“Encuriosit,llegeix les altres seves novel·les, una rere altra per ordre de redacció i publicació. Les prediccions es repeteixen. Hi reconeix persones, sensacions,alegries, fracassos, redactats sempre amb mesos d’antelació.”
(Monzó: 1996: 40)
#Litcat#Monzó
“L’home corre cap al quart ascensor, que ja ha començat a tancar-se; aconsegueix ficar-hi el peu dret pel mig pam que encara queda obert i, d’aquesta manera, fer que les dues fulles de la porta corredissa s’obrin inmediatament.” (Monzó, 1996: 35)
#LiCat#Monzó
“Fa una hora que el mentider compulsiu és a la terrrassa, deixant-se escalfar pel sol. És una sensació agradable després d’un hivern fred , però arriba un moment que tant de sol el mareja…” (Monzó, 1996: 31)
#LitCat#Monzó
“Va tornar a obrir els ulls amb frisança, de la seua família? Va girar el cap a l’esquerra i els va veure, a una distància inconcreta, immòbils, observant-lo astorats i amb por.” (Monzó, 1996: 22)
#LitCat#Monzó
“Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.”
(Fuster, 1968: 126).
#LitCat#Fuster
“Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició”. (Fuster, 1968: 93).
Al llarg de la història, hem vist un torn d’oprimits i opressors.
#LitCat#Fuster
“Els possessius: heus ací unes formes gramaticals realment pertorbadores.” (Fuster, 1968: 35).
Aquest aforisme ens fa fer una reflexió: algunes coses ens pertanyen, però mai podrem vincular a les persones a la nostra possessió per molt properes que siguen.
#LitCat#Fuster
“Ja és prou misteri��s que el somiï tant i tant. Ara, cada vegada que el somio, és diferent, i quan em fico al llit ja penso. Com serà?” (Rodoreda, 2020:301)
#LitCat #Rodoreda
“La Teresa trigà a parlar. Havia tingut un amic, digué a l’últim, i quan havia començat a negligir-la la pena havia estat tan violenta que els nervis de les cames se li havien mort.” (Rodoreda, 2020: 202)
#FilCat#Rodoreda
“M’enduc la dona a París, però com que és molt barcelonina tinc por que s’enyori. Si no es pot acostumar a viure a l’estranger deixaré.” (Rodoreda, 2020:68)
#FilCat#Rodoreda
“Se m’enduran amb ells a sota de la terra on no hi ha arbres ni vent ni fulles ni flors. Fa anys que m’esperen els sento… a mi, que no tinc ossos que soc un sospir que no arribo a ser ni la ploma que bufaré per espantar-vos.” (Rodoreda, 2020: 363)
#FilCat#Rodoreda
“Com jo, tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.” (1980:141)
#LitCat#verdaguer
“Somrigué la muntanya engallardida
com si estrenàs som verdejant mantell;
mostrà’s com núvia de joiells guarnida;
i de ses mil congestes la florida
blanca esbandí com taronger novell” (1980:142)
#LitCat#Verdaguer