Enric Umbert-Rexach

Present continuus...

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@MjEscriva

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@MjEscriva

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@MjEscriva Aquí la tens:

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

Ronny Someck, un dels poetes hebreus més populars d’Israel, poua la seva imatgeria en la cultura pop del Tel-Aviv de la seva joventut.

Del llibre 'En paper de vidre' (@Ed_proa), sentim el poema “Llet de lleons” llegit per ell mateix:

https://t.co/Eeamat1m8L

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@miqueliceta @robiols @NouCicle Ai, que et perilla la cadira, Miquel!! On aniràs a parar?? Al senat, al cementiri d'elefants??

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@miqueliceta @_infoLibre Si hi hagués independència tu no viuries de luxe gràcies a les portes giratòries...

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

#FriedrichNietzsche fou un conegut filòsof, però també poeta.
Sentim -en diversos idiomes- el simbòlic poema 'Sils-Maria' on va néixer Zaratustra i la seva idea de l’etern retorn.
https://t.co/ipNkhVZXFN

@pellegatta @JoanSellent @JCAeschlimann

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@MjEscriva @Edicions96 Molt bon article per un molt bon llibre 👏👏

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

BRANE MOZETIČ és un dels autors contemporanis eslovens més traduïts i editor de diverses antologies de literatura eslovena LGTBI. Convidat al Seminari de Traducció de Farrera el 2001.

Sentim el poema 'he somiat que havies mort' en la seva veu: https://t.co/Y2Ky0yHyMD

@lletres

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

@Somiatwiter Ni pensar-ho!!

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

Joan Sales va desplaçar cap al gènere novel·lístic certs recursos i tècniques apresos durant el seu conreu exclusiu de la poesia durant tretze anys.

Sentim el poema ‘Addio alla giovinezza’ del llibre “Viatge d’un moribund” en la veu de Martí Sales:

https://t.co/dhgog02gYe

[Edicions de L'Albí @edicionsalbi]

Un llibre extraordinari, sens dubte!
Gràcies!

[Edicions de L'Albí @edicionsalbi]

Ens plau de compartir aquest magnífic article d'Enric Umbert-Rexach, publicat a @nuvol_com, sobre Les llunyanies, de Joaquim Amat-Piniella.
@dsamabrams @DavidSerranoB
@jaumehuch
Gràcies, @UmbertRexach
https://t.co/8HzCSAuoRF

[Jaume Huch i Camprubí @JaumeHuch]

Sobre Les llunyanies (Poemes de l'exili, 1940-1946), de Joaquim Amat-Piniella. Pròleg de @dsamabrams i epíleg de @DavidSerranoB.
Gràcies, @UmbertRexach
@nuvol_com

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

PIER PAOLO PASOLINI. El seu llibre “Poesie a Casarsa”, escrit en fruilà -o frulà- va ser un text que va marcar el seu debut líric.
Escoltem el poema ‘Lengàs dai frus di sera’, en la veu de CARLO SELÁN
👉👉 https://t.co/L9MWJbdDqZ

[LaBreu Edicions @LaBreuEdicions]

LA ROSA DE NINGÚ de PAUL CELAN
traducció i comentaris d’Arnau Pons

𝑳𝒂 𝑹𝒐𝒔𝒂 𝒅𝒆 𝑵𝒊𝒏𝒈ú (𝐷𝑖𝑒 𝑁𝑖𝑒𝑚𝑎𝑛𝑑𝑠𝑟𝑜𝑠𝑒) ha estat considerat un dels llibres més importants i bel·ligerants del poeta; per la seva banda, el poema «Psalm», d’on ve el títol, és un dels més traduïts i citats, i ha donat lloc a moltes interpretacions, sobretot de caire místic o d’una transcendència negativa després d’Auschwitz, però mai no se l’ha llegit com va proposar Jean Bollack: un nou Gènesi en què la figura del poeta és anomenada Ningú per part dels éssers anihilats que ell sap tornar a la vida, insuflant-los un alè de denúncia i subversió sense parió. Dedicat a la memòria d’Óssip Mandelstamm, poeta víctima de l’estalinisme, acusat de plagi i deportat a Sibèria, aquest recull no té només una dimensió política en el seu combat contra l’antisemitisme, sinó que suposa un retorn a les formes rimades i espetegadisses de la poesia russa.

Paul Celan (Czernowitz, 1920 – París, 1970) pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la col·laboració dels feixismes romanès i ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir en els afusellaments en massa i enterrat en una fossa comuna; ella, d’un tret a la nuca quan ja no va ser apta per treballar. En certa manera, la mare havia llegat al fill una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a la comesa; també el do de saber treballar amb la negativitat d’una experiència com aquella. Després d’una estada a Bucarest (aleshores dins l’URSS) i d’una altra, molt breu, a Viena, es va instal·lar definitivament a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970.

Arnau Pons (Felanitx, 1965), poeta, assagista, traductor i ocasionalment editor. És especialista en l’obra de Paul Celan, de qui tradueix les ‘Obres completes’ a LaBreu Edicions (Premio Nacional de Traducción 2015), i sobre qui ha escrit una semblança a ‘Makers of Jewish Modernity’(Princeton University Press, 2016; premi al millor assaig). Ha estat l’introductor del treball hermenèutic de Jean Bollack en l’àmbit hispànic i ha participat en col·loquis internacionals a França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina i Xile. Ha traduït obres d’autors tan diversos com Luiza Neto Jorge, Velimir Khlèbnikov, Peter Szondi, Maurice Blanchot, Dino Campana, Yitshok Katzenelson, Hervé Guibert, Marguerite Duras (traducció amb Blanca Llum Vidal ‘El dolor’ LaBreu Edicions 2019) o Walter Benjamin, i ha pensat aquesta activitat a ‘La traducció, la vida’ (Afers, 2020). També ha escrit sobre Hélène Cixous, Antonin Artaud o Ingeborg Bachmann, entre altres. Els seus textos sobre creadors catalans estan aplegats al volum ‘Amb aquestes mans’ (Edicions Poncianes, 2021). És autor de l’epíleg a l’edició de Núria Folch de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda (Club Editor, 2017). El seu darrer llibre de poemes publicat és ‘Llum de ganivet’ (Eumo, 2012). Amb Hèctor Parra, ha rebut el Premi Alícia a la Creació per l’obra poètica musical ‘Constel·lacions’, a partir de la sèrie homònima de Joan Miró.

[LaBreu Edicions @LaBreuEdicions]

poetes inèdits, us recordem que fins el 31 de maig podeu participar al Xè #premifrancescgarriga enviant el vostre original a [email protected]
🖋️

una coedició de @LaBreuEdicions @AdiAedicions @CafeCentralJS #edicionsdelbuc

#premi #poesia

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

Avui publico a Núvol ressenya sobre la traducció dels poemes místics de Sant Joan de la Creu que ha fet Pere Lluís Font amb el títol de 'Poemes essencials'

[Ignasi Moreta @IgnasiMoreta]

Els ‘Poemes essencials’ de Sant Joan de la Creu a debat
@E_Umbert en parla a @nuvol_com
@FragmentaEd
https://t.co/KJ6tKLd9ju

[Ignasi Moreta @IgnasiMoreta]

Els ‘Poemes essencials’ de Sant Joan de la Creu a debat
@E_Umbert en parla a @nuvol_com
@FragmentaEd
https://t.co/KJ6tKLd9ju

[Enric Umbert-Rexach @UmbertRexach]

"El jo-ull" no és només un poemari, és el resultat de la col·laboració entre l’Altaió poeta i el Carr escultor entre els anys 1988 i 2009.
Escoltem el poema "El naixement del 3 venint del 2" en la veu de l'autor:
https://t.co/EIEH0igUA7