Sóc en Almogàver Arrabiat.
No só periodista, ni diputat, ni joglar de redacció.
Só un hòme d'host despertat en l'any MMXXVI, ab lo ferro a la mà e la senyera al braç.
Parle com parlaven los meus, abans que vosaltres aprenguésseu a demanar perdó...
🔴Marta Rovira, exsecretària general d'Esquerra Republicana: "No es pot fer la independència de Catalunya si no hi ha honestedat"
🔗https://t.co/mKn6hXyieJ
Amb una part de Castella envaïda pels sarraïns e casos de corrupció e podridura fins a sota les pedres de la cort, en @sanchezcastejon es dedica a fer lo foll e l’imbècil amb el batlle sarraí de Nova York, en @ZohranKMamdani...
Cada vegada tenim més a prop la nostra fita. Desperta Ferro!
Post Scriptum: No hi ha IA...
Lo cel damunt les terres del Principat continuava enfosquint-se, e els pergamins dels veuers -les enquestes que recollien lo sentir del poble- portaven notícies cada cop més alarmants per a Castella i per al palau de lo Virrei del CLV.
La marxa de la Lliga de l'Aliança, sorgida de les muntanyes de Ripoll sota el lideratge de la senyora d'Orriols, avançava amb una força que cap de les antigues guàrdies no podia contenir. Les hosts dels cavallers ultra pollosos de la Caputxa Estripada es diluïen com lo fum, e els súbdits, tips de traïcions, s'unien en massa al nou estendard.
Davant d'aquest perill que amenaçava l'ordre de la cort, lo Virrei e els escribes de la llunyana capital de l'Imperi decidiren jugar la llur darrera e més desesperada carta... Des dels tallers reials, s'estava forjant un Decret de Perdó General: l'Amnistia.
No era pas un acte de clemència, sinó l'última arma de palau dissenyada amb un propòsit clar: obrir les portes del regne al cavaller Carles de Waterloo e permetre-li retornar del seu llunyà exili.
La intenció de la cort era astuta. Esperaven que, en retornar amb els seus vells ornaments e promeses, lo senyor de Waterloo pogués dividir lo poble, recuperar la lleialtat dels descontents e, sobretot, frenar l'imparable ascens de la dama d'Orriols.
Els cortesans del frare Oriol somreien pels passadissos, confiant que aquest pacte amb l'Imperi els retornaria lo favor de la gent e mantindria els llurs feus intactes.
Mentrestant, a les portes de Ripoll, els cavallers de l'Aliança miraven l'horitzó. Sabien que lo retorn de Waterloo no era sinó un miratge llançat desde Castella per salvar aquells qui havien traït la terra. Amb els escuts alçats e lo suport creixent de les vegueries, la host de l'Aliança es preparava per a la topada, decidida a demostrar que lo destí del Principat ja no es podria pas canviar amb vells decrets ni amb cavallers retornats del passat...