Bona nit @calsina_carre sembla que els vostres camions reben ordres d’anar molt per sobre la velocitat màxima. Avui a la C-31, després de Verges, un camio vostre ha començat a fer llums i maniobres perilloses a un cotxe que tenia al davant que anaba a 80km/h (90km/h era el màxim) El camioner ha fet el pitjor, l ha avançat en línia contínua, més de 100m, sort que no ha vingut ningú i un cop avançat ha superat durant una bona estona els més de 100km/h. Adjunto vídeo i foto, ahir en el reportatge del #30minuts sobre l Ap-7, els camions van sortir molt ben parats. Fem alguna cosa @transit ?
Us expliquem en 6 imatges (i tres tuits) què està passant al CEIP Candalix d’Elx. Per a la conselleria, la llibertat educativa només és llibertat si va a favor del castellà. 1/3
Gràcies a tothom per l’acte de comiat a mon pare Joan Jubany i Itxart, que s’ha mort als 81 anys sense haver vist resolt el crim de la seva estimada filla Helena.
Pare, gràcies per ensenyar-nos a lluitar per amor, i no per odi.
Enllestirem la feina, per tu i per l’Helena
És la mateixa estelada de 1919 que tenia l'arquitecte que executà les obres dels campanars de la Sagrada Família els anys 1920s, Domènec Sugranyes, sota supervisió diària del propi Gaudí. La tenien a l'obrador.
Posar estelades als balcons aquest juny és el millor tribut a Gaudí.
Olot multarà 26 comerços per no retolar ni atendre en català. De 300 a 3.000 euros.
I no és un decret sortit del no-res. L'Ajuntament va auditar 660 establiments del centre el setembre passat. Al principi, 64 incomplien la llei. Llavors, durant mesos, els van avisar un per un, els van oferir eines i els van donar marge per adaptar-se. El compliment va pujar del 90,3% al 96,1%.
Els 26 que queden són els que, després de tot aquest acompanyament, no han mogut un dit. Set barberies, cinc bars, quatre supermercats. La resta, repartits entre diferents sectors.
I ara ve el que els altres ajuntaments no s'atreveixen a fer: aplicar la llei.
La regidora de Llengua, Susanna Pagès, ho deixa clar: les sancions poden ser "recurrents". Si et marquen un termini per canviar un rètol i no el canvies, tornes a ser sancionat. No és una multa i avall — és fer complir la norma fins que es compleixi.
Compara-ho amb la majoria de consistoris del país. Tenen regidoria de Català per fer-se la foto i penjar una piulada i prou. La llei de política lingüística existeix des del 1998. Vint-i-vuit anys. La immensa majoria d'ajuntaments no han obert mai un sol expedient. La regidoria hi és de cara a la galeria; la llei, de cara a la paret.
Olot és un exemple a seguir. Això és el que separa una política lingüística d'una política d'aparador.
Al primer comentari et deixo enllaç a la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on parlem de temes com aquest.
Fa unes setmanes vam incorporar una dona de 55 anys com a ajudant de cuina al restaurant del club. No li vaig demanar grans títols ni un currículum espectacular. Vaig confiar en les seves ganes, la seva actitud i en allò que moltes vegades no surt escrit en un paper.
⚠️Carreteres de la Generalitat DENEGA reparar una masia. El propietari de les Comelles de Sant Feliu de Pallerols ha demanat un permís d'obres per reparar la teulada que ha caigut. Li deneguen per trobar-se massa aprop d'una carretera que algú va decidir fer-la passar pel davant
Aeroport de Palma @AeropuertoPalma@aena Veig 1 treballadora de @Trablisa. Li demano: ‘bon dia, disculpi, la sortida?’. Ni em mira i es dirigeix a 1 altra dona que estava darrere meu que també li fa 1 pregunta. Li torn a demanar: ‘la salida?’ Resposta: ‘Ahora si que te atiendo’.
Fa 30 anys potser hi havia 50 mil musulmans a Cat, avui segurament en son més d'un milió.
Portem 15 dies de robatoris constants de bestiar oví i cabrum per a tota Cat. Lo d'avui a Maçanet ja és per flipar! Impunes davant la justícia, et diran que son les seves costums i tal 😡
gràcies a totes les persones que ens han ajudat, aixó no acavará així, lluitaré fins el meu últim alé per la veritat, la dignitat i la llibertat de tots nosaltres 💖💫😇
Comença la @laxarxaxanante1
Recordeu:
👇
1️⃣ REPIULAR
2️⃣ SEGUIR A QUI REPIULI
3️⃣ SEGUIR A QUI US SEGUEIXI
S'haurien de sumar als mestres, els bombers, sanitaris, I demés funcionaris per a fer caure aquest govern de merda?
Desconfiança, necessitat recaptatòria, vigilància permanent, abús d’autoritat, voluntat de control, arrogància, i fiscalització de la vida personal i familiar.
Cal aturar aquest desgavell i aquest mal fer!
10/10 (jackpot)
Si arribem als 1000 RT d'aquest fil, publicarem tot el que hem trobat de Salvador Illa i les mascaretes.
De 7,9 milions d’euros que la Generalitat va pagar per duplicat a una empresa xinesa de patinets elèctrics per un “error administratiu”. I que s’han “perdut”
Voleu veure on van els vostres impostos? Voleu saber si van a enriquir a tercers?
(RT = sí, vull saber-ho)
Recorda, contribueix en el que puguis i vulguis https://t.co/vQZEU0lfmY
Eu nunca fui de expor nossas dores aqui. Mas hoje eu preciso tentar.
Meu filho convive com dermatite atópica crônica desde que nasceu. Não é “uma alergiazinha”. É dor, feridas, pele machucada, sangramento de tanto coçar, noites sem dormir e um sofrimento diário que acompanha ele há anos.
Tem dias que ele chora de desespero por não conseguir parar de se coçar.
Pra manter a pele minimamente controlada, usamos cerca de 2 potes de CeraVe 473ml POR SEMANA. E mesmo assim, em muitas crises, precisamos recorrer aos hidratantes calmantes e especiais, que custam ainda mais caro.
Além disso, o uso excessivo de corticoides ao longo da vida trouxe consequências pesadas: meu filho desenvolveu catarata. Já passou por cirurgia em um olho e agora vai operar o outro. São remédios, colírios, consultas, tratamentos… e tudo vai acumulando.
Eu não estou fazendo esse post pra pedir dinheiro. De verdade.
Só queria pedir que vocês me ajudassem marcando a @CeraVeBrasil e @cerave , compartilhando e comentando nesse post. Talvez, com alcance, eles enxerguem a história do meu filho e possam ajudar com os hidratantes que são essenciais pra qualidade de vida dele.
Já tentamos contato antes, mas o processo era tão difícil que acabamos desistindo no meio do caminho.
Então hoje estou apelando pra internet. Pra empatia. Pra humanidade.
Porque às vezes o que parece “só um creme” pra algumas pessoas… é o que permite que meu filho consiga dormir sem dor.
Se puder compartilhar, eu vou ser eternamente grata. 🤍
Queda clar que tots aquells que fan espectacles en castellà ja no poden dir q és “para llegar a mas gente” o “per vendre més”. Simplement estan castellanitzant els nostres teatres. El seu pla és la substitució lingüística encara que ho neguin. Lliris els mínims.
Reunión de padres.
Instituto público.
18:30.
Aula de tecnología.
Sillas incómodas.
Proyector que tarda más en encenderse que un adolescente un lunes.
Tema del día:
“Móviles y redes sociales en menores.”
La directora empieza:
—Estamos viendo más conflictos por grupos de WhatsApp, vídeos grabados en clase y cuentas falsas de Instagram.
Una madre levanta la mano.
—Yo lo tengo clarísimo. Hay que prohibir los móviles.
El padre de al lado asiente.
—Totalmente. Los niños están enganchados.
Todos muy firmes.
Muy responsables.
Muy “esto antes no pasaba”.
Hasta que suena un móvil.
El de la madre.
Lo coge.
Mira la pantalla.
Sonríe.
—Perdón, es mi hija.
La directora espera.
—Tiene 11 años.
—¿Y tiene móvil?
—Sí, pero solo para emergencias.
Emergencias.
Claro.
En la pantalla se ve el mensaje:
“Mamá, me das Robux?”
Emergencia humanitaria.
Nivel ONU.
La directora sigue:
—El problema no es solo el móvil. Es el uso sin control.
Otro padre interviene:
—Mi hijo no está enganchado. Solo ve vídeos para desconectar.
—¿Cuánto tiempo?
—No sé. Dos horitas.
—¿Al día?
—Bueno, entre semana. El finde más, porque se aburre.
Se aburre.
La gran tragedia moderna.
Antes un niño se aburría y acababa inventando una portería con dos mochilas.
Ahora se aburre y le entregamos un casino de dopamina con funda azul.
La tutora enseña varios casos.
Insultos en grupos.
Fotos sin permiso.
Burlas.
Audios.
Niños de 12 años hablando como adultos quemados por internet.
Una madre se indigna:
—Pero eso es culpa de las plataformas.
Sí.
De las plataformas.
Y de los algoritmos.
Y de China.
Y de Silicon Valley.
Y del capitalismo.
Todo menos de quien le compró un smartphone de 900€ a un niño que todavía pierde la chaqueta en educación física.
Entonces la directora dice:
—Proponemos que no traigan móvil al centro.
Silencio.
Del espeso.
Del que huele a contradicción.
La misma madre que pedía prohibición se echa hacia atrás.
—Bueno, tampoco nos pongamos extremos.
—¿Por qué?
—Porque yo necesito saber dónde está mi hija.
—Está en el instituto.
—Ya, pero necesito escribirle.
—¿Durante clase?
—Solo si es importante.
—¿Como los Robux?
Otro silencio.
Más bonito.
Más pedagógico.
El padre de las “dos horitas” se cruza de brazos.
—Prohibir no educa.
Ah.
La frase comodín.
“Prohibir no educa.”
Curioso.
Porque en casa tampoco educa nadie.
Solo cargan el móvil, pagan los datos y luego culpan al profesor cuando el niño no atiende.
La reunión termina.
Todos salen hablando de límites.
De salud mental.
De infancia robada.
De que “algo hay que hacer”.
En la puerta, la hija de la madre espera sentada en el suelo.
11 años.
Móvil en la mano.
TikTok abierto.
Auriculares.
Ni mira cuando su madre llega.
—Cariño, vámonos.
Nada.
—Cariño.
Nada.
La madre suspira.
—Es que está en una edad difícil.
No.
Está en una pantalla fácil.
Y ahí está el problema.
No son solo los móviles.
No son solo las redes.
No son solo los colegios.
El problema son adultos que quieren que el Estado prohíba lo que ellos no se atreven a limitar en casa.
Padres que piden mano dura en las reuniones…
y luego negocian con un niño de 11 años como si fuera un sindicato con abogado.
Resumen:
Quieres prohibir TikTok.
Perfecto.
Pero empieza por no usarlo como niñera.
Porque si tu hijo no puede cenar, esperar, aburrirse o mirar por la ventana sin una pantalla…
igual el algoritmo no entró en tu casa.
Igual lo invitaste tú.
Diu que durant la Guerra del Francès, els habitants d'aquesta masia s'hi van tancar, armats fins les dents. Els francesos intentaven esbotzar la porta amb una carreta, però no se'n van sortir perquè el pou no els deixava agafar prou embranzida.