“Qui pugui fer, que faci”
Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud.
Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur.
I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors.
I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit.
Per això aquests dies han estat tan sorprenents.
La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció.
I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir.
En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar:
“Quien pueda hacer, que haga.”
Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa.
Vol dir deixar d’esperar permisos.
Vol dir assumir responsabilitats.
Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són.
El ciutadà que parla per defecte en català.
L’empresari que crea una empresa.
L’investigador que impulsa un projecte.
El professor que forma millor els seus alumnes.
L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel.
L’enginyer que resol un problema.
La periodista que explica les coses amb honestedat.
El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir.
Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món.
Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias.
Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies.
Potser és el recordatori que encara hi som.
Que el país continua ple de gent capaç.
Que encara existeix energia, talent i vocació de servei.
Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva.
I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat.
Qui pugui fer, que faci.
Sr. @junqueras , jo NO he fraccionat contractes i el Sr. Barrientos tenia dues pericials, que ho demostraven i que va decidir no acceptar perquè no li desmuntessin la seva “extraordinària” sentència. Conselleries i ajuntaments d’ERC que sí que fraccionen tampoc no deuen ajudar.
Ara que ja està fet, ja us ho puc explicar…
Allò sagrat que s’amaga dins la Torre de Jesucrist… El perquè del catalanisme profund d’Antoni Gaudí… un mite, un misteri que fa 1000 anys que dura, i una lluita entre el Bé i el Mal, la Llibertat i l’Opressió, i que el Sant Pare ha vingut a beneir, contra el designis de l’Arquebisbe Omella.
Atents al meu fil aquesta nit.
Fa un segle, la premsa flamenca informava així de la mort d'Antoni Gaudí. És un retall del diari Het Handelsblad. En tot moment es refereix a Antoni Gaudí com a català i com a figura prominent de Catalunya. Tot i ser una notícia "d'Espanya", la identitat de Gaudí era inequívoca.
Catalonia has three national anthems: a song of War (Els segadors/Reapers song), a song of Peace (Cant de la senyera/Flag song) and a Mystical chant (El Virolai/Our Lady of Montserrat chant).
Quan els mitjans de comunicació són una estructura colonial, és fàcil entendre que informin molt més de la visita del papa de Roma i de les eleccions del Real Madrid, que no pas del Biel Mezquida, 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Enhorabona @biel_mesquida!
Han retirat el pessebre de Sant Jaume, les llums de Nadal del Raval, han convertit Nadal en “solstici d’hivern”, reescrita la felicitació de Nadal a ritme de flamenc, modificades cavalcades, dit que no s’ha de picar el tió perquè incita la violència i fins i tot han publicat guies, perquè les escoles s’adaptin al Ramadà, evitant activitats com música o dansa, per no incomodar.
Però ara sense cap problema, destinen 1,6 milions d’euros per la visita del papa.
El cinisme, en estat pur.
La hipocresia, per bandera.
L’empatia i l’acollida, com a pretext i per esborrar allò que som.
Tot lligat i ben lligat!
Hem fet un web en 10 llengües (incloses el japonès, el xinès i l'àrab) per explicar al món que beneir la Torre de Jesús en castellà és un insult a Gaudí i a tots els catalans. Ho expliquem aquí: https://t.co/BbVNl2FMDj
Si el govern "de tothom" diu que no pot negociar per fer valer els drets dels catalanoparlants, tampoc no té cap obligació de contribuir amb diners públics a una institució que ens vexa per satisfer el deliri nacionalcatòlic de l'Omella.
Veig indepes criticant els professors per "demanar massa" i perjudiquen altres col·lectius.
No. Això és acceptar que al que podem aspirar és a les engrunes que dona l'Estat i que cal ser "responsables" i repartir-nos-les equitativament.
Gràcies, mestres i professors!
✊
L’Estat prepara l’espanyolització de la visita del Papa per a usurpar Montserrat i el llegat de Gaudí, cal una crida a una resistència massiva amb estelades i banderes catalanes davant l'intent de diluir la identitat nacional i els símbols del país! #HiSom
https://t.co/kZFrYoMs9R
Aquests dies en moltes comarques (Vallespir, Baix Llobregat, Maestrat...) es fan fires i festes de la cirera. Els mercats d’aquesta mena són una bona ocasió per visitar pobles i conèixer el país, i per comprar producte de proximitat directament als pagesos. #creureenCatalunya
Fa 20 anys que prometen el tren orbital. Amb tots els recursos que Catalunya ha perdut pel dèficit fiscal, ja se n’haurien pogut construir 90. L’única garantia perquè Catalunya tingui les infraestructures que necessita és la independència. #raonsperlaindependència