Des del Comitè 28J de l'Alt Penedès entenem que un orgull que blanqueja i no es pronuncia davant un genocidi no és un orgull, és una vergonya. És per això, que la manifestació de l'Orgull Crític de l'Alt Penedès es farà conjuntament amb les companyes de @PambPalestina
Avui, 6 d’octubre, es compleixen 28 anys dels tristament recordats “Fets de Sitges” de 1996, un episodi que va marcar un abans i un després en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI+ a Catalunya i a l’Estat espanyol. Aquell any, el govern municipal de Sitges va impulsar una campanya descaradament homòfoba que va posar en el punt de mira 250 persones del col·lectiu LGTBI+, la majoria d’elles residents i visitants habituals d’aquesta localitat costanera, coneguda per ser un espai de llibertat i diversitat.
L’Ajuntament de Sitges, llavors governat pel Partit Popular (PP), va distribuir una carta als veïns en què acusava aquestes persones de ser responsables del deteriorament del municipi. Això va generar una onada d’hostilitat contra el col·lectiu LGTBI+, que es va sentir perseguit, assenyalat i exclòs en un dels pocs espais segurs que, fins aleshores, havien pogut gaudir. Les acusacions incloïen prejudicis carregats d’odi i falsedats, creant un clima de tensió que va culminar en un ambient de repressió i rebuig cap a les persones que, per la seva orientació sexual o identitat de gènere, eren considerades “culpables” dels problemes del municipi.
Els “Fets de Sitges” van posar en relleu la discriminació estructural i el perill que representen les campanyes de persecució i estigmatització social encoratjades per les institucions públiques. L’impacte va ser devastador per a moltes persones del col·lectiu, que es van veure forçades a deixar la seva vida a Sitges per la pressió i la por. Aquests actes homòfobs van portar a la mobilització de col·lectius LGTBI+ i organitzacions de drets humans, que van denunciar la campanya i van exigir responsabilitats al govern municipal.
Aquest episodi va marcar també l'inici d'una major presa de consciència social sobre la necessitat de defensar els drets de les persones LGTBI+ i de combatre qualsevol forma de discriminació. Gràcies a les protestes i el treball de molts activistes, es va aconseguir que Sitges, amb el temps, tornés a ser un referent per la diversitat i la llibertat. No obstant això, la ferida dels “Fets de Sitges” va deixar una empremta que encara avui es recorda, com a part d'una memòria col·lectiva que no es pot oblidar.
Els “Fets de Sitges” ens recorden que la lluita per la igualtat i el respecte dels drets del col·lectiu LGTBI+ ha estat plena de moments foscos, però també de resistència i coratge. Avui, 28 anys després, commemorem aquest episodi com un exemple de les conseqüències devastadores que la intolerància institucional pot tenir, però també com un testimoni del poder transformador de la solidaritat i la reivindicació.
Sitges ha sabut renéixer com un espai d’acollida i de respecte a la diversitat, però és important no oblidar que els drets LGTBI+ no estan garantits per sempre i que és necessari seguir vigilant i lluitant contra qualsevol forma de discriminació, vingui d’on vingui. Els “Fets de Sitges” són un recordatori viu que mai més s’ha de permetre que les institucions i governs utilitzin la por i l’odi com a armes contra la dignitat humana.
El 6 d'octubre de 1991 un grup de neonazis apallissa a dues dones trans al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Maten a Sònia Rescalvo Zafra. Un assassinat transmisògin que marcarà la consideració dels crims d'odi contra la dissidència sexual i de gènere.
76 anys de colonització i 1 any de genocidi
🔴42.000 persones assassinades, entre les quals 17.000 infants
🔴Milers de desapareguts sota les runes
🔴Desenes de milers d'assassinats per manca de medicines, aliments...
I @desdelamoncloa manté el comerç d'armes amb Israel. PROU!
Fa tres mesos sortíem als carrers i penjàvem aquesta pancarta en motiu del #28J 🏳️🌈🏳️⚧️
Avui, seguim treballant per l'alliberament sexual, de gènere i de classe. Perquè un orgull que blanqueja un genocidi no és un orgull, és una vergonya. Per aquest i tants altres motius, seguim.
Ahir, el @28jautonom (única organització unitària LGTB que queda a Bcn) va passar a visitar l'hotel Axel. Màxim emblema del que és el capitalisme rosa a la ciutat i el pinkwashing del Pride amb inversors i empreses sionistes. No en el nostre nom, no hi ha orgull en el genocidi.
✊️ Per unes vides lliures de LGTBIQfòbia als carrers, als centres de salut, al sistema educatiu, al món laboral i altres àmbits de les nostres vides.
🔴 Per mantenir l'esperit i la lluita de les que ja no hi són i que ens han obert camí a nosaltres i lis que vindran.
Demà us esperem a totis a les 20h, a la plaça de la Vila, a la manifestació de l'Orgull Crític de l'Alt Penedès.
🌈 Per l'alliberament sexual, de gènere i de classe.
🇸🇩 Per solidaritat internacionalista contra el genocidi, l'apartheid i el pinkwashing d'Israel.
#TREBALL | Catorze extreballadores de Lambda denuncien "assetjament laboral" per part de l’executiva de l'entitat https://t.co/ZnJbm9BHlx Ho han denunciat a través d'un comunicat, fet públic aquest dimecres. Ho explica @peppesavino78. Fotos: Lucas Guerra
El 28J sortim als carrers perquè, 55 anys enrere, lis companyis de Stonewall van revoltar-se contra les batudes policials. Fartes de la repressió policial i cansades de la discriminació i assetjament constant, van manifestar-se durant 3 nits per l’alliberament sexual i de gènere.
L’orgull va néixer d’un aldarull, i convertir-lo en “prides” i festes patrocinades és descontextualitzar-lo enormement. El capitalisme ens ofega cada dia i també s’obre pas en les nostres lluites per mercantilitzar-ho i pintar-ho tot de rosa.
El divendres 28 de juny, a les 20h, a la plaça de la Vila us esperem a totis: bolleres, bisexuals, trans, gallimarsots, desviades, marikes i persones que no formeu part del col·lectiu LGTBI!
Una vergonya és un orgull sense bolleres, bisexuals i trans. Les revoltes de la Cafeteria Compton's, l'aldarull de Stonewall i la primera manifestació LGTBI de Barcelona tenen molt en comú: van ser actes liderats de forma activa per bolleres, bisexuals i trans.
Creiem en un Orgull Crític on ningú quedi al marge i les necessitats de tot el col·lectiu estiguin presents per dur a terme la nostra lluita. En definitiva, no hi haurà alliberament si no és per a totis!