ACAI

Associació Catalana d'Amics d'Israel - Catalan-Israeli Friendship Association * *

[ACAI @ACAI_cat]

Amén

[Toni Florido @toni_florido]

A Catalunya, parlar d’Israel és parlar de nosaltres mateixos, encara que gairebé ningú no ho vulgui reconèixer. El conflicte araboisraelià —i especialment el palestinisme— s’ha convertit en un element central de la identitat política d’una part de la societat catalana, en motor per a l’activisme i els partits, i en una obsessió mediàtica que supera amb escreix el seu pes real. Però per què un país amb tan pocs jueus catalans sent tanta passió —i tanta hostilitat— envers l’Estat jueu?

Israel és un mirall incòmode per al catalanisme contemporani. És una nació petita, nascuda d’una lluita nacional enmig d’un entorn hostil, que ha sabut sobreviure i prosperar. En molts aspectes, el sionisme realitza allò que el catalanisme històric —tant de dreta com d’esquerra— admirava: la capacitat d’un poble per mantenir viva la seva llengua, la seva cultura i el seu país en les pitjors condicions. Figures com Rovira i Virgili van veure en el renaixement jueu un model de perseverança nacional. L’hebreu que revivia després de dos mil anys d’oblit simbolitzava que la voluntat d’un poble pot vèncer la història. Avui, però, aquella fascinació s’ha transformat en ressentiment.

Una part del catalanisme actual veu en Israel allò que no ha gosat ser: una nació que decideix existir, defensar-se i triomfar sense demanar permís. El rebuig al sionisme és, sovint, una manera d’expiar la pròpia impotència. Criticar Israel és més còmode que assumir el fracàs del propi projecte nacional.

Després de la fi de les grans utopies, l’esquerra catalana ha trobat en el palestinisme una causa moral substitutiva. És un relat simple i còmode: oprimits contra opressors. Però la realitat és molt més complexa. I la contradicció, evident: Israel, que va acollir exiliats del franquisme i antics militants d’EPOCA, és avui demonitzat pels seus hereus polítics. El que abans era reconeixement i admiració s’ha convertit en negació, incomprensió i menyspreu.

Aquesta actitud, a més, tranquil·litza Madrid. Durant anys, la diplomàcia espanyola ha recelat dels lligams entre Israel i Catalunya. Avui poden estar satisfets: la majoria de partits catalans s’han alineat amb la posició espanyola contra Israel. L’antisionisme català és ja un signe de lleialtat a l’Estat, una manera d’afirmar que, en política exterior, Catalunya no discrepa. Per a Espanya, veure l’independentisme actuar com a eco de la seva diplomàcia és més que una victòria simbòlica.

També hi ha una ingenuïtat —o un cinisme— de fons. Espanya manté, des del franquisme, relacions estratègiques amb el món àrab per raons econòmiques i d’interès nacional. El palestinisme català no trencarà mai aquest vincle. Pensar que defensar Palestina generarà solidaritat del món àrab amb la causa catalana és no entendre com funciona la política internacional. O potser sí que s’entén, i simplement es prefereix mantenir el relat per cultivar un espai electoral, encara que sigui a costa dels interessos nacionals i emancipatoris de Catalunya.

Hostilitzar Israel no aporta res al projecte independentista català. No el fa més fort ni més creïble. Mentre els kurds, també sense estat, mantenen relacions estretes amb Israel per afinitat i reconeixement mutu, a Catalunya es prefereix una postura moralista i ineficaç. És política simbòlica en clau autonòmica, no nacional.

La paradoxa és que un país amb tan pocs jueus dediqui tanta energia a parlar d’Israel. Però, en realitat, el debat no és sobre l’Orient Mitjà: és sobre nosaltres. Sobre la pèrdua d’un projecte nacional, sobre la substitució del realisme per la moral, sobre la necessitat d’odiar o admirar allò que ens recorda el que podríem haver estat.

Israel és, per a Catalunya, un mirall incòmode. Reflecteix la força d’un poble que ha decidit existir, costi el que costi. I mentre no sapiguem mirar-nos-hi sense ressentiment, continuarem utilitzant el conflicte dels altres per amagar la nostra pròpia derrota.

[ACAI @ACAI_cat]

30 ous per 40 xèquels (11,82 euros), al mercat de Gaza. Enmig d’un “genocidi”.

[Imshin @imshin]

A tray of 30 eggs for 40 shekels in Jerjawi Market Gaza City, Hamas Ministry of Finance price.
TikTok timestamp: 1 day ago
#TheGazaYouDontSee
Link to original post in 1st response

[Xavier F. Domènech @xavidomenech99]

- No en el nostre nom -
Més d'un miler de persones vinculades a l'esquerra o moviments progressistes fan pùblica una Carta oberta contra la histèria antiisraeliana a Occident, la judeofòbia i la propaganda d'Hamàs.
https://t.co/aRmYcRWLHK

[HonestReporting @HonestReporting]

“14,000 babies will die in 48 hours.”

That claim didn’t come from a random account online. It came from the United Nations, and major media outlets ran with it.

The problem? It wasn't true.

Presenter: @Erin_Molan

[Israel Elects @israel_elects]

Knesset Seat Poll

🔵Likud: 23 (-1)
🔴Together: 21 (-1)
🔴Yashar: 19 (+1)
🔴Yisrael Beteinu: 10
🔵Shas: 9 (-1)
🔴Democrats: 8
🔵UTJ: 8
🔵Otzma: 6
🟢Ra'am: 4 (-1)
🟢Hadash-Ta'al: 4 (-1)
🔵RZP: 4
🟣Blue & White: 4 (+1)

changes w. May 28

via Tatika/TOI, June 3-4

[La Baliverna @labaliverna]

Vosaltres sou joves, però jo encara recordo que quan es va publicar Persèpolis el feminisme d'esquerres va fer bandera d'aquesta denúncia de la pèrdua de llibertats de les dones sota el règim islàmic iranià. Ara, en canvi, tot són lloances als aiatol·les. Bon viatge, Marjane.

[Israel Elects @israel_elects]

Preference for Prime Minister

🟥Eisenkot (Yashar): 38% (+4)
🟦Netanyahu (Likud): 35% (-3)

🟦Netanyahu: 38% (-1)
🟥Bennett (Together): 31% (-3)

🟦Netanyahu: 36% (-3)
🟥Lieberman (Yisrael Beteinu): 24% (+3)

changes w. May 28

via Midgam/Chan12, June 4

[Dr Helen Fry | WWII Historian @DrHelenFry]

Alex Kershaw’s D-Day coverage has begun.

Every year it is utterly exceptional.

Do ‘Follow’ him and keep up-to-date with his posts:

[ACAI @ACAI_cat]

Tots sabem per què, oi?

[Marc Guerrero @marc_guerrero]

10 membres de la #Flotilla van ser detinguts per milícies líbies (fa 10 dies) i acaben d’entrar a presó. Entre ells una periodista espanyola #AliciaArmesto.

No he vist cap clam global, ni reacció irada del govern, ni una cobertura obsessiva dels mitjans.

Em pregunto per què.

[Aizenberg @Aizenberg55]

The admission by Hamas & PIJ themselves that their fighters systematically posed as journalists is the most important storyline of the Gaza war. It means every bit of information out of Gaza was curated. It destroys the “genocide” narrative. This is why the story is ignored.

[Aizenberg @Aizenberg55]

Gazan media claimed an IDF strike hit a "tent housing displaced people" on Apr 13, 2025. @airwars, automatically believing Gazan "journalists" listed Ahmed Abu Mohsen as an innocent civilian killed. An illegal attack by Israel? No—Hamas just admitted Abu Mohsen was a commander.

[Caт 🐝 @CatShoshanna]

"Journalist"

Hussam Saleh Al-Adlouni

[Israel War Room @IsraelWarRoom]

‼️ The Hezbollah terrorist organization launched mortar shells that hit a UNIFIL position and killed a UN personnel member in southern Lebanon.

[ACAI @ACAI_cat]

Ha estat disparat per Hesbol·là.
Tothom sap que si hagués estat Israel, hauríeu fet un altre titular.
De tot diueu periodisme.

[diariARA @diariARA]

🔴 Hores després del pacte de l'alto el foc entre Israel i el Líban, un atac amb morter al sud libanès ha matat un casc blau serbi i n'ha ferit dos més d'espanyols
https://t.co/t4dUMdtziB

[Leo Chang @realleochang]

🇮🇱 Israeli Legislative Election Simulator is LIVE!

https://t.co/ifyNI5fdnC

[Laura Miró Bonnín @mlb8299999]

@crlsfavi EN NICOLAU MARIETA I NA SIMONA. BIOGRAFIA DE DOS XUETES DISSIDENTS | Embat I Quars https://t.co/0t72eP81mL

N'he escrit quatre més, excepte d'un, crec que de la resta encara se'n poden trobar. Aviat, més! Moltes gràcies per l'interés.

[Laura Miró Bonnín @mlb8299999]

Gràcies per la publicitat! S'han venut tots els llibres.

[Aizenberg @Aizenberg55]

Palestinian Bar Association mourned the death of lawyer Muhammad Munther Fathi Aweida. Reports noted a seemingly illegal IDF attack on his Gaza City apartment Aug 18, 2025. But a Hamas martyr video identified Aweida as a fighter, shown in a tunnel with Montaser Abu Daf. Sources:

[Uri Kurlianchik @VerminusM]

In 2008, Israel insanely offered the PA all of Gaza, 94% of the West Bank, half of Jerusalem, and a right of return for 1000 Arabs per year. The Americans called it "amazing." The Palestinians rejected it "out of hand." After such an offer is rejected, what is left but war?

[Laura Miró Bonnín @mlb8299999]

És fortíssim el silenci sobre això del periodisme i les autoritats que ens sotmeten a la dictadura de la informació parcial.

[ACAI @ACAI_cat]

La “resistència”, diuen.
El palestinisme quan s’apropia d’una idea és per malmetre’l.
Ni oblit, ni perdó. Un per un. Els anys que calguin.

[Nazi Hunters @HuntersOfNazis]

The “resistance fighters” against two young girls...

Never forget. Never forgive.