Spain now addresses the world as the heroic defender of peoples, nations, and democracy—speaking, with admirable convenience, from the capital of Catalonia, whose own people must apparently be protected from the dangerous excess of choosing for themselves.
The modern left has at last achieved equality with Trumpism: each can now lie with the same confidence while accusing the other of doing so.
@Bujacocesto @Caceres_Basket Lo siento mucho, Javier. Tantos recuerdos. Era la alegría personificada, el jugador más destacado de la generación cadete que llegó más lejos en el Campeonato de España. Un abrazo a su familia y a la familia del basket de Extremadura
EL CLIC QUE EXPLICA CATALUNYA
Hi ha un clic que ho ordena tot de cop.
Quan l’Estatut diu que el català és la llengua pròpia de Catalunya, està reconeixent implícitament que hi ha un poble. Un subjecte. Una comunitat que dona sentit al país.
Però quan, alhora, declara oficial el castellà, està dient que el marc polític no respon només a aquest poble, sinó a una població més àmplia definida per un poder que ve de fora.
I aquí és on encaixa tot.
Poble i població no són el mateix. El poble és la comunitat cultural amb llengua pròpia, continuïtat i codis compartits. La població és el conjunt de gent que viu en un territori sota una administració.
El marc actual no està construït a partir del poble català com a subjecte polític, sinó a partir d’una població administrada dins d’un sistema més ampli.
És com si en una casa hi hagués una família que hi ha viscut sempre, amb la seva llengua i les seves normes, però les regles de convivència les decidís algú de fora que també hi té clau. La família continua existint, però no pot decidir del tot com es viu a casa seva.
Per això passen coses que semblen contradictòries però no ho són gens. Es reconeix una llengua pròpia, però no hi ha capacitat real per situar-la al centre. No perquè la llengua sigui feble, sinó perquè el subjecte que decideix no és el poble que la té com a seva, sinó un marc que engloba una població sota un altre poder.
Aquest és el clic.
👇
La llengua pròpia apunta a l'existència de la Nació Catalana, però l’oficialitat compartida revela que qui defineix les regles no és aquest poble, sinó una estructura que el dilueix dins d’una població més gran aliena.
I mentre el poble no existeixi políticament com a tal, tot continuarà funcionant així.
Algunes idees desordenades sobre Victor Font arrel del debat amb el President Joan Laporta:
1) No té cap idea vertebrada del món en el que viu. El més terrible, però, és que no sembla tenir una visió clara de què és el Barça i quin rol ha de jugar al món. Penso que actua per inèrcia, similar a exemples com Josep Maria Bartomeu o Mariano Rajoy. Gent insulsa, anodina, grisa. Gent amb molts MBAs però sense guspira que es mouen en un món d'excels i power points. En Joan Laporta ho ha sublimat molt bé amb l'expressió "tecnòcrata que s'amaga rere l'ordinador".
2) Deixa entreveure una mentalitat de català perdedor molt preocupant. Lligat amb el primer punt, i com no té treballada una visió clara del món en el que viu, el seu discurs sempre l'articula en funció del Madrid. Quin era el seu "benchmark" d'excel·lència en la gestió? Florentino Pérez! On ha posat l'objectiu del club en Victor Font? En "guanyar Champions" (output-driven), en comptes de seguir treballant per continuar essent "Més que un club" (input-driven). És una cagada i un marc mental que trenca amb el Cruyffisme i amb el que ens ha dut a ser el millor club del món. Fa palès que no entén la institució que diu voler liderar. Molt preocupant!
3) "Projecta" una barbaritat, cosa que em fot més por que una pedregada. Tinc la sensació que presumeix de tot el que li manca: que el Barça no serà mai una SA, que sempre serà dels socis, que ell no anirà mai de la mà de Florentino. No em sorprendria que el Barça acabés esdevenint una SA sota la seva gestió, especialment si ens atenem a tots els personatges que rodegen la seva candidatura. Ja ho van intentar amb Bartomeu i els va faltar ben poc!
4) Parla d'excel·lència en la gestió econòmica i porta de segon el CEO que va enfonsar en 10.000 milions d'euros la capitalització bursàtil d'un banc (2007 a 2020). Un -80% en un banc. No una startup fintech. Un banc! "El banc devia ser un pufo", pensaràs, i resulta que el seu successor ha fet un +700% (2020 a 2025). Credibilitat zero.
5) Comunicativament és un desastre en molts fronts. No sap comunicar perquè no sap pensar (tornem als punts 1 i 2). I, quan intenta comunicar en una roda de premsa organitzada pel seu equip, és capaç de desautoritzar-se a sí mateix en un mateix minut! Crec que es creu més bo comunicant del que realment és i això li juga molt males passades. Un altre exemple molt divertit del debat és aquesta cosa que fa d'anunciar solemnement idees molt bàsiques com si hagués descobert la pòlvora després de dècades de recerca. Com quan diu "A nivell esportiu tenim dos grans pilars, el futbol i les seccions". Guau! Molt de consultors amb MBA i power points i els seus "insights" extraordinaris: "La solució és incrementar els ingressos i reduir despeses". Quin llumenera, tu!
6) A mi em dóna la sensació que és el cavall de troia de l'IBEX 35. Volia CVC amb Javier Tebas, volia una empresa de l'IBEX 35 per construir un estadi que ell no hauria construit "perquè no era el moment" (correcte, no l'era, i això t'ho hauria confirmat qualsevol consultor que hagués vist els números... but that's not the point!), està rodejat de tot el media catalanofranquista i compta amb el suport de la caverna mediàtica i del madridisme sociològic.
" Avui el marxisme ha estat rellevat per la correcció política. Aquest catecisme farcit de generalitats és la cobertura ideològica d'una esquerra òrfena de doctrina i sumida en contradiccions "" Pel que fa a la doctrina agressiva que s'imparteix a moltes mesquites...
Impactant carta dl professor Joan Ramon Resina a @VilaWeb https://t.co/ShtWEFDUhA Torna la dialèctica Camus-Sartre,si es q se n’ha anat mai. Malauradament ens quedarem a @VilaWeb sense els articles d’una ment lúcida, q juga contracorrent dl pensament únic i dls eslògans dl moment
@jordicoronas@janetsanz El corporativisme dels professionals de la política. Classisme de manual. Un polític irrellevant felicitant una política mediocre, acaparadora de càrrecs i sous públics, sectària i dogmàtica, que va practicar nepotisme i una de les artífexs de l’etapa mes fosca de la ciutat
En Pep Clarós torna a posar el nom del bàsquet de Badalona ben amunt. El tècnic més internacional que tenim ha fet campiona la selecció d'Angola davant 12000 espectadors a Luanda. Molt de mèrit refer el camí d'una selecció via l'ordre i el bon entrenar
A Selecção Nacional sénior masculina de basquetebol terá de concentrar-se melhor e fazer um esforço redobrado para ultrapassar o Mali, na final do Afrobasket 2025, segundo o técnico Pep Clarós - https://t.co/Xez8bL5nui
Només pels que segueixen els fils i opinions sobre educació i "pedagogisme" ( per diferenciar de la noble i magnífica paraula pedagogia). Uns altres caus de fundacions " sense ànim de lucre". La veritat els va encerclant
M'agrada seguir en @Jongonzlz . Em recorda l'antic Twitter. En aquest tuit despulla en @JaimePalomera , el Josep M Bartomeu en temes de vivenda. La gent està despertant i totes aquestes fundacions amb salaris d'esportistes professionals fa pinta de q s'acabaran aviat
Tal com diu en Gerard. PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT. I assenyalant els corruptes que, amb una excusa "pedagogista" inacceptable, han medrat dins I fora del department d'educació.Fundacions que generen alhora confusió i negoci. Amb una persecució indecent del professorat
El que sí que defenso és una educació pública de qualitat. Això no es pot aconseguir sense cultura de l’esforç, autoritat i respecte al professor, certa disciplina, un currícululm ben definit i el domini de la matèria per part del docent, que és un transmissor de coneixements.
@AndreuNavarra El sector privat ha subornat al sector públic amb la PPP (public private partnership). Els diners que haurien d'anar a l'ensenyament se´l reparteixen els funcionaris i les empreses privades i això li diuen gestió eficient i basada en evidències. És un frau moral i comptable.
A mí m'agrada dir acompanyar, " acompanyament tècnic", fer que el jugador es vagi fent un mestre de les solucions tècniques i arribar al punt on conviuen l'autoensenyança tècnica sumat al teu acompanyament. Un privilegi haver compartit sessions de metodologia amb Seirulo
Esto de Paco Seirulo es ESPECTACULAR
Corrección viene de correcto...¿en el fútbol hay algo correcto?
No tenemos que corregir, DEBEMOS INFORMAR y eso es plantear diferentes escenarios de aprendizaje significativos