Parada especial de l’11s de l’ANC Sant Adrià de Besòs.
De les 10h fins que acabi la manifestació, a la Pl. de l’Àngel (Via Laietana -Baixada Llibreteria)
Us hi esperem.
Més que mai exigim que es compleixi el mandat de l’1oct
#LluitemiGuanyem#Independència
@ANC_Docents El que hauríem de fer és aplicar el 25% a les classes, al pati i en qualsevol moment i espai de l'escola. També amb els pares. Ja veuries com aprendrien català ben ràpid. Obligatori i estricte, el 25% i no més ni al pati o a l'hora de dinar.
efectivament, YouTube és una empresa privada i pot fer i desfer en aquelles qüestions que li són pròpies. Creiem que de la mateixa manera que el "dret d'admissió" no dona dret a impedir l'entrada a un local per raons
PRIMERA: Ens preocupa molt que YouTube restringeixi l'accés a informació rellevant sobre abusos policials acreditats judicialment i que ho faci de manera arbitrària, saltant-se, fins i tot les seves pròpies normes d'ús. I sobre això:
A partir de llavors és YouTube qui decideix. Ho expliquen així:
"El contingut que es marca com a inadequat no es retira automàticament sinó que el revisem d'acord amb les directrius".
Si la decisió de YouTube de restringir el nostre vídeo fos automàtica els vídeos de l'1-O estarien restringits. Si fos automàtica, la restricció s’aplicaria a la resta de canals que tenen penjat el mateix vídeo. Per tant
PRIMER: si YouTube restringís "violència" com la del nostre vídeo de manera automàtica, seria impossible veure a YouTube, per exemple, les càrregues a les manis del 15M o les pallisses de l'1-O. Molt més violentes.
Qui pot considerar que cal restringir aquests 8 segons? Llavors vam pensar que, potser, la restricció era producte d'un algoritme que actuant automàticament. Però alguna cosa no quadra en aquesta explicació:
Aquest cop, però, no hi havia cap enllaç per apel·lar. La decisió de YouTube era definitiva. El vídeo estava restringit. Com us podeu imaginar, ens vam cabrejar moltíssim. Però després de l'emprenyamenta inicial, vam voler aprofundir.
Vam escriure a YouTube dient que:
1) al vídeo no hi havia violència gratuïta
2) que donava context suficient
3) s'estava violant el dret a emetre i rebre informació veraç sobre una actuació policial irregular
4) calia aixecar la restricció
Seguim.
A la part de sota del correu que ens va enviar Youtube dient-nos que havien restringit el vídeo hi havia un enllaç que deia: "Si creus que hem comès un error, remet-nos una apel·lació". I això vam fer.
Posar el número de targeta de crèdit o el DNI per veure un vídeo? Esperar tres dies a la conformació? Després de tants entrebancs: quantes persones desisteixen mirar el vídeo? Quants espectadors es queden pel camí?
Però seguim. Imaginem que la persona ja té un compte de Google o es pren la molèstia de fer-se’n un i torna a intentar veure el vídeo. Doncs encara no el podrà veure. Aquest cop el missatge que li sortirà és aquest:
Aquest és el primer filtre. Sabem que moltes de les persones que vegin el missatge no deixaran el que estan fent per fer-se un compte de Google i, simplement, no miraran el vídeo.