupi temporalment el govern.

Aquesta és, probablement, la gran lliçó dels països que admirem. No són més intel·ligents. No tenen més recursos. Simplement saben cap a on van.

Potser ha arribat el moment que Catalunya es faci la mateixa pregunta. No què volem fer l'any vinent o els propers 2 anys de legislatura. Sinó què volem ser l'any 2040.

Perquè els països que no imaginen el seu futur acaben vivint dins del futur que han imaginat uns altres.

I aquests altres no ens estimen.

[Nacho Cotino @NachoCotino]

👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻���🏻👇🏻👇🏻

[Roger Canals @RogerCanals]

@francescviapol Francesc, no doneu lliçons. Avui no. I, si em permets, desterreu d'una santa vegada els feixistes del vostre club.

[Roger Canals @RogerCanals]

@RCD_Mallorca Endavant mallorqueta. Torneu aviat!!

[Roger Canals @RogerCanals]

Bon dissabte i força @CEEuropa !!!

[Roger Canals @RogerCanals]

@Axel95345 @MPlusDeportes No como el Madrid...

[Roger Canals @RogerCanals]

@CEEuropa @MMooreB76 Gran notícia!!! Moltes feliciats!!!!

[Robert Lewandowski @lewy_official]

After four years full of challenges and hard work, it's time to move on.

I leave with the feeling that the mission is complete. 4 seasons, 3 championships.

I will never forget the love I received from the fans from my very first days.
Catalonia is my place on earth.

Thank you to everyone I met along the way during these beautiful four years.
A special thank you to President Laporta for giving me the chance to live the most incredible chapter of my career.

Barça is back where it belongs.
Visca el Barça. Visca Catalunya 💙❤️

@fcbarcelona