La Mancomunitat Catalana ja havia pensat en línies orbitals el 1919, també en línies en xarxa connectant 15 àrees en tren sense passar sempre per Barcelona.
Moltes coses no arriben 20 o 40 anys tard, sinó amb més d'un segle d’endarreriment.
🗺️ Institut Cartogràfic de Catalunya
Avui vaga de ferrocarrils l'únic transport que més o menys funciona ( línea Valles)@gencat@salvadorilla cap polític va com una llauna de sardines...perquè no van en transport públic regularment...els que hi anem cada dia patim menyspreu institucional !
@MarcoSz4 I l'ansietat que causa la RENFE...tots els treballadors que fan servir diariament un sisyema de transport públic que han deixat caure...
Poc ens queixem!
@NandoDura Un dels problemes és que no es pot explicar al consumidor.A moltes botigues hi ha la informació justa i encara no saps si és de veritst. ANomés les botigues del mercat t'ho poden explicar. Per mi bones i les compraria.
@Soniiia_13 Tantos años y no mejoran el sistema... con las entradas seleccionadas y sin poder pagar...@sansebastianfes un caos para los que lo hacemos on line
Cornuts i pagar el beure. Segona part.
Arran de l'interès del primer article, m’he permès escriure aquesta segona part. Si en l'anterior vaig posar llum sobre l’engranatge opac del negoci del reciclatge, avui hi afegeixo propostes. No fos cas que algú digui que criticar és fàcil.
Durant anys ens han convertit en operaris voluntaris, sense nòmina i amb sobrecost fiscal. El relat és tan perfecte que gairebé ningú es pregunta si la bossa groga que llencem amb tanta fe acaba on prometen… o si en realitat fa escala en algun port europeu abans de salpar cap a l’Àsia com a matèria primera barata.
El que no expliquen és que aquest servei “altruista” comença a cobrar-se molt abans que llencis res. Quan compres qualsevol producte amb envàs, l’empresa ja ha pagat una eco-taxa a entitats com Ecoembes, i aquest cost el trasllada directament al preu que tu pagues a la botiga. És el primer peatge. Després arriba el segon, la taxa municipal o metropolitana de residus, disfressada dins del rebut de l’aigua, per “gestionar” el que tu ja has separat. I finalment, el tercer, via impostos, que també financen subvencions i contractes a aquestes mateixes empreses que viuen de l’economia circular… de la seva economia circular.
Si volguéssim un reciclatge net, ecològic i sense facturació en bucle, caldria enderrocar les dues columnes sobre les quals s’aguanta el model actual, opacitat i comoditat empresarial. La traçabilitat hauria de ser absoluta, amb dades obertes i auditades per actors independents que expliquin amb precisió on s’ha recollit cada tona, on s’ha tractat, qui l’ha comprada i a quin preu. I tot plegat amb sancions immediates a qui manipuli informació.
El material reciclat s’hauria de reaprofitar aquí mateix. Plàstics, vidre i metalls haurien de tornar al mercat català, i les ampolles i llaunes haurien d’entrar en un sistema de dipòsit i retorn com el que Alemanya fa dècades que aplica, on el consumidor paga un dipòsit que recupera en retornar l’envàs.
També caldria passar del càstig a l’incentiu. Bonificar a qui separa bé i penalitzar només a qui incompleix de manera reiterada. Que qui menys residus genera, menys pagui. I fer-ho amb un sistema senzill amb contenidors nets, accessibles i amb un codi de colors i normes unificades a tot el territori. El porta a porta pot tenir sentit en pobles petits, però a Barcelona és un absurd i també penalitza segones residències, complica la mobilitat i fomenta abocadors improvisats.
I sobretot, establir un control ciutadà real. Consells de seguiment amb veïns, tècnics independents i entitats ecologistes (reals). Canals segurs per denunciar irregularitats i audiències públiques anuals per explicar on ha anat cada euro i cada tona.
Així és com el reciclatge deixaria de ser un triple peatge verd per convertir-se en un servei transparent, just i realment ecològic. On el ciutadà no paga tres vegades per sentir-se responsable, sinó que és tractat com a soci amb dret a informació i retorn. Sobretot, que el cercle de l’economia circular tanqui a casa nostra… i no en un contenidor rumb a Malàisia.
Primera part aquí 👇🏻
https://t.co/ZDv693Oaxx
@Adif_es@CatalunyaRadio@elmonarac1@gencat .20:01 dilluns sant, més de 20 persones dretes a un ave.Alta velocitat i la gent seient al terra o dreta.Tercermundista. ( bitllet amb seient per tots, però sense seient)
@Adif_es ahora mismo un tren Zaragoza Sants y 2 personas sin asiento, despues de meternos a todos en un vagón, distinto del que teníamos, no se ve interventor porninguna partr. Informando sobre la marcha.Renfe como siempre.
Brutal.
Uno de los papers más trascendentales en cuanto al potencial de los suelos en la mitigación del cambio climático.
La agroganadería, de parte importante del problema a parte fundamental de la solución.
https://t.co/hvFmKWoSSI
Innovamats, competències, àmbits, projectes, sense continguts, sense llibres, sense exàmens, sense notes, sense saber. Gràcies a tots els responsables. Ha estat una feina impecable.