@Merit_Orlando@NavarroDescals Fa anys (tenia temps, estava de baixa),vaig tenir la paciència de calcular la proporció entre les càpsules i el cafè molt per a cafetera espresso.
Va resultar que costaven el triple que el cafè més car que poguessis comprar, d'aquests que avui en dia en diuen "d'especialitat".
Comisión investigación derecho a saber la verdad de los atentados de barelona y cambrils 2017, a la espera de las conclusiónes del congreso de diputados
El estafador estafado.
El emérito puso 15 millones a nombre de un testaferro para engañar a Hacienda y a los españoles.
El testaferro, al morir, se lo ha regalado a una ONG para refugiados... Y Juan Carlos está que trina.
Entre pillos anda el juego.
Solo el 2% de los edificios colapsados en Venezuela corresponden a la misión vivienda. El 98% restante son edificaciones privadas la gran mayoría construida entre 1970 y 1980, mucho antes de la llegada del chavismo al poder. Y lo sabe perfectamente en ste medio de la derecha española. Pero en la sociedad del interfaz de la pantalla la verdad como tal no importa sino los efectos de verdad. Y la derecha mediática, reina de la intoxicación ideológica en redes, es experta en esto último.
#Taldiacomavui de 1893 va néixer Joan Miró, que no només arribà a conèixer a Gaudí sinó que de jove anava a classe amb ell: vers 1915 ambdós eren al Cercle Artístic de Sant Lluc aprenent a dibuixar al natural. Miró tenia 20 anys i Gaudí... 61! Mai és tard per a aprendre. Fil 🔥
Antoni o Antonio Gaudí?... Anton!
#Taldiacomavui de 1852 el nen "Gaudi y Cornet" fou batejat "en ditas fonts baptismals" de l'Església Prioral de Sant Pere de Reus. No fou batejat com a "Antoni" sinó "Anton", una variant familiar i afectuosa (l'hipocorístic) d'Antoni. Fil 📜
Hoy ha fallecido el pedagogo catalán Salomó Marquès, uno de los principales conocedores de la escuela pública y laica de la República: "Los maestros republicanos no solo enseñaban a leer y escribir; enseñaban a pensar, a ser ciudadanos libres, críticos y solidarios. El franquismo los fusiló, encarceló y depuró entendió perfectamente lo peligrosos que eran. Fueron el primer objetivo del fascismo porque un pueblo culto es un pueblo que no se deja dominar"
Catalunya no és una comunitat autònoma rebel nascuda el 1978. Catalunya és l'Estat de dret més antic d'Europa. Canviem el marc mental que ens inculca Espanya.
Mentre a la majoria d'Europa i a Castella els reis absoluts feien i desfeien per dret diví, els catalans ja havíem lligat de peus i mans el nostre monarca mitjançant el pactisme i les #Constitucions catalanes. Des del segle XI, amb les Constitucions pau i treva de Déu, i consolidat a les Corts de Barcelona de 1283 amb el rei Pere el Gran, a Catalunya el Rei no estava per sobre de la Llei. El parlamentarisme europeu no va néixer a Anglaterra; va néixer a les Corts Catalanes.
El punt culminant d'aquesta revolució jurídica va arribar a les Corts de 1480-1481 amb Ferran II, on es va aprovar la **Constitució de l'Observança o Poc valdria).** Aquest text és, literalment, el mecanisme de control al poder polític més avançat i revolucionari de l'edat moderna. Diu així:. 👇
«Poc valria fer lleis i constitucions si per nosaltres i els nostres oficials aquelles no fossin observades. Per això confirmem les Corts Generals de Catalunya, les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Cort, Usatges i Privilegis... i volem que si algun dels nostres oficials farà contra les dites Constitucions... el seu acte sigui nul i de cap valor.»
Això implica que qualsevol ordre del Rei, del Virrei o de la seva administració que contradigués les Constitucions catalanes era automàticament nul·la de ple dret. Catalunya va inventar el Tribunal constitucional i l'imperi de la llei segles abans que Montesquieu hagués nascut.
I aquí ve el fet jurídic que Espanya intenta amagar: Les Constitucions catalanes continuen plenament vigents avui. 👇
Per què? Perquè en dret públic, un ordenament jurídic només pot ser derogat per les mateixes institucions que el van crear o per voluntat de la nació. El 1714, Felip V va ocupar Catalunya per la força de les armes i va pretendre abolir-les amb el Decret de Nova Planta (1716). Però hi ha un detall legal crucial: a diferència dels furs de València i d'Aragó, on el rei va emetre decrets de derogació expressa basats en el "dret de conquesta" i l'expropiació de drets, les Constitucions de Catalunya tenien una clàusula d'auto-protecció que impedia la seva abolició unilateral. La força de les armes pot suspendre l'exercici d'alguns dret de facto, però la força no genera dret. Un acte il·legal i violent (la invasió militar de Castella) no té capacitat jurídica per derogar un cos constitucional sobirà.
La Constitució Espanyola de 1978 no va derogar les nostres Constitucions històriques; simplement hi va superposar un marc autonòmic dependent de la voluntat central.
Però el fil de la història no s'ha trencat. El mandat democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 no va ser només un acte de protesta: va ser l'activació del dret a l'autodeterminació d'un poble que manté viva la seva legitimitat històrica. L'1-O enllaça directament amb la tradició jurídica de la sobirania de les nostres Constitucions.
No estem inventant una república del no-res sobre un foli en blanc. El que ens correspon, com a societat moderna del segle XXI, és fer valdre el fil de continuïtat jurídica de l'Estat català històric per restituir una República avançada, democràtica i social. Una República que utilitzi el dipòsit de sobirania de les nostres lleis històriques —mai derogades legítimament— com la fundació més sòlida per continuar i actualitzar l'Estat independent.
Catalunya no demana la independència; Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa desde el S XI, i que es cumpleixi la llei.
1/ Hi ha una empresa de càtering que dona de menjar als malalts de càncer de l'ICO, porta el dinar als avis sols de Barcelona i cuina als menjadors socials per a pobres.
La mateixa empresa serveix sopars de luxe a una casta de funcionaris, en un castell tancat davant del mar a Tarragona. Casta de funcionaris del Banco de España.
Endevineu qui ho paga tot. Les dues coses.
Ho hem sabut gràcies a una piulada de @LaRepublicaCat
EL TEDH ha inademès la demanda d'Òmnium. Tots els advocats deien que passaria. No afecta les nostres lleis, però regala a la premsa i l'activisme espanyolista tones de titulars que avalen la persecució del català a l'escola. I ens costa una batalla i molts recursos. Per què ho fa Òmnium? L'interessa el victimisme i pretén liderar-lo? Creien que se'n sortirien malgrat l'error processal? De quina manera pot Òmnium fer retiment de comptes quan comet un errada així mirant de representar tot el país? Algú donarà explicacions?
L’afirmació del govern espanyol que el Tractat d’Utrecht de 1713 ha prescrit, significa que la Nació Catalana és una altra vegada un Estat independent, segons el Consell Nacional Català a l’exili.
De conformitat amb aquell Tractat, Espanya va cedir Gibraltar a Gran Bretanya «amb tota mena de drets i per sempre» i va incorporar la Nació Catalana a Espanya per un període similarment indefinit. Espanya no pot beneficiar-se per ambdós cantons, argumentem els catalans. O Gibraltar és espanyol i la Nació Catalana és lliure, o bé Gibraltar és britànic i la Nació Catalana francoespanyola.
L’afany d’Espanya per recobrar Gibraltar (després de més de dues centúries i mitja) s’ha mostrat tan contagiós que el comitè de descolonització de les Nacions Unides ha acceptat el punt de vista espanyol que Espanya va signar el Tractat d’Utrecht sota coacció al final de la Guerra de Successió.
Per conseqüent, segons el cas és presentat per Espanya, el Tractat ja no té validesa legal i és un anacronisme històric.
En particular, diuen els espanyols, hi ha l’article 10, que estableix: «El rei catòlic (Felip V) per aquest tractat cedeix en nom seu i dels seus hereus i successors, a la Corona de Gran Bretanya l’entera i completa propietat de la ciutat i el castell de Gibraltar, conjuntament amb el port, fortificacions i parts a què pertanyen: i ell renuncia a l’esmentada propietat, que tindran i gaudiran absolutament amb tota mena de drets i per sempre…»
Però també en particular, diem els catalans, hi ha l’article 13, que diu: «per tal com la reina de la Gran Bretanya ha pressionat i insistit, contínuament amb el seu més gran deler que tots els habitants de la Nació Catalana, de qualsevol estat o condició que siguin, han d’obtenir no solament un complet i perpetu oblit de tot el que fou fet en la passada guerra (Catalunya havia estat al costat de la Gran Bretanya), i fruir de la completa possessió de totes les seves propietats i honors, sinó que també han de conservar seus i íntegres els seus antics furs i privilegis».
L’article 13 continuava dient que, en recompensa pel perdó de Felip V. Espanya podia tenir Catalunya. Sense pèrdua de temps Espanya es va annexionar la Nació Catalana, hi va aplicar la llei de Castella. Hi imposà la llengua castellana i va administrar I’indret des de Madrid.
Els catalans argumentem que si l’article 10 ha perdut efectivitat amb el temps (tal com reclama el govern espanyol), aleshores l’article 13 també ha perdut vigència. Així, doncs, la Nació Catalana hauria de ser lliure, i en canvi pateix actualment una ocupació il·legal per les forces d’encara un altre Borbó. (Felip V era un Borbó i també ho és Joan Carles.)
El Tractat d’Utrecht, que es componia de diverses parts, fou una mesura controvertida. (En part donava a la Gran Bretanya el monopoli per trenta anys del comerç d’esclaus per l’Atlàntic.) Tot i que Gran Bretanya no ha repudiat mai el tractat i manté que encara és tan vàlid com sempre, no era de cap manera popular al seu temps.
Els catalans, mentrestant, havien d’aprendre el castellà.
«Catalonians independence call».
Mark Arnold-Forster.
«The Guardian» (London, 20.4.1977)