@elcasocat Se sap si la fiscalia havia demanat presó i el jutge l’ha denegada, o bé si ni tan sols s’havia sol·licitat? Si la fiscalia no demana presó el jutge no la pot acordar d’ofici
Considerar que la castellanoespanyolitat a Catalunya és intrínsecament menys nacionalista, més progressista o que té més consciència de classe que la catalanitat, no només és mentida: és propaganda supremacista del nacionalisme espanyol.
No hi ha cap partit o entitat a Catalunya capaç d'organitzar una protesta durant la visita del Papa, per menysprear el català? Ningú ens convoca a tancar l'entrada a la Sagrada Família?
🧵 1/ A Cornellà de Llobregat hi ha un lloc que es diu Citilab.
Citilab. Amb "lab". Com Stanford. Com el MIT Media Lab.
Sona a bates blanques, a pissarres plenes d'equacions, a algú a punt de patentar el futur i a la IA que agafarà consciència. Tot des de Cornellà.
Només hi ha un “però”.
És un centre cívic amb wifi. Obro fil. 👇
1/10
El 2020, una empresa de mòbils xinesos sense llicència sanitària va cobrar 25 milions de l'Institut Català de la Salut.
El 2023, l'empresa va tancar. El propietari va desaparèixer.
Cap euro recuperat.
Avui, el ministre que presidia el caos és president de la Generalitat.
S'anomena Salvador Illa.
Això va de la seva doble cadira.
Molt bona notícia que el Saló de Llibre de Torí convidi la literatura catalana. Serà bona del tot si tothom té clar que literatura catalana és, pel cap baix i a tot estirar, literatura escrita en català.
- I diu Vostè que creia que un soci de l'Espanyol que fa banderes amb bitllets i la xurri d'en "Manolo el del bombo" els portarien a la independència?
+ Xi
‼️🧶1/14
Important: avui s’entendran moltes coses.
Llegiu aquest tuit del @salvadorilla. Parla de “urgència moral”. De Netanyahu, de Trump.
Doncs nosaltres volem parlar de “l’urgència moral” que no ha tingut amb els mestres. I com sempre, amb dades
És molt fort🚨
SEGUIU-NOS https://t.co/v7KHyF2bqY
💥 L'esquerra subvencionada es posa nerviosa amb l'aparició del @Menjometre.
Prou xantatge emocional per justificar les vostres menjadores inúltils, vividors.
Mira l'episodi sencer de 'L'altra cara' #24: https://t.co/x6rms62CO3
@3CatInfo@llfreixes La fiscalització de la despesa pública és la cosa més democràtica que hi ha. Tapar la corrupció i l’amiguisme és propi de dictadures, tant de dretes com d’esquerres.
OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR
Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració
No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.
Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.
Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.
I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.
La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.
És un model.
Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?
Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.
A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.
Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.
Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.
Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.
El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.
Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES
Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.
Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero
Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.
Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.
I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.
I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:
Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.
L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.
Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.
Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.
I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?
Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.
L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.
I aquesta, al final, és la seva veritable força.
Hi ha una cosa que no entenen l’oposició a Laporta.
El que el barcelonisme li demanàvem al President és recuperar l’orgull després de venir de l’absoluta misèria.
Ho ha fet i contra això no poden competir i ho saben.
La resta? Fum!
A per 5 anys més gaudint! 💪🏻💙❤️
Hola @FGC ara mateix uns nens d’aquests tan ben educats de les escoles privades, s’acaben de carregar una porta d’un vagó (115.56) del S2 cap a Sabadell i ens tenen aturats a St. Joan