1/
Benvingudes al món, noves Menjadores!!
El 2 de juliol, PSC, ERC i Comuns van aprovar els pressupostos de la Generalitat. 49.162 milions d'euros.
Als debats es va parlar d'habitatge, de Rodalies, de l'IRPF.
Del que no es va parlar és dels 8 nadons que venien dins del paquet.
De les noves menjadores del pressupost
Perquè els nens no venen de Paris, venen del Parc de la Ciutadella.
Avui celebrem els naixements i els batejos.
FIL 🧵 Benvinguts al món, nadons pressupostaris! 👶
❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).
Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.
Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí
‼️🍿👀 "L'Acadèmia del Cinema Català i els Premis Gaudí aglutinen, projecten i prestigien el sector audiovisual català", escriu el President del Parlament. "Produccions catalanes que ens expliquen al món amb una mirada i llengua pròpies."
Difícil no estar-hi d'acord.
El problema és el que passa quan obres el @Menjometre i mires com el govern que sosté el Parlament que presideix Rull gestiona, en la pràctica, la cultura cinematogràfica catalana.
El novembre de 2025, l'Institut Català de les Empreses Culturals (dependent del Departament de Cultura de la Generalitat del PSC) va signar un contracte de 2.000.000 d'euros amb l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.
No amb l'Acadèmia del Cinema Català que tant entusiasma Rull. Amb l'altra. La de Madrid. Procediment: negociat sense publicitat. Licitadors: un.
Un mes després, el desembre, l'Institut de Cultura de Barcelona (dependent de l'Ajuntament governat pel PSC) va signar un segon contracte amb la mateixa acadèmia madrilenya. Import: 1.748.952 euros. Procediment: negociat sense publicitat. Licitadors: un.
Total: 3.748.952 euros de diners públics catalans pagats a una associació (ONG) amb seu al carrer Zurbano de Madrid, finançada estructuralment pel Ministeri de Cultura espanyol, pel dret a acollir una nit de gala.
El circuit és tan net que fa mal als ulls. Catalunya paga a l'Estat espanyol via impostos (amb dèficit fiscal inclòs). L'Estat finança l'Acadèmia de Madrid. L'Acadèmia de Madrid ven als catalans el dret d'hostatjar la seva cerimònia. Els catalans paguen una segona vegada, ara directament, per tenir a casa el que ja han finançat col·lectivament. I dos organismes catalans negocien per separat, amb un mes de diferència, amb el mateix proveïdor únic, sense que consti cap coordinació entre ells ni cap memòria pública que justifiqui el preu.
Rull parla de "mirada i llengua pròpies." És una ambició legítima. Però les ambicions sense pressupost propi són decoració. I quan el pressupost existeix (gairebé quatre milions d'euros) resulta que va a pagar el prestigi d'una institució que no és catalana, en una llengua que no és la catalana, per explicar un cinema que en bona part tampoc no és català.
Els Gaudí, mentrestant, es financen amb el que queda.
Podeu veure-ho tot aquí: https://t.co/pK5vLpMSgT
MENJÒMETRE I LA TERANYINA AUTONÒMICA
@Menjometre no és només una web per mirar subvencions i contractes. És una esquerda oberta al sostre de l’autonomia. Quan una eina posa damunt la taula 494.251 M€ de fons públics analitzats, 231.266 entitats i una cobertura que va del 2014 al 2026, el que apareix ja no és una anècdota. Apareix una manera de governar.
La qüestió important no és sortir corrents a cridar corrupció. Menjòmetre mateix adverteix que una puntuació alta no implica cap irregularitat automàtica. I precisament per això la lectura política és més fonda. No cal una sentència judicial per veure que una societat connectada al pressupost públic acaba pensant, parlant i actuant dins dels límits que aquest pressupost li marca.
El patró de la fragmentació és especialment revelador. Contractes entre 14.900 i 15.000 euros, just sota el llindar de licitació pública obligatòria de 15.000 euros sense IVA. Hi apareixen casos com Stryker Iberia amb 45,51 M€ i 2.436 contractes, Comsa Service Facility Management amb 136,63 M€ i 1.121 contractes, o Servicios Microinformática amb 132,12 M€ i 10.106 contractes. Pot no ser delicte. Però políticament és una alarma enorme.
Als mitjans, el dibuix encara és més clar. La Vanguardia Ediciones apareix amb 5,82 M€ en fons públics entre 2021 i 2026, amb 3,53 M€ en subvencions i 2,29 M€ en contractes. El Periódico apareix amb 4,10 M€, amb 2,17 M€ en subvencions i 1,94 M€ en contractes. En tots dos casos, el percentatge de contractes sense competència voreja el total. Això no vol dir que cada notícia estigui comprada. Vol dir que el relat públic viu dins d’un ecosistema de dependències materials.
Amb Abacus passa igual. 27,27 M€ en fons públics, 20,29 M€ en subvencions, 6,98 M€ en contractes, 1.829 contractes i un 97% de contractes sense competència. També hi consten 21 contractes entre 14,9K i 15K euros. No cal convertir cada dada en una acusació. N’hi ha prou d’entendre què dibuixen totes juntes.
I encara hi ha la capa menys visible. L’acció concertada en serveis socials, que Menjòmetre incorpora, mostra una despesa aproximada de 757 M€ de la DGAIA en atenció a la infància i l’adolescència per a 23 entitats principals entre 2016 i 2020. Segons la Sindicatura, això representa el 87% de la despesa total de la DGAIA en aquest àmbit. No parlem d’una partida marginal. Parlem d’una arquitectura sencera funcionant per sota del debat públic ordinari.
Això és l’autonomia real. No només un Parlament sense poder nacional ple, uns consellers limitats i una Generalitat encaixada dins l’Estat espanyol. L’autonomia també és una xarxa de diners, contractes, subvencions, mitjans, fundacions, empreses, entitats i opinadors. Una maquinària que no necessita convèncer tothom perquè té una eina més eficaç. Fer que massa gent en depengui.
Per això la resposta no pot ser només demanar més transparència. La transparència és necessària, però no allibera cap nació per ella mateixa. Una gàbia transparent continua essent una gàbia. El problema no és només saber on van els diners. El problema és que aquests diners circulen dins d’una estructura política pensada per administrar la derrota catalana amb aparença de normalitat institucional.
Prou autonomia. Prou confondre gestió amb poder nacional. Prou vendre com a país el que sovint és una xarxa de repartiment dins del marc espanyol. La nació catalana no necessita una autonomia més neta, més amable o més ben auditada. Necessita poder propi, sobirania real i una estructura política al servei dels catalans.
Perquè mentre el país visqui penjat d’aquesta teranyina, no tindrem llibertat. Tindrem pressupost. I un poble no s’allibera cobrant de la seva pròpia gàbia.
FIL 🧵💸: Catalunya contribueix a la Pau al món, passant per…Madrid
1/7
A Catalunya ens sobren els calés. Mentre pagues l’impost de patrimoni i esperes 3 hores el Rodalies, la Generalitat pensa: "I si finançem una ONG de Madrid per la pau del món?" Spoiler: sí. Des de quan? 🗓️
Las sobremesas de los domingos son de lo más previsibles: en La1 el drama alemán acaba con romance, en la peli de Antena3 la niñera es la asesina, y en el fútbol, penalty para el Madrid
Li recordo al PSC que la última ministra de Transports del PSC, Raquel Sánchez, titllava de "bulos y mentiras" els problemes que patia Rodalies l’any 2023. Si com a ministra hagués fet més i millor la feina potser ara estaríem una mica millor…
Te crees muy malote porqué llevas una lagrima tatuada y te hacen canciones de drill-trap jarepare y fumas porros. Nina Simone (hoy mañana y siempre) se va a cagar en tu pecho, payaso. Entrevista en la BBC, 1999.
Cooper Flagg became the 2nd player in NBA history at 18 years or younger to record a game with 20+ PTS and 0 TOs in tonight’s win vs. TOR 🤯
The other? Kobe Bryant in 1997 vs. SAC.
Nos vamos a divertir con esto de @mdwbasketball. A los enemigos de la modernidad les va a petar la cabeza con estos cuatro vídeos. No os desgastéis, ninguna de las situaciones son pasos con el reglamento FIBA en la mano. 😅
Hola Ajuntament Igualada @ajigualada a qui pertoqui, fa mesos que les instal·lacions estan així … podríeu posar les xarxes de les cistelles del parc del xipreret si us plau ?