Consell de #boncatalà del 9 de juny:
El mot GRILL vol dir tres coses:
a) insecte ortòpter
b) part separada per membranes d'una taronja, una nou...
c) brot d'un tubercle (patata) o d'un bulb (tulipa)
Però no vol dir GRAELLA. No digueu "grill" referint-vos a graelles.
Que corri.
Consell del 8 de juny:
En #boncatalà, la gana (el desig de menjar) no "entra".
Dit d'una altra manera: no hem de dir que "m'ha entrat gana", sinó que ‘m'ha vingut (la) gana’.
Us agrairé molt que feu córrer aquestes publicacions, fetes per ajudar a divulgar la llengua catalana.
4. les del grup zero no hi tenen ni l'una ni l'altra: per això es diu que són del grup zero, perquè no n'hi tenen cap.
I és precisament per això que no té trellat de parlar del "grup O", pronunciat amb el nom d'aquesta vocal.
Moltes gràcies de fer córrer aquestes publicacions!
3. I això és així perquè les persones de grup A, a la sang, hi tenen una substància que s'anomena antigen A; les del grup B, n'hi tenen una altra que s'anomena antigen B; les del grup AB, les hi tenen totes dues: hi tenen l'antigen A i l'antigen B, i +
2. El raonament que hom fa és que —si el grup A, el B i l'AB— tenen noms que són lletres, el ‘grup 0’, també deu tenir el nom d'una lletra, és a dir, la ‘O’.
És un raonament lògic, però fals: el nom correcte d'aquest quart grup és ‘grup zero’, que també escrivim ‘grup 0’.
+
1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 7 de juny. Serà un enfilall de quatre unitats:
Alguna vegada hem sentit algú que ens parla del grup sanguini 0, tot pronunciant-lo amb la vocal ‘o’ (com si digués "grup oh!".
+
En el consell de #boncatalà del 6 de juny, us vull demanar que, si més no alguna vegada, digueu ESBORRONAR, en lloc de ‘posar la pell de gallina’.
És veritat que aquesta expressió és internacional. Però no per això hauríem de perdre el verb ESBORRONAR.
Que corri, si us plau!
3.
I EMPENTA (o ESPENTA) és el substantiu que en deriva.
Els verbs PRÉMER, PITJAR i ESPITJAR tenen un significat molt acostat, però més adient, per exemple, per a ‘prémer, pitjar o espitjar un botó’ (o coses semblants).
Moltes gràcies de fer córrer aquestes publicacions!
2.
𝒆𝒎𝒑𝒆𝒏𝒚, 𝒆𝒎𝒑𝒆𝒏𝒚𝒊𝒂, 𝒆𝒎𝒑𝒆𝒏𝒚𝒆𝒓𝒂̀, 𝒆𝒎𝒑𝒆𝒏𝒚𝒊, 𝒆𝒎𝒑𝒆𝒏𝒚����́𝒔, 𝒆𝒎𝒑𝒆̀𝒔, 𝒆𝒎𝒑𝒆𝒏𝒚𝒆𝒏𝒕, etc.
Els verbs "empentejar", "espentejar" i "empentar" són moderns i propis del registre col·loquial. En la llengua formal hauríem de preferir EMPÈNYER.
+
1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 4 de juny. Serà un enfilall de tres unitats:
Una de les castellanades més grosses que he sentit darrerament és "emputxar" en lloc d'EMPÈNYER, un verb que dialectalment pot ser ‘e𝒔pènyer’:
+
Consell del 2 de juny:
Si podríeu dir coses com ‘Això "més bé és" una celebració, una festa, una gresca, etc.’.
En #boncatalà es diu que ‘Això MÉS AVIAT ÉS (o SEMBLA) una festa, una celebració, una gresca, etc.’ o ‘Això MÉS AÏNA ÉS (o SEMBLA) una festa, etc.’.
Feu-ho córrer!
3. Per això podem dir que un riu és ‘cabalós’ o que no ho és.
També en deriva CABALER, un fill que no és hereu. Se l'anomenava CABALER perquè, com que no rebia l'herència principal, era compensat amb uns CABALS amb els quals podria emprendre algun negoci.
Que corri, si us plau!
2.
CABAL vol dir ‘riquesa’. Pot referir-se a ‘diners’ (caixa de cabals) o a béns de qualsevol mena: terres, edificis, ramats...
Figuradament, parlam del ‘CABAL d'aigua d'un riu, d'un canal’, el volum d'aigua que hi passa per unitat de temps, podem dir que és la seva "riquesa". +
1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 31 de maig. Serà un enfilall de tres unitats:
Hauríem de procurar de no confondre CABDAL i CABAL, com passa alguna vegada.
CABDAL vol dir ‘principal’, ‘el més important’. Per exemple: ‘Un tema cabdal’, ‘Un fet històric cabdal’, etc.
+
Consell de #boncatalà del 28 de maig:
És sorprenent que, segons la manera de dir de molts jornalistes, els esportistes ara ja no guanyen competicions ni títols: ara "els aixequen"!
Sí que poden aixecar és el trofeu corresponent. La competició o el títol, el GUANYEN.
Que corri!
Consell de #boncatalà del 26 de maig:
Segur que heu sentit dir sovint ‘No hi ha tutia’!
No us penseu pas que calgui dir "No hi ha ta tia". La TUTIA era una medicament antic del qual es deia que ho guaria tot.
Per això dir ‘No hi ha tutia’ és dir que no hi ha remei.
Que corri.