ACAI

Associació Catalana d'Amics d'Israel - Catalan-Israeli Friendship Association * *

[ACAI @ACAI_cat]

Amén

[Toni Florido @toni_florido]

A Catalunya, parlar d’Israel és parlar de nosaltres mateixos, encara que gairebé ningú no ho vulgui reconèixer. El conflicte araboisraelià —i especialment el palestinisme— s’ha convertit en un element central de la identitat política d’una part de la societat catalana, en motor per a l’activisme i els partits, i en una obsessió mediàtica que supera amb escreix el seu pes real. Però per què un país amb tan pocs jueus catalans sent tanta passió —i tanta hostilitat— envers l’Estat jueu?

Israel és un mirall incòmode per al catalanisme contemporani. És una nació petita, nascuda d’una lluita nacional enmig d’un entorn hostil, que ha sabut sobreviure i prosperar. En molts aspectes, el sionisme realitza allò que el catalanisme històric —tant de dreta com d’esquerra— admirava: la capacitat d’un poble per mantenir viva la seva llengua, la seva cultura i el seu país en les pitjors condicions. Figures com Rovira i Virgili van veure en el renaixement jueu un model de perseverança nacional. L’hebreu que revivia després de dos mil anys d’oblit simbolitzava que la voluntat d’un poble pot vèncer la història. Avui, però, aquella fascinació s’ha transformat en ressentiment.

Una part del catalanisme actual veu en Israel allò que no ha gosat ser: una nació que decideix existir, defensar-se i triomfar sense demanar permís. El rebuig al sionisme és, sovint, una manera d’expiar la pròpia impotència. Criticar Israel és més còmode que assumir el fracàs del propi projecte nacional.

Després de la fi de les grans utopies, l’esquerra catalana ha trobat en el palestinisme una causa moral substitutiva. És un relat simple i còmode: oprimits contra opressors. Però la realitat és molt més complexa. I la contradicció, evident: Israel, que va acollir exiliats del franquisme i antics militants d’EPOCA, és avui demonitzat pels seus hereus polítics. El que abans era reconeixement i admiració s’ha convertit en negació, incomprensió i menyspreu.

Aquesta actitud, a més, tranquil·litza Madrid. Durant anys, la diplomàcia espanyola ha recelat dels lligams entre Israel i Catalunya. Avui poden estar satisfets: la majoria de partits catalans s’han alineat amb la posició espanyola contra Israel. L’antisionisme català és ja un signe de lleialtat a l’Estat, una manera d’afirmar que, en política exterior, Catalunya no discrepa. Per a Espanya, veure l’independentisme actuar com a eco de la seva diplomàcia és més que una victòria simbòlica.

També hi ha una ingenuïtat —o un cinisme— de fons. Espanya manté, des del franquisme, relacions estratègiques amb el món àrab per raons econòmiques i d’interès nacional. El palestinisme català no trencarà mai aquest vincle. Pensar que defensar Palestina generarà solidaritat del món àrab amb la causa catalana és no entendre com funciona la política internacional. O potser sí que s’entén, i simplement es prefereix mantenir el relat per cultivar un espai electoral, encara que sigui a costa dels interessos nacionals i emancipatoris de Catalunya.

Hostilitzar Israel no aporta res al projecte independentista català. No el fa més fort ni més creïble. Mentre els kurds, també sense estat, mantenen relacions estretes amb Israel per afinitat i reconeixement mutu, a Catalunya es prefereix una postura moralista i ineficaç. És política simbòlica en clau autonòmica, no nacional.

La paradoxa és que un país amb tan pocs jueus dediqui tanta energia a parlar d’Israel. Però, en realitat, el debat no és sobre l’Orient Mitjà: és sobre nosaltres. Sobre la pèrdua d’un projecte nacional, sobre la substitució del realisme per la moral, sobre la necessitat d’odiar o admirar allò que ens recorda el que podríem haver estat.

Israel és, per a Catalunya, un mirall incòmode. Reflecteix la força d’un poble que ha decidit existir, costi el que costi. I mentre no sapiguem mirar-nos-hi sense ressentiment, continuarem utilitzant el conflicte dels altres per amagar la nostra pròpia derrota.

[COGAT @cogatonline]

Hamas is promoting a narrative of "starvation engineering" on social media. This is not what starvation looks like. Stop spreading the lies of a terrorist organization. See for yourselves the abundance of food in the Gaza Strip, as documented on social media.

[Toni Florido @toni_florido]

A hores d’ara, i a l’espera del recompte del vot de doble sobre (militars, hospitalitzats, diplomàtics), els resultats provisionals de les eleccions a Israel no permeten saber qui serà el pròxim primer ministre. Probablement, tampoc ho sabrem quan tinguem els resultats definitius.

Personalment, veig molt difícil un govern estable de l’oposició. Les opcions són governar en minoria o fer-ho amb el suport dels partits àrabs, que han obtingut un resultat històric. El problema d’aquesta segona possibilitat és que es podia preveure el suport d’un dels dos partits àrabs, però no necessàriament el de tots dos. Cal tenir en compte que el partit majoritari àrab és nacionalista palestí, mentre que el més petit, i el que semblava més disposat a col·laborar amb un nou govern, és islamista moderat.

A tot això s’hi afegeix que els mateixos candidats del bloc del canvi havien descartat prèviament governar amb els partits àrabs. Fer-ho ara els obligaria a rectificar i donaria a Netanyahu una arma política per desgastar-los. Amb el bloc de Netanyahu a l’oposició, la pressió seria constant i qualsevol discrepància entre els socis podria posar en perill la continuïtat del govern. Tot plegat fa pensar en una fórmula molt complicada i difícilment estable.

L’altra possibilitat és un govern d’unitat nacional, amb el Likud de Netanyahu i part del bloc del canvi. Seria un govern sense l’extrema dreta, els ultraortodoxos i els àrabs. Potser és l’opció que podria generar més consens, però també és complicada, perquè les parts difícilment es posaran d’acord en algunes de les qüestions més importants de la campanya, com ara la creació d’una comissió d’investigació sobre els fets del 7 d’octubre o l’obligatorietat del servei militar per als ultraortodoxos.

Tampoc podem descartar que Netanyahu sigui capaç de sumar, a última hora, algun suport del bloc del canvi que li permeti arribar als 61 diputats necessaris per assolir la majoria absoluta. No seria el primer cop que ho aconsegueix.

Veurem com evoluciona tot plegat les pròximes hores i a qui encarrega el president Herzog el primer intent de formar govern. Ara toca que els partits parlin i mirin d’arribar a algun acord. Si no ho aconsegueixen, Israel haurà de tornar a anar a unes noves eleccions.

[Marc Heymann @HeymannMarc]

La pudor a antisemitisme d'aquesta deixalla humana és tremenda.

[Olivia Reingold @Olivia_Reingold]

I was expecting Israel to be a little America—mostly English-speaking, a land full of convenience.

What I found was distinctly Middle Eastern—the people are brash, speak with their hands, and often don't know a lick of English. There are stray cats everywhere, mopeds, and graffiti. The street signs are in Hebrew, English, and Arabic. There is a mosque on prime beachfront property in Tel Aviv.

There is every kind of citizen imaginable. I saw Ethiopian Jews serving in the IDF. While touring an ancient Jewish site, I ran into a group of Arab schoolchildren also there to learn. I met a Mizrahi cab driver whose parents fled Morocco in the 50s.

Douglas Murray famously made Americans irate when he flamed Dave Smith on an episode of Joe Rogan for having never traveled to Israel—but he’s right. Visiting Israel shows you just how wrong the west is about the Jewish state.

Just go there.

[Adrià Padullés 🇪🇺 @adriapadu]

🇮🇱 ELECCIONS ISRAEL: amb el 92,8% de les meses escrutades, el bloc de Netanyahu baixa a 53 escons, l’oposició es manté en 48 i les llistes àrabs pugen a 19, segons el repartiment provisional de Poliwave.

🔵 Bloc de Netanyahu: 53 escons. Likud, 26; Judaisme Unit de la Torà, 7; Shas, 7; Otzma Yehudit, 7, i Sionisme Religiós–Zehut, 6.

🟣 Oposició: 48 escons. Yashar!, 21; Beyachad, 12; Els Demòcrates, 8, i Yisrael Beytenu, 7.

🟢 Llistes àrabs: 19 escons. Llista Conjunta, 12, i Ra’am, 7.

🏛️ La majoria absoluta és de 61. Netanyahu queda a vuit escons. L’oposició i les llistes àrabs sumarien 67, però aquesta suma requeriria un acord polític per convertir-se en una alternativa de govern.

[Adrià Padullés 🇪🇺 @adriapadu]

🇮🇱 ELECCIONS ISRAEL | Cinc eleccions en tres anys i mig: entre l’abril del 2019 i el novembre del 2022, Israel va encadenar bloquejos per formar govern, coalicions de curta durada i convocatòries anticipades.

🏛️ La crisi es va desenvolupar en una Knesset de 120 diputats, amb la majoria absoluta situada en 61. La fragmentació obligava a negociar entre diversos partits, però els desacords religiosos, les diferències ideològiques i els vetos sobre la continuïtat de Benjamin Netanyahu dificultaven els pactes.

🗳️ 9 d’abril del 2019: primer intent fallit. Netanyahu no aconsegueix formar una coalició. Un dels principals esculls és el desacord entre Avigdor Lieberman i els partits ultraortodoxos sobre el servei militar dels estudiants religiosos. El 29 de maig, la Knesset aprova dissoldre’s sense haver donat pas a un nou govern i convoca una segona votació.

🗳️ 17 de setembre del 2019: el bloqueig es repeteix. Netanyahu i Benny Gantz intenten, successivament, reunir els suports necessaris, però tots dos fracassen. Tampoc apareix una alternativa durant el termini final perquè els diputats proposin un candidat. Al desembre s’esgota el procediment i Israel queda abocat a unes terceres eleccions en menys d’un any.

🤝 2 de març del 2020: les terceres eleccions acaben desembocant en un govern d’unitat. En plena pandèmia, Netanyahu i Gantz pacten compartir el poder mitjançant una presidència rotatòria. L’executiu pren possessió el 17 de maig, però la desconfiança entre els socis i el conflicte pels pressupostos en precipiten la ruptura. El 23 de desembre, la Knesset es dissol automàticament en no aprovar els comptes. Gantz no arriba a assumir el relleu pactat.

🗳️ 23 de març del 2021: les quartes eleccions permeten construir una alternativa. Tot i que el Likud torna a ser la primera força, amb 30 escons, Netanyahu no aconsegueix formar govern. Yair Lapid articula una coalició de vuit partits que inclou dreta, centre, esquerra i Ra’am. Naftali Bennett és investit primer ministre el 13 de juny i posa fi a dotze anys consecutius de Netanyahu al poder.

⚠️ La coalició Bennett–Lapid disposa d’un marge parlamentari mínim. Durant la primavera del 2022, diversos diputats li retiren el suport i el govern perd la majoria. La Knesset es dissol novament al juny. D’acord amb el mecanisme de rotació, Lapid assumeix el càrrec de primer ministre l’1 de juliol i encapçala l’executiu durant el període electoral.

🔵 1 de novembre del 2022: les cinquenes eleccions donen una majoria clara d’escons a Netanyahu. El Likud i els seus aliats de dreta, extrema dreta i ultraortodoxos sumen 64 diputats. Meretz i Balad queden sota el llindar electoral del 3,25%, fet que contribueix al repartiment favorable al bloc de Netanyahu. El nou govern pren possessió el 29 de desembre.

[Lazar Berman @Lazar_Berman]

Many assume that voters in West Bank settlements are right-wing and/or for the Bibi govt. They generally are, but there are 3 (secular) areas where that's not so -

Kibbutzim on Dead Sea's north shore
Farming towns in central Jordan valley
Farming towns above the Jordan valley

[Lazar Berman @Lazar_Berman]

The Beit Shean valley is a great example of how identity drives voting -

The religious kibbutzim went Smotrich (w/ strong opposition showing).

The Mizrahi moshavim (heavily Kurdish) and cities voted Likud.

The secular kibbutzim voted Eisenkot.

And the Arabs voted Joint List.

[Israel Elects @israel_elects]

It's hard to overstate just how unprecedented the Israeli Arab parties' performance is.

[Lazar Berman @Lazar_Berman]

Who won the Golan Heights Druze?

The secularist right-wing (and traditionally Russian-speaking) Yisrael Beiteinu.

Barely any votes for Arab (Palestinian nationalist, Communist, or Islamist) parties.

[Eylon Levy @EylonALevy]

Socioeconomic status was key indicator of voting in Israel's elections.

Among Jewish voters, in the lowest socio-economic cluster, Netanyahu's coalition won North Korean levels of support. In the top cluster, 81% voted for the Change Bloc.

via @YediotAhronot

[Israel Elects @israel_elects]

🇮🇱2026 Israeli Election Results - 85.6% Counted

[Open Source Intel @Osint613]

Arab parties in Israel are projected to win at least 17 seats and could hold the deciding votes over who governs Israel, the only Jewish state.

Osama Saadi dedicates his election “victory” to Gaza, the ‘West Bank’, ‘occupied Jerusalem’ and Palestinian prisoners.

Mansour Abbas, when asked whether Hamas is a terrorist organization, refuses to answer.

Observation: Many in Europe call Israel an apartheid state, yet Arab parties whose leaders cannot condemn Hamas could hold the deciding votes over who becomes the next prime minister of the Jewish state.

[Amit Segal @AmitSegal]

Estimated voter shifts between parties:

Likud lost almost no voters to the left.

Bennett attracted almost no voters from the right.

Yashar drew half of Lapid’s voters and all of Gantz’s voters.

[ACAI @ACAI_cat]

“Experts” com aquest i cobrant diner públic. Ningú no es fa responsable de res. I les paraules de gent com ell no només no ajuden en res als àrabs sinó que contribueixen a assetjar encara més els jueus i els qui donem suport a l’existència d’Israel.
Sostenir que hi ha un genocidi a Gaza és aplanar el terreny per al genocidi ben real que Hamas -i l’islamofeixisme-està provant de fer.

[Miquel Manubens @M_Manubens]

Aquest matí al 3catinfo 9:36h parlen amb un "expert" sobre les eleccions israelianes i el paio acaba parlant de "genocidi a la franja de Gaza, les polítiques d'extermini a Gaza"
Oscar Monterde UB Doctor Historia Contemporanea
https://t.co/ArCiztCSjY
Com no voleu que la joventut estigui idiotizada si els mestres son així? Perquè es permet propaganda nazislamista a una radio pública?
@ACAI_cat

[Israel Elects @israel_elects]

Where things stand right now, with just over 60% of the votes counted

[Ariel Oseran أريئل أوسيران @ariel_oseran]

Gadi Eisenkot set four conditions for any party to join his coalition, one of those conditions is calling Hamas a terrorist organization. Mansour Abbas has already met the first 3 conditions. Tonight, I gave him the opportunity to call Hamas a terrorist organization. He refused.

[Israel Elects @israel_elects]

Preliminary Knesset Seat Distribution - Bloc Totals (60.2% in)

🔵Netanyahu Bloc: 56 (+1)
🔴Opposition Bloc: 48 (-1)
🟢Arab Parties: 16

Changes vs. 51.8% counted

[Politics & Poll Tracker 📡 @PollTracker2024]

Israeli legislative election by region

🟦Netanyahu bloc
🟪Opposition bloc
🟩Arab parties

Results via @RealAlbanianPat

[M de mear @Mord_oh]

Si les enquestes encerten, el proper govern israelià dependrà dels partits àrabs. Típic d'un règim d'apartheid.