Els tres del tutururu, amb els seus dos-cents reels iguals, han portat la mediocritat i la falta de vergonya a nivells que en aquest país encara no s'havien vist mai, i mira que n'hem vist de tots colors.
Ferran Mestre (@AlexandrePeig) va anar de concerts a la gran ciutat. Dijous dia 7 de maig, a la sala LAUT, havien de cantar l’eixamplí mateusagarra i l’espollenc-barceloní Andris el Sardo. Dos dies després, a la sala Upload, Minibús Intergalàctic i el rapsode Valeroo
https://t.co/gOKd39o54E
#FavesTendres | Ens arriba una nova traducció moderna de Paul Éluard, editada per Angle i traduïda pel poeta Andreu Gomila, una d’important: 'Donar a veure'. Per @alexandrepeig:
https://t.co/IXosVZD1jY
Bad Bunny renova el trop ancestral del, com més universal, més local. Que la nova fornada de la música urbana en català li copiï tot menys la finesa política és especialment flagrant.
Sobre "Lo que le pasó a Hawaii", a @nuvol_com
https://t.co/TI2Y83pVZW
And the mercy seat is waiting and I think my head is burning and in a way I am yearning to be done with all this measuring of proof an eye for an eye and a tooth for a tooth and anyway I told the truth and I am not afraid to die i etc etc
No és per treure-li mèrit a en Llach però "La casa que vull" ja duia aquella melodia quan la va fer en Papasseit. En Llach la devia treure al primer intent.