I malauradament, encara tenen més formació humanista els enginyers, matemàtics i físics, que nocions mínimes d'àlgebra bàsica els filòlegs, filòsofs (sí, filòsofs!!!) o historiadors.
Tenim més deures pendents nosaltres que ells, amb molta diferència. Moltíssima.
El sistema sanitari espanyol va trigar molts anys a resoldre el greu problema dels «mestos»: metges sense especialitat via MIR. Ara es disposen a crear-ne milers més, amb l’agreujant que ni tan sols s’hauran format a les facultats de Medicina del país. És difícil fer-ho pitjor.
Poca gent recorda que en Caius Pupus era un home "honrat com no n'hi ha", que va ser funcionari de Roma i que es va prejubilar a l'illa del plaer. Segurament el personatge més llest de tot Astèrix.
He visto demasiadas veces esta semana a jóvenes responsables regalando horas y horas para sacar adelante proyectos que sus empresas ni reconocen ni compensan. La esclavitud de este siglo tiene una forma muy presentable. Se llama compromiso.
«Jo preferiré sempre una Catalunya dirigida pels nostres industrials i comerciants amb tots els seus defectes que dirigida per buròcrates ineptes i per socialistes puritans, propugnadors de falses estadístiques. Jo sóc un partidari de l'individualisme.»
Josep Pla (J.PiC)
"Il faut savoir quitter la table, lorsque l'amour est desservi, sans s'accrocher l'air pitoyable et partir sans faire de bruit. Il faut savoir cacher sa peine, sous le masque de tous les jours et retenir les cris de haine qui sont les derniers mots d'amour. Il faut savoir rester de glace et taire un coeur qui meurt déjà. Il faut savoir garder la face..."
Charles Aznavour
Quem tem muita certeza sobre a própria bondade deveria ler Dostoiévski. Seus romances nos lembram de que podemos encontrar justificativas muito bonitas para os nossos atos mais mesquinhos.
No experimento desdén por el mundo en sí, sino una fatiga crónica ante la inercia de una sociedad que venera la superficialidad y castiga el pensamiento crítico, convirtiendo la convivencia en un teatro de hipocresía colectiva.
Lo que uno más debe cuidar de sí mismo es la inocencia. Eso de querer vivirlo, entenderlo y experimentarlo todo agota la vida muy pronto. Fue la inocencia lo que perdieron Adán y Eva por querer saberlo todo. La inocencia es el paraíso.
#Taldiacomavui de 1984 va morir l'arquitecte Josep Antoni Coderch. Reaccionari, botifler i feixistoide, es féu famós per les plantes d'habitatges, copiades de l'estructuralisme neerlandès. Però li agradava Gaudí i una de les seves cases és prou gaudiniana. Fàcil endevinar quina:
Viure en el darrer gran palau de Palma 🏰 el que ha dit no als xecs en blanc de l’especulació💸
Quan l’aristocràcia esdevé la resistència a la mort d’èxit per turime🏖️
"Odio a los indiferentes.
Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano.
La indiferencia y la abulia son parasitismo, son cobardía, no vida...
La indiferencia es el peso muerto de la historia"
Antonio Gramsci.
"Pasolini describió el consumismo como una nueva forma de totalitarismo, más eficaz que el fascismo clásico porque no necesitaba prohibir: bastaba con homogeneizar los deseos".
✍🏼 Ana Redondo
https://t.co/CNMjWE8O3E
“Cada gesto de resistencia que no tiene riesgo o que no tiene efecto, no es más que una necesidad exagerada de ser reconocido” (Stefan Zweig en Buenos Aires).
Para ser poetas, hay que tener mucho tiempo:
horas y horas de soledad son el único modo
para que se forme algo, que es fuerza, abandono,
vicio, libertad, para dar estilo al caos.
Pier Paolo Pasolini
Todos estamos en peligro...
Y vosotros, con la escuela, la televisión, lo pacato de vuestros periódicos, vosotros sois los grandes conservadores de este orden horrendo basado en la idea de poseer y en la idea de destruir.
Pasolini, última entrevista.
https://t.co/ZxQPOpBXK1