L'ex educadora social de Ripoll, Wafa Marsi, que em va acusar de fer discursos d'odi a @rac1, detinguda per tinença d'un subfusell, una pistola automàtica i quilos i quilos de haxix...
La història posa a tothom al seu lloc...
Eh @jordibaste?
@SergiMaranya@bsubsu14 Es sap quelcom de les característiques, perfil, procedència del fill dputa? Ensuma que es del club dels de "el que pueda hacer, que haga". No en sabrem res més d' aquesta rata, ja veureu. O com a màxim que era "un pobre piròman inimputable".
@maitantpodcast@pgcser Segons aquesta lògica, les pelicules espanyoles o d' altres països europeus es tindrien que fer amb la llengua local més l' àrab, l' indi i el suahili, com a minim, no? Argument patètic i de submissió.
@DavidGR1714 Son els apadrinats de l' Illa. Aquests que segons les seves paraules venen a millorar la nostra cultura i que no necessiten integrar-se per res (sic). Encara hi ha algú que no vegi que tot això forma part d' un plà d' enderroc?
@3CatInfo Quan el "cordó sanitari" possa al mateix sac l' ultra dreta i el feixisme junt amb moviments que no ho són, es converteix en una vena als ulls per no enfrontar la realitat. No us sorprengui que no funcioni, no tothom és tant curt.
@txellsota Sosos? Per donar i per vendre d' elements autòctons. Idees per refrescar la memòria: Ampolla de ratafia o de cava, barretina,caganer,reproducció dels castellers o de la Moreneta,infinites variants de Gaudí,un fuet,una estelada. Hi ha un món més enllà del toro i la sevillana...
Quasi 9 anys sense respostes.
3.232 dies del “queda’t a casa i plora”, mentre suporta que informin, a porta tancada, de tot.
Avui el Xavi faria dotze anys ...
El tracte a les víctimes i familiars, continua sent de jutjat de guàrdia!
El 17a, és un dia, del que hauria de parlar-ne diàriament tothom, fins que es resolgui tot.
Avui més que mai no podem continuar permetent que es continuï silenciant, tapant i que caigui en l’oblit.
Pel Xavi i per molts... 🪽
No, NO CALLAREM!!
COM VIUREM QUAN EL PAÍS SIGUI NOSTRE
Quan el país sigui nostre, la primera cosa que notarem serà una mena de descans. No pas perquè s’hagin acabat els problemes, que això és cosa de criatures, sinó perquè ja no haurem de viure justificant cada gest de continuïtat. Parlar català no serà una posició. Ser català no serà una sospita. Defensar la cultura catalana no serà una provocació. Hi haurà conflictes, discussions, gent empipada i governs mediocres, segur. Però el terra ja no es mourà cada cop que diguem que Catalunya és la casa del poble català.
Viurem amb una normalitat que avui sembla gairebé revolucionària. Entraràs en una botiga i el català no dependrà de la militància del dependent ni de la paciència del client. Aniràs al metge, a l’ajuntament, a l’escola, al jutjat o al mercat i la llengua del país hi serà com hi és l’aire. No perfecta, no pura, no de postal. Present. Necessària. Natural. El català deixarà de ser una demanda i tornarà a ser una condició de vida pública.
Els infants creixeran sense haver d’aprendre que la llengua dels seus avis és una opció delicada que cal administrar amb prudència. La sentiran al pati, al mestre, al cartell, al conte, al renec, al joc i a la festa. I això canvia una criatura. Li diu, sense teoria, que pertany a alguna cosa que ve d’abans. Que no ha nascut dins d’un espai neutre, sinó dins d’un poble que l’espera i li demana continuïtat.
Les festes tornaran a tenir centre. No caldrà convertir cada tradició en una exposició de diversitats perquè ningú no se senti massa dins de Catalunya. La festa major serà catalana perquè el país ho és. Després vindrà qui vulgui, s’hi afegirà qui s’hi vulgui afegir, hi haurà barreja, convidats, nous accents i cares noves, com sempre ha passat quan una comunitat és viva. Però entrar a una festa no voldrà dir buidar-la perquè tothom la pugui consumir sense entrar al món que la fa possible.
Qui arribi a Catalunya sabrà que no arriba a un solar moralment disponible. Arribarà a una casa amb llengua, codis, memòria i ordre. Podrà entrar-hi, sí. I si entra de debò, serà un més. Però ningú no li vendrà la mentida que residir és pertànyer, que pagar impostos substitueix la lleialtat o que la cultura del país és una molèstia que els autòctons han de retirar perquè el nouvingut no se senti interpel·lat. La porta oberta només té sentit si encara hi ha casa.
La política també canviarà de cara. Ja no parlarà de Catalunya com si fos una població a gestionar, un problema administratiu o una suma de col·lectius competint per subvencions, drets i sensibilitats. Un govern català haurà de respondre davant del poble català. I això vol dir llengua, escola, seguretat, natalitat, territori, economia, cultura i continuïtat. Les ideologies continuaran existint, és clar. Però ja no podran fer veure que el poble és un detall incòmode.
No viurem en un país angelical. Hi haurà enveges, errors, corrupció, baralles petites, gent que farà el ruc i polítics que voldran viure massa bé. També hi haurà por, cansament i moments difícils. Però seran problemes nostres dins d’un país nostre. I aquesta diferència és enorme. Un poble lliure pot equivocar-se i corregir-se. Un poble administrat per un altre només pot queixar-se, adaptar-se o desaparèixer amb bons modals.
Quan el país sigui nostre, no caldrà que cada català sigui un heroi. Aquesta és una de les coses més boniques de tenir país. La normalitat fa una part de la feina que avui demanem a la militància. No tothom haurà d’estar sempre alerta, sempre militant, sempre defensant cada pam de llengua i cada gest de dignitat. La força d’un país propi és que permet viure sense haver d’estar salvant-lo a cada conversa.
I potser, al capdavall, viurem d’una manera molt senzilla. Parlarem la nostra llengua sense abaixar el to. Farem festes que sabran d’on venen. Tindrem escoles que no educaran els fills contra la seva continuïtat. Enterrarem els morts sabent que no han estat l’última generació sencera.
@viquirepublica@gonyalons_d Així tenen un fidel servidor de l' estat contra els interessos de Catalunya. El que pugui fer, que faci o li treiem el dossier...
Gent passejada per totes les televisions públiques espanyoles, en un furgó fins a Madrid, amb detenció domiciliària, que ha estat imputada per terrorisme per un mapa, un xiulet, un parell d'olles i quatre petards. Acusats de sedició per votar. Delicte d'odi per un nas de pallasso, que segueixen a presó per un rap...
I que avui, després del que hem passat, hàgim de llegir,
com alguns, surten en defensa de la presumpció d'innocència de la dona de qui va instaurar Pegasus, ho va blanquejar, permetre i aplaudir, és d'una vergonya subliminar.
Sou una colla de miserables, així de clar.
@JoseP_1_ Mil i pico establiments "pakis" de dubtosa finalitat, Ciutat Vella controlada per clans de la droga i delinqüència , barra lliure a patinets i xoriços, massificació turística en grau màxim, ZBE (llença el teu cotxe i compra un elèctric). Un llegat molt social, vaja...
@DiegoRoyet41761 Por supuesto! Se lo han ganado ellos trabajando toda la vida, cierto?. Ya te han dado educación y te han mantenido, no? Pues a espabilar y déjales vivir en paz.