Antònia Roca

Mestra de primària. Cada dia aprenc alguna cosa nova dels meus nens/es.
Feliç de ser mare i mestra.

[Maria José @majosevn]

El temps no cura.
El temps treu la frescor de la ferida i la cobreix de nous records fins que alguna cosa t'exposa i desencadena de nou el dolor.

Per això és tan important prioritzar la salut mental i cuidar-se: Per a sentir-nos forts quan la vida ens exposa.

Som-hi?

BonDia😉

[Maria José @majosevn]

Estimar els fills no és retenir-los; és donar llibertat sabent que el vincle continua existint encara que no hi hagi contacte constant.

És deixar que els teus fills grans, siguin adults i se sentin lliures, sense sentir que han d’estar sempre connectats amb tu.

I que tot això, encara que de vegade faci sentit una mica de buit, acostuma a enfortir la relació a llarg termini. ❤️

[Maria José @majosevn]

No sé com ho veieu vosaltres, però des de la meva experiència com a psicòloga de docents realment esgotats, penso que per més que els baixin la ràtio o els apugin el sou, el problema de salut mental no quedarà resolt.

I segurament això ajudaria una mica, no cal dir. Però diria que el problema principal actual és un altre.

Abans hi havia classes més nombroses, però els grups eren més homogenis. Ara, en canvi, dins d’una mateixa aula hi ha una diversitat enorme de necessitats, ritmes d’aprenentatge, dificultats emocionals i situacions personals.

I davant d’això, és molt difícil que un professor sol pugui atendre tothom com cal. Per més bona voluntat que tingui, per més que li apugin el sou o li baixin uns quants alumnes, la dificultat continua sent pràcticament la mateixa.

Per això crec que, més que parlar només de sous i ràtios, hauríem de parlar de la salut mental dels docents, dels recursos de suport que tenen i de com oferim una atenció realment personalitzada als alumnes que són els que realment estan patint les conseqüències d’aquesta situació que no té res de res a veure amb com era fa uns anys.

[Antònia Roca @AniaRoca]

@majosevn Molt bona reflexió, Maria José!

[Maria José @majosevn]

“Tot anirà bé” no vol dir que tot sortirà exactament com nosaltres voldriem o esperem.

“Tot anirà bé” vol dir que, quan arribin les dificultats, tindrem la força i el coratge per a continuar endavant, acceptant que no tot depèn de nosaltres.

Vol dir confiar que, passi el que passi, trobarem la manera d’adaptar-nos, de sostenir-nos i de continuar remant les aigües de la vida.

Perquè la força no neix de controlar-ho tot, sinó de saber que podem afrontar allò que vingui.

I això és el que cal ensenyar als nostres infants i als nostres joves, i a la nostra pròpia ànima:

Que tirar sempre endavant, també és que les coses vagin bé. 🤍

[Núria Gausachs @GausachsNuria]

Els docents fa anys que veiem com s'enfonsa el sistema educatiu; ara cal que desperteu la resta de la societat.

La solució real no passa per anar fent vagues, sinó per exigir responsabilitats. El gran problema és que els polítics sovint perden el temps i els diners fent posades en escena i campanyes d'autobombo per vendre millores de fum que realment mai són eficaces a l'aula.

Necessitem una gestió política real que deixi el màrqueting de banda. Volem recursos de veritat, rebaixar ràtios, eliminar la burocràcia asfixiant i dignificar els sous. Escoltar els qui som a l'aula és urgent.

Hi estem d'acord? 📢

#Educació #VolemRecursos #MenysRàtios #DignitatDocent

[Maria José @majosevn]

“Estimar és donar-ho tot a canvi de res” és una de les idees que ens han fet confondre durant anys.

Perquè és un error. I, a més, és impossible.

Ningú amb salut mental saludable no pot passar la vida buidant-se contínuament sense rebre res a canvi.

Ni que sigui l’agraïment, l’afecte, el respecte o la satisfacció de sentir-se útil.

Les relacions sanes no consisteixen a donar-ho tot a canvi de res, ni a rebre-ho tot sense donar res. D’on han sortit aquestes idees tan extravagants? 🤔

L’amor consisteix a trobar un equilibri entre cuidar, cuidar-se, i deixar-se cuidar.

Un equilibri entre donar i rebre. Sempre. ❤️

[Maria José @majosevn]

He après que la paciència és una forma d’intel·ligència. No tot s’ha de resoldre immediatament, no tot ha de tenir una resposta clara. La vida no sempre és una batalla que s’hagi de guanyar; de vegades, és un riu que cal aprendre a navegar.

Pensament atribuït a Viggo Mortensen.

#BonaNit🤍😉

[Maria José @majosevn]

Una cosa que admiro d’algunes persones fortes és que per molt malament que les hagi tractat la vida, es sentin com es sentin o sigui el que sigui pel que passin, conserven sempre la capacitat d’estimar, la tendresa i un somriure per a regalar a aquells que pateixen.

#BonaNit🤍😉

[Maria José @majosevn]

Atès que m’han demanat que parli sobre els motius pels quals una persona demana visita al psicòleg, la resposta és: per moltes més coses de les que la gent imagina.

Disculpeu que avui m’he allargat molt (molt és molt, eh?) , i no sé si ho voldreu/podreu llegir tot sencer. Però encara que sigui per sobre o en diagonal, crec que es podreu fer una idea.

Som-hi? Va!

La gent avui dia va al psicòleg per:

• Per treballar el dol en les pèrdues de persones estimades.
• Per gestionar el dolor que generen els divorcis o trencaments de parella.
• Per ansietat o tristesa.
• Perquè se sent perduda.
• Per inseguretats.
• Perquè no sap posar límits.
• Per relacions que desgasten.
• Per traumes que s’arrosseguen des de fa anys.
• Perquè ha de prendre decisions i vol clarificar-se.
• Perquè necessita expressar vivències que no ha gosat explicar mai.
• Perquè repeteix patrons que li fan mal.
• Perquè se sent mala persona i es compara massa amb els altres.
• Perquè adiccions.
• Perquè parlar en públic li genera pànic.
• Perquè ho té “tot bé” i igualment no se sent bé.
• Per entendre’s millor.
• Per aprendre a estimar-se.
• Per trobar sentit.
• Per créixer.
• Per aprendre a viure amb més pau.
• Perquè no vol acceptar la vida que té.
• Per atendre millor els pares ja grans.
• Per educar millor els fills.

Perquè a les escoles i durant la vida ens ensenyen matemàtiques, idiomes, geografia… Però encara no ens ensenyen prou intel·ligència emocional, ni com funciona la nostra ment davant les relacions humanes.

Això, gairebé sempre, ho exploren aquelles persones que decideixen estudiar psicologia o les que se senten arretew per aquest món de la condició human.

I, en canvi, conèixer la ment humana és tan important com conèixer el cos.

De la mateixa manera que estudiem anatomia del cos, també hauríem d’aprendre sobre la ment, les emocions, les actituds, els vincles o la manera com gestionem el dolor.

És cert que avui dia es comença a introduir una mica més la intel·ligència emocional en algunes escoles i entorns educatius.

Però encara queda molt camí per fer.

I tot això és des de la psicologia humanista, des de l’acompanyament emocional i la reeducació d’hàbits per millorar l’autoestima, la manera de relacionar-nos i la qualitat de vida.

Després hi ha la psicologia clínica, que tracta trastorns mentals, alteracions emocionals o conductuals que requereixen un abordatge més clínic i que, a vegades, també poden anar acompanyats de psiquiatria.

Però tant una cosa com l’altra formen part de la salut.

Perquè anar al psicòleg és tan normal com anar al fisioterapeuta quan tens una contractura, o al dentista quan tens una càries.

La salut mental també és salut.

I hauríem d’alleugerir, d’una vegada, els estigmes que encara arrosseguem sobre això.

Quan una persona necessita ajuda, ha de demanar ajuda.

I si no és a un psicòleg, que sigui a la família, als amics o a algú de confiança que l’escolti sense jutjar-la.

Però no ens hauríem d’acostumar a patir en silenci.

I si una persona veu que, malgrat intentar cuidar-se, fer esport, dormir millor, sortir més, canviar hàbits o distreure’s, no se’n surt, aleshores hauria de demanar ajuda professional.

I no passa absolutament res per fer-ho.

Precisament per això existeixen professionals que poden acompanyar-nos.

Anar al psicòleg no sempre és tocar fons.

A vegades és precisament deixar d’enfonsar-se.

I moltes persones no hi van perquè “estan malament”.

Hi van perquè, sovint, qui està malament és l’entorn que tenen al voltant… i aquest entorn no hi vol anar.

I potser ja va sent hora d’entendre que demanar ajuda no és debilitat. És una fortalesa.

Debilitat és necessitar-la desesperadament… i continuar fingint que no passa res.

[Yosuep Esteban @YosuepEstebanX]

3/ Pequeños bultos o piel de gallina en brazos y piernas. Esto puede indicar una producción deficiente de bilis o problemas en la vesícula biliar, lo que podría provocar una deficiencia de vitamina A. La vitamina A es vital para una piel sana. Consumir hígado, aceite de hígado de bacalao o tomar un suplemento de bilis puede ayudar a mantener una piel sana.

[Núria Gausachs @GausachsNuria]

Què és un "nen escapista"? No és entremaliadura, és "elopement". Una resposta a la saturació sensorial o l'ansietat, freqüent en infants amb TEA o TDAH. 🧠✨

Fugir és la seva manera de dir "no puc més". Aquesta realitat, com tantes altres a l'escola actual, evidencia que la inclusió és impossible sense recursos reals: necessitem més mans i, sobretot, reduir ràtios per garantir la seguretat i l'atenció que mereixen. 📉🏫

Menys paraules, més inversió. 📢 #Educació #Inclusió #Neurodiversitat #RàtiosAbaix

[Maria José @majosevn]

Els sis millors metges del món:

1. El sol.
2. El descans.
3. L' exercici.
4. La dieta sana.
5. L' autoestima alta.
6. Els bons amics.

-Charles Chaplin-

Som-hi?

Bon diaa!🤍😉

[Maria José @majosevn]

Ets qui ets.
Estimes a qui estimes.
T'agrada el que t'agrada.
Fas el que consideres millor.
Escoltes tothom, però decideixes tu.
No cal justificar-te ni buscar l'aprovació dels altres per a decidir com vols viure. Perquè és la TEVA vida; no la dels altres.

Som-hi?

Bon diaa!🤍😉

[Núria Gausachs @GausachsNuria]

L'escola s'ha convertit en el calaix de sastre de la societat. Entre el devessall de protocols que ens plouen de l'administració i unes famílies que, cada cop més, deleguen tota la criança en el centre, els docents estem al límit. 🧵👇

1️⃣ Burocràcia infinita: Els polítics responen a cada problema social (salut mental, xarxes, nutrició) amb un nou protocol. Resultat? Més paperassa i menys temps per a la matèria. Hem passat de ser docents a gestors administratius de crisis constants.

2️⃣ Externalització de la criança: Moltes famílies esperen que l'escola s'encarregui de tot: valors bàsics, hàbits d'higiene i resolució de conflictes que s'han de portar apresos de casa. L'escola no pot substituir la funció i la responsabilitat familiar.

Som professionals de l'ensenyament, no assistents socials 24/7 ni solucionadors universals. Sense corresponsabilitat real i una descàrrega de competències que no ens pertoquen, el sistema acabarà col·lapsant per pur esgotament.

Prou de carregar-ho tot a la motxilla del mestre. Reclamem dignitat i retornar a l'essència de la nostra feina: transmetre coneixement i ensenyar. 🍎🛑

#CalaixDeSastre #SomDocents

[Maria José @majosevn]

Si vols avançar en allò que fas, sigui el que sigui, oblidat del perfeccionisme.

Obsessionar-se en ser sempre perfecte genera angoixa i et distreu del veritable objectiu.

I no, no et distreguis. Hem vingut aquí a ser feliços, no perfectes.

Som-hi?

Bon diaa!!😉🤍

[Núria Gausachs @GausachsNuria]

I si invertim la piràmide? ⬇️🔝

Sovint pensem que els especialistes en llengua han d'estar als cursos superiors, però la realitat és una altra: els millors mestres de llengua han de ser a la base. 🏫✨

Si un infant creix escoltant:
✅ Una fonètica perfecta.
✅ Un lèxic ric i variat.
✅ Un ús genuí dels pronoms febles, per exemple.

L’aprenentatge no es memoritza, s’interioritza. Si la base és sòlida, les classes de llengua del futur seran molt més fàcils (i enriquidores!). 🗣️💎

I tu, creus que donem prou importància al model lingüístic en l'etapa infantil? Deixa la teva opinió als comentaris! 👇

#Educació #EscolaCatalana #LlenguaViva #Mestres #Aprenentatge

[Núria Gausachs @GausachsNuria]

#Sabiesque a l'escola concertada treballem amb les mateixes plantilles de personal que el 1995? Sí, ho has llegit bé: fa gairebé 30 anys! 🧶

Les necessitats dels alumnes han evolucionat, la diversitat és una realitat a cada aula i la llei ens demana una inclusió plena. Però com ho fem sense mans? 👐

L'educació inclusiva no pot ser només bona voluntat del professorat. Sense una actualització de plantilles, la inclusió és una utopia. Necessitem recursos d'avui per als alumnes d'avui. 📢 #Educació #Plantilles1995

[Maria José @majosevn]

Si vas a mirar, en realitat és senzill.

La felicitat a la vida va de ser bona persona i d’ajudar els altres. Perquè quan ajudes, t’ajudes.
I al final, res no et farà sentir millor ni més feliç a la vida que fer camí amb bona gent, amb pau mental i alegria.

Som-hi?

Bon dia!🤍😉

[Núria Gausachs @GausachsNuria]

JA N’HI HA PROU DE MIRAR CAP A UN ALTRE COSTAT! 📢

Fa massa temps que els docents avisem: les aules han canviat. L’augment de casos d’alumnat amb TEA i dificultats d’aprenentatge és una realitat diària que ens desborda. Però, quina resposta rebem?

❌ Atacs constants: Se’ns resumeix la feina a "tenir moltes vacances" per evitar parlar del que realment importa.
❌ Promeses buides: El Govern s’omple la boca anunciant augments de pressupost que mai arriben realment a les aules.
❌ Mala gestió: Quan hi ha diners, massa sovint s’inverteixen en recursos estètics o projectes que no resolen la falta de mans ni la realitat del dia a dia.

No volem medalles, volem recursos reals. Menys burocràcia, menys inversions en "fum" i més personal especialitzat per atendre com cal a cada infant.

L'educació inclusiva no es fa amb titulars, es fa amb pressupostos efectius i escoltant els qui som a peu de canó. 🍎✊

#DocentsEnLluita #InclusióReal #ProuPromeses #EducacióInclusiva