El govern espanyol no podia retre millor homenatge a Gaudí que recordant al món que Catalunya és una autonomia no pas per voluntat democràtica, sinó per imposició.
Per això expulsen, persegueixen, identifiquen, menystenen i insulten.
És por. Por a un color, a un nom, a una bandera, a una estelada, a un himne, a un president, a una nació.
Lliures o sotmesos.
No hi ha més volta de full.
Allò que alguns anomenen “procés” és una guerra. Una guerra que alguns s’han arribat a creure que havíem perdut.
I no.
Encara som aquí.
I els d’allà ho tenen molt clar. Potser més clar, fins i tot, que alguns dels d’aquí.
@bandin_ana@MalaMalamente Los gallegos se sienten gallegos, los vascos se sienten vascos, los escoceses se sienten escoceses, … i así muchos más.
Piensa un poco con la mente abierta i espiritu crítico por qué puede pasar eso.
Ara twitter és ple de castellans lloant Barcelona perquè el millor que han pogut fer ells a la seva capital no arriba ni al nivell d'un concert del Super3
Sou ja conscients que, des d’aquesta setmana, Antoni Gaudí serà ja considerat un dels 3 o 4 millors arquitectes de la història, si no el millor?
Altres van també excel.lir, però Gaudí va definir una cosmogonia pròpia.
@MarcoSz4 Tens raó n'és un expert, però tots feu el mateix quan podeu.
Tot i que això no ho veig com un problema greu, perquè està a la vista de tothom.
El que no ho està és això altre que cap polític denuncia.
Vicepresidenta Montserrat Rossell (@montserratrm47): "És molt trist que a dia d'avui encara estiguem pidolant engrunes. El que hauríem d'exigir és el 100% de català, és la nostra llengua"
This is my favorite climate change chart. Japanese monks, aristocrats, and emperors kept meticulous records of cherry blossom festivals for 1,200 years and accidentally built the world's longest climate dataset.
Encara vigent, 100 anys més tard:
"[Catalunya i Castella] no ens podrem soldar mai. Les nostres qualitats, els del centre no les tenen, ni tampoc els nostres defectes; no hi ha soldadura."
—Antoni Gaudí, separatista anti-soldadures
Apel·lar al 'amigos para siempre', a l'esperit olímpic i a tota la mandanga federalista, soleturista i nacionalista era més fàcil quan no hi havia xarxes, quan controlaven el 100% del relat i, sobretot, quan no havien sortit en tromba a acomidar la policia al crit d'aporellos.
L'expulsió dels coristes per voler cantar "Els Segadors" anirà bé per a aquest Any Gaudí. La 1a part de l'any ha estat marcada pel Gaudí religiós, amb la finalització de la torre i el Papa.
La 2a part, amb la Diada, serà per al Gaudí independentista. I els passarem pel damunt! ✊
Ahir es va encendre la llum de la Sagrada Família.
Va ser un moment important. Un d’aquells instants que haurien de convidar els catalans a recuperar una mica de l’autoestima col·lectiva que hem perdut en els darrers 10 anys.
Dins del temple hi havia una representació de molts dels problemes del país: Polítics dòcils, aborregats representants socials, empresaris i líders d’opinió institucionalitzades. Persones que, massa sovint, han renunciat a exercir el lideratge i la responsabilitat que els corresponia. Agents de canvi que han acabat convertits en gestors de la claudicació.
Però fora, als carrers, es respirava una altra cosa. Hi havia alegria. Hi havia esperança. Hi havia una sensació d’unitat que no recordava des dels millors dies del Procés.
Potser aquest és el missatge que, cent anys després, encara ens continua enviant l’immortal Antoni Gaudí: Que els grans projectes col·lectius només són possibles quan un poble torna a creure en si mateix.
I que la llum, abans d’il·luminar les pedres, ha d’il·luminar les persones.
Imagina't una barca de rems.
Per anar més ràpid, hi pots afegir més remers.
Remers nous, potser més joves i amb ganes.
Indubtablement, la barca anirà més ràpid.
Fantàstic.
La temptació és continuar afegint-hi remers.
Però arriba un punt en què l'excés de remers esdevé problemàtic: La barca té un espai limitat i tothom es fa nosa. Remar ja no és tan fàcil, i l'excés de pes comença a suposar un llast.
Doncs això és el que ens explicava l'Informe Fénix, que descriu com l'economia catalana sembla créixer, però a costa de la seva sostenibilitat futura. Molta immigració de baixa qualificació, demandada per sectors de baixíssim valor afegit (i amb enormes externalitats negatives, en forma de dumping fiscal/ social)
Tornant a la metàfora, hi ha un punt dolç, que vam superar fa anys, en què afegir remers a la nostra barca ens va donar més velocitat. Ja no estem en aquest moment: Avui l'excés de remers ens fa anar més lent, i de continuar incrementant la tripulació, la nostra barca córre el risc de fer aigües.
Ignorar-ho és irresponsable.
Ramaders arruinats, mestres ignorats i espiats, metges xantatgejats per les baixes, alertadors amenaçats, bibliotecàries menystingudes, bombers als jutjats, ciutadans als quals han intentat arruïnar per una canya de pescar, places fantasma pagades amb diners públics, més de 2.000 M€ en irregularitats, el català en caiguda lliure …
De fer la independència a la més absoluta submissió.
Enhorabona als dels" si crític" i als que, des de Madrid, "estan collant fort al Sánchez”, la cosa va vent en popa tu!
De debò que no sentiu vergonya en veure això?
La imatge mateixa de la traïció a tot un poble.