Associació fundada el 1952 per projectar la figura d'Antoni #Gaudí en totes les seves facetes: humana, artística i espiritual. Estudiem, difonem, preservem.
Tal vez una buena manera sería hacerlo a travez de una entidad como @SosMonuments u alguna otra de este estilo podría ayudar a protegerlo. @FrancescGrife
“El comerç sempre ha estat protector de les arts. Grècia, [...] Itàlia, [...] posseeixen monuments formosíssims que atrauen l’admiració universal. [...] Aquests monuments, ultra el seu interès artístic, constitueixen un veritable capital per al país que els posseeix, [...]
[...] capital que dona un rendiment com és el redit sanejat dels diners que deixen els turistes que van a visitar-los. Les capitals importants, mercantilment, són alhora centres d’intensa vida artística”.
“Som mediterranis; som equilibrats; els grecs ho eren; els italians: poetes, plàstics. L’arquitectura és la primera art plàstica, la pintura i l’escultura necessiten, de la primera, un cavallet. La música, el cant, les campanes en són el complement. [...]
La litúrgia és l’acoblament d’ambdues: l’acció, resum de l’art plàstica de l’espai, i el del temps, la veu, la música, el cant, les campanes. Un moviment requereix espai i temps. A Mallorca vaig insistir al senyor bisbe perquè el poble cantés".
🔍Font: “La visió artística i religiosa de Gaudí”, Robert Descharnes-Clovis Prévost. Amb un pròleg de Salvador DaIí i l’assaig de Francesc Pujols, Ed AYMÀ, Barcelona, 1969, p. 14.
📷 Imatge: collage propi
•
#modernism#gaudi#antonigaudi#bcn#spain#catalonia#casabatllo#art
Deia Gaudí: "Aquesta mar, entitat geomètrica,és la seva universitat,l’escullera la classe preferida, allà on respira els vents i veu les ones que vénen del nord, de l’est i del sud".No es pot negar un imaginari marí en casa Batlló; no és una interpretació més, sinó la única real.
Aquí tenim un dels plafons de la Sala Hipòstila del Park Güell representant el solstici d’estiu amb l’original trencadís de J.M. Jujol i que probablement dissenyà tot escoltant o tenint al cap les idees de Gaudí per aquest lloc: "El sol és el gran pintor +
+ de les terres mediterrànies!", exclamava. [...] Reservava [...] la policromia per a les parts menys assequibles a la pàtina i més a cobert de les pluges; també emprava les pedres de color o els vidriats policroms, per a tapissar els paraments construïts amb materials vulgars.