AnnaMePe ||*||

Àvia 🙋
Viure en plenitud, amb naturalitat i autenticitat, ser jo mateixa d'una manera lliure i espontània. En definitiva... viure. 🎗️💛

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

Els Arenals 🌳🌱🌿☘️🍀🍃🍂
Ara, només, ple de silenci,
com la terra llaurada en caure el dia,
redossat a l’abric de les muntanyes,
en quietud i soledat espero
la caiguda suau de la llavor.

-de J Vinyoli

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Home, Lleó 1188 és una gran fita, però si busquem l'origen de la política organitzada des de la societat civil, cal viatjar un segle enrere i mirar cap a les assemblees de Pau i Treva de Déu a Catalunya.

​Mentre que les Corts de Lleó van ser una convocatòria reial (un mecanisme de dalt a baix on el rei buscant finançament va incloure les ciutats), la Pau i Treva (com les de Toluges el 1027, impulsades per l'Abat Oliba) van néixer de la base. Van ser la resposta orgànica de la societat civil —pagesos, el clergue i prohoms— per posar frens directes a la violència de l'aristocràcia feudal en un moment de feblesa del poder comtal.

​Això no era una cort per validar un rei; era la societat autoorganitzant-se per legislar, crear espais de protecció i establir codis de coexistència de manera transversal. Un contingut polític i social real que, de fet, va posar les bases del model de govern pactista de les futures Corts Catalanes, els Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya (1283). Lleó té el reconeixement formal de la UNESCO, però el bateig de la societat civil com a actor polític Sobirà i el bressol del parlamentarisme europeu es va fer molt abans (1027). #Història #PauiTreva

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Imagineu vendre el vostre aliat més fidel a canvi d'una roca, una illa i el dret de traficar amb esclaus? Això va fer Anglaterra amb Catalunya #TalDiaComAvuí fa 313 anys. Un crim geopolític que va fer enrogir Westminster. La traïció més fosca d'Europa. 👇

👉 El punt de partida d'aquesta infàmia és el Tractat de Gènova de 1705. En aquest Tractat internacional, la reina Anna d'Anglaterra va segellar una aliança formal bilateral amb el Principat de Catalunya. Els britànics van signar una Garantia Perpètua per defensar les Constitucions i llibertats catalanes passés el que passés, a canvi que Catalunya s'aixequés en armes contra l'absolutisme de Felip V tant propi de Castella i França.

Catalunya va complir amb la seva paraula fins a les últimes conseqüències, posant el seu exèrcit, recursos i vides al servei de la causa aliada. Els catalans van confiar plenament en el compliment d'un Tractat internacional signat que assegurava la seva supervivència política i les seves Llibertats.

👉 Però per a Londres, el Tractat de Gènova va acabar tenint un preu de mercat quan les circunstàncies geopolítiques van canviar:

El 13 de juliol de 1713 es va firmar el Tractat d'Utrecht. A les fosques, la Gran Bretanya va trencar unilateralment el Tractat de Gènova i va abandonar els catalans. El botí britànic a canvi d'aquest incompliment va ser quedar-se Gibraltar, Menorca i el lucratiu monopoli del tràfic d'esclaus africans a Amèrica (asiento de negros).

👉 Aquest abandonament i traició flagrant als compromisos legals va deslligar un escàndol moral majúscul a Anglaterra, conegut històricament com "El Cas dels Catalans". El debat va incendiar el Parlament de Londres, on l'oposició es va indignar en veure com es sacrificava de manera vergonyosa l'honor de la Corona Britànica entregant un aliat fidel a la venjança absolutista borbònica francesa i castellana i condemnant a mort l'Estat de dret constitucional més antic d'Europa desde 1283.
Es van publicar pamflets furiósos pels carrers de Londres, com el cèlebre 'La deplorable història dels catalans', denunciant que es lliurava un poble lliure i parlamentari a la tirania d'un monarca absolut. A la Cambra dels Lords es va criticar ferotgement el govern per haver violat els compromisos clars del Tractat de Gènova.

👉 Per calmar les consciències i tancar l'escàndol a Westminster, es va incloure l'Article 13 al Tractat d'Utrecht. Felip V oferia als catalans els mateixos privilegis que als habitants de Castella. Era una trampa legal: Castella NO tenia drets polítics davant el rei. L'article donava llum verda per suspendre les #Constitucions catalanes i al deliri absolutista, i Londres ho va acceptar plenament conscient del destí sagnant que deixava enrere i la traició.

👉 Avuí fa 313 anys d'aquella infàmia històrica. El Cas dels Catalans és la demostració històrica de com la paraula donada en els tractats internacionals s'esfonsa quan entren en joc els interessos mundans i geopolítics i continua essent una de les vergonyes més grans de la Corona Britànica de tota la seva història jurídica i moral moderna.

👉 Però ni així els catalans es van rendir, i van continuar la lluita en solitari fins 1714 en la "Guerra dels catalans per les seves Constitucions" contra l'absolutisme centralista borbònic tant propi de Castella i França.

[Daniel Mayakovski @DaniMayakovski]

Estas imágenes no son del siglo pasado, son actuales, son miles de esclavizados de las minas de cobalto del Congo, transportando toneladas de mineral que llenarán los bolsillos a las multinacionales capitalistas a través de intermediarios.

Toda esta barbarie para que Apple saque 4 modelos de móvil cada año para nutrir el consumismo capitalista y para que Occidente pueda posar de éticamente responsables con sus "baterías verdes".

Europa pasó 500 años utilizando mano de obra esclava de las colonias para construir su riqueza, luego pasó a esclavizarla a distancia en el neocolonialismo... pero de alguna manera los racistas occidentales aún creen que su nivel de vida es el resultado de un intelecto superior y no de una violencia inhumana.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.

És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.

Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.

Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇

Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.

Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".

D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:

👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:

"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."

Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.

👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:

"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."

👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:

"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."

👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:

"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."

Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.

Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.

Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.

Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

@velasc_alberto Són com ninots sense ànima

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

+1

[Mikaela Guasch Woermann @mikaguasch]

Em sap molt de greu pels imperialistes pancastellans, però jo mai no em consideraré espanyol, mai no consideraré compatriota a gent que ni parla la llengua de la meva casa, ni té intenció d'aprendre-la, i a que més l'odia.

Mai no compartiré nació amb gent que no entén la nostra manera de veure el món, les nostres tradicions, els nostres somnis.

Per això, sempre lluitaré per la independència de Catalunya, per donar a aquesta bonica llengua el lloc que es mereix i que mai més torni a veure's subjugada al castellà.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/ 🧨 Seguiu-me. Aquesta és la història de com el Pla Alfa de protecció d’incendis a Catalunya ha fallat. Divendres 09:15h, GI-660 PQ 3.

Una guspira prohibida ha cremat 2.300 hectàrees de Les Gavarres.

[Imma Puigcorbé @immaps]

De mitja uns 19000€ per hectarea cremada es gasta el govern en els equips d’emergència. A aquesta hora s’han cremat unes 2500ha, això vol dir uns 47,5 milions d’euros. Aquest 2026 el pla d’actuació a les Gavarres per part del Consorci de les Gavarres era d’uns 450.000€, i fa una setmana s’havia actuat en 15ha de les mes de 30.000ha totals.
No crec que sigui tant difícil entendre el que cal fer!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Si el xoc de 1714 va suspendre provisionalment el nostre sistema jurídic per la força de les armes, l'estafa més gran de la modernitat ha estat la devaluació de la paraula GENERALITAT per part de l'autonomisme. Ens han ensenyat a creure que la Generalitat és només un govern regional, una gestoria a la plaça Sant Jaume sotmesa al marc espanyol i poruga de les suspensions de l'Estat. Ens han venut la clau de la gàbia com si fos la llibertat.

​Anem a desmuntar el marc mental regionalista amb la veritat jurídica a la mà. Històricament i de iure, la Generalitat no és un govern; la Generalitat és EL GENERAL. És a dir: la universitas de la terra, el comú de Catalunya erigit en comunitat lliure. La Generalitat és, per definició, la pròpia REPÚBLICA CATALANA. El que avui anomenem erròniament "Generalitat" (el president, els consellers) era en realitat la Diputació del GENERAL, un simple comitè executiu encarregat d'administrar els fons i defensar les lleis del país. La propietat del dret i la sobirania eren del General; el govern era un simple gestor delegat.

​L'autonomisme actual ha capgirat la truita a favor de l'amo: actua com una Diputació submisa que accepta que les lleis del nostre Parlament es tombin a Madrid, validant la "Real Voluntad" de la Nova Planta a canvi de gestionar competències engrunades.

Juguen a la defensiva demanant transferències com si fóssim una província demanant permís, oblidant que el poble és el vertader propietari de la sobirania.

​Per això, la República moderna del Segle XXI no neix de fer un experiment de zero ni de reformar aquest marc autonòmic assimilat. Neix d'un acte d'ofensiva i dignitat: la continuïtat de les nostres Constitucions que continuen sent vigents de iure, perquè la violència militar de 1714 mai ha generat ni generarà dret legítim.

Actualitzar les nostres lleis fonamentals a l'era digital significa retornar el poder al General —a la xarxa ciutadana— mitjançant la democràcia directa, la transparència i el control absolut de les institucions.

​Deixem de comportar-nos com una gestoria agraïda que administra la seva pròpia submissió. L'objectiu de l'activisme avui no és defensar l'autonomisme; és restaurar i posar al dia l'arquitectura de la República que ja som de iure.

El General som nosaltres! 📜⚖️ #Constitucions #RepúblicaCatalana

[Josep Lluís Alay @josepalay]

Un país que no li paga tractament psicològic a una noia que ha passat per aquest martiri i ho demana, és un país fallit. Vergonya a l’enèsima potència.

[TONI ALBÀ ||*|| @tonialba]

A todos los que habeis llegado a Catalunya y no teneis intención de integraros y que criticais todo lo catalán (lengua, tradiciones, nació, etc), os dejo un mapa donde podreis ir a “levantarlo” todo y pa siempre. Y además en castellano! (en rojo). El punto del centro va incluido de regalo!

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

@info_cinemaCAT Arreu les películ·les les paguen els espectadors, aquí no cal anar a veure-la ni fer-ne difusió, el dispendi ja l'ha eixugat amb les subvencions rebudes.

[Jaume Sastre @vagadefam]

Aquí teniu el comentari que he penjat avui a vilaweb sobre l'editorial de Vicent Partal.
------

Això no va de corrupció, ni del Lazarillo de Tormes, ni d'El Buscón, ni de Quevedo, ni de Guzmán de Alfarache, ni del senyor Espinel, ni tampoc de la picaresca com estratègia de supervivència espanyola. La condemna exemplar contra el ministre de Pedro Sánchez, Ábalos, és un cop d'estat tan gros com la Sagrada Família de Gaudí a càrrec de Felipe VI i dels seus jutges del Tribunal Suprem.

Anem a pams! Els set jutges del TS que acaben de condemnar Ábalos a 24 anys de presó i que formen part del cop d'estat contra el govern espanyol de Pedro Sánchez, són els següents:

Andrés Martínez Arrieta (president del tribunal), Manuel Marchena, Andrés Palomo, Ana Ferrer i Eduardo de Porres.

Si recordam els noms dels jutges del TS que van protagonitzar el 2019 el cop d'estat contra el govern de Catalunya de l'1-O de 2017 (Manuel Marchena, ponent de la sentència, Andrés Martínez Arrieta, Ana Ferrer, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral i Andrés Palomo), observam que, tot i els set anys de diferència, hi ha quatre noms que es repeteixen: Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Ana Ferrer i Andrés Palomo.

Insistesc! El que tenim davant no és un cas de "corrupció" ni de picaresca, com ens vol fer creure Partal, sinó un cop d'estat descomunal a càrrec dels jutges borbònics de Felipe VI.

A veure, entre el vist per sentència del cas Ábalos i la publicació de la sentència han passat només 47 dies. La sentència contra els polítics del procés va estar 124 dies a publicar-se des del moment en què el judici va quedar vist per a sentència. En el cas del judici contra Gonzalo Boye, entre el vist per sentència i el dia d'avui, 23 de juny de 2026, en què encara no s'ha fet pública la sentència, han passat, ni més ni manco, que 459 (sic) dies naturals. Diré més, entre el 25 de gener de 2011, en què el president Jordi Pujol va publicar l'article titulat «Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec», i on afirmava que el nacionalisme català ja no tenia «arguments polítics i cada vegada menys arguments sentimentals o econòmics» per continuar oposant-se a l’independentisme després del que considerava el fracàs del model autonòmic, i el vist per sentència del judici (14 de maig de 2026) van passar 5.588 dies naturals, és a dir,
15 anys, 3 mesos i 19 dies.

Què vull dir amb tot això? Idò, vull dir que això no va de "corrupció" sinó que el Regne d'Espanya (Felipe VI) imstrumentaitza la "lluita contra la corrupció" com una arma letal per destruir i matar civilment els seus adversaris i enemics polítics. Aquest és el rerefons que Partal oculta darrere cortines de fum com "El Lazarillo de Tormes" o "El Buscón" i evita recordar el discurs del borbó de 3 d'octubre de 2017, que és el fet clau que ajuda a lligar caps i a entendre el que està passant.

Si Ábalos no fos qui va organitzar la moció de censura que va expulsar Rajoy de la Moncloa i qui va negociar amb Puigdemont l'amnistia, ara no seria el ministre espanyol amb la condemna més alta de tota la història. Si Pujol no hagués escrit l'article que va publicar el desembre de 2011, ell i la seva família s'haurien estalviat el calvari que dura més de 15 anys i el Banc d'Andorra encara existiria. Si Sandro Rosell no hagués deixat entrar la Cadena Humana al camp del Barça s'hauria evitat centenars d'inspeccions d'hisenda i 465 dies de presó condicional.

Si Boye no fos l'estratega, l'advocat i el confessor de Puigdemont ja fa mesos que sabria la sentència. Si Laura Borràs no fos vista per Felipe VI com una amenaça, no hauria estat denunciada, condemnada i inhabilitada.

El colonialisme espanyol té una estratègia a...

Continua...
👇👇👇👇

Espanya no té remei ni solució: només és un botí https://t.co/n3Mb39P68u

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Aquest document de 1736 és una joia històrica brutal que ensorra el relat oficialista espanyol. Es tracta del Record de la Aliança, un manifest polític i jurídic publicat a la Universitat d'Oxford dues dècades després de la caiguda de Barcelona el 1714.

Què significa exactament? Que 22 anys després de l'ocupació militar borbònica, l'exili polític català continuava totalment organitzat i actiu en la diplomàcia europea, plantant-se davant del rei Jordi II de la Gran Bretanya per exigir-li que complís d'una vegada la paraula i la garantia perpètua envers les #Constitucions de Catalunya, signada bilaterament al Tractat de Gènova de 1705.

A la portada, els escuts de Barcelona i del Principat de Catalunya miren de tu a tu la Corona britànica, acompanyats d'una frase en llatí colpidora: 👇

"La nostra República és sacsejada per innombrables tempestes! I només queda l'esperança de la salvació que ha de tornar."

Sí, feien servir el terme REPUBLICA per definir l'Estat de dret català absorbit per la força de les armes de Felip V.

Això demostra que la nació mai va acceptar de bon grat els Decrets de Nova Planta. Com que la violència militar de Castella no crea legalitat legítima (Doctrina Stimson) i cap procés sobirà ha derogat mai el nostre text constitucional secular, la vigència de iure de les nostres Constitucions es manté 100% intacta i connecta en línia recta amb el mandat democràtic de l'1-O. La resistència no va començar ahir sino fa 300 anys. Obre els arxius de veritat!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

A les Corts Catalanes, desde 1283, el poder no era un caprici reial; es basava en el PACTISME, un contracte estricte on el Rei estava SOTMÈS a la llei de la terra. La diferència de les nostres lleis es basava en qui prenia la iniciativa:

📜 CONSTITUCIÓ: Llei proposada pel Rei que requeria l’aprovació unànime dels 3 Braços de les Corts (militar, eclesiàstic i ciutadà). Si un sol braç deia que no, s'anul·lava.

✍️ CAPÍTOL DE CORT: Llei proposada pel país (les Corts) que el Rei havia de sancionar. S'usava per negociar: "et financem la guerra si ens aproves aquesta llei". Tenia el mateix rang que una Constitució.

⚖️ ACTE DE CORT: Mesures administratives o puntuals que no requerien unanimitat, sinó només el vot de la majoria dels braços i el Rei.

El fet revolucionari? Un cop aprovades, si el Rei les incomplia cometia una CONTRAFACCIÓ i el país el podia portar als tribunals i obligar-lo a rectificar. No era feudalisme, era un autèntic Estat de Dret modern que l'absolutisme borbònic va liquidar "de facto" per dret de conquesta el 1714, però no "de iure".

#ConstitucionsCatalanes #ConstitucionsDeCatalunya
#Constitucions

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

@salvadorcardus Vergonya? no en tenen ni en tindran mai

[Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin]

A veure si ho entenc: els socialistes es passen dècades alliçonant-nos sobre la importància de tenir impostos elevats per a pagar serveis socials i tota la mandanga, i resulta que el seu líder polític i alhora ex-president del govern feia de contrabandista de joies i utilitzava la "valija diplomática" per evadir el pagament d'IVA, impostos especials, transmissions patrimonials, o IRPF!!!

On són les queixes de tots els professors de la Mary Poppins University???

https://t.co/OZAMFDra8R

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

"Els castellans no cultiven la riquesa, no la fomenten, com ho fan els catalans, sinó que l'exploten, la dilapiden. Tenir administració, per ells, és tenir la "llave de la despensa" i repartir, com els convingui, lo que en realitat NO'LS PERTANY."
—Antoni Gaudí, 1917

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

I Gaudí digué: mira, et deixo parlar una mica de castellà si a canvi et carregues la paraula "Espanya"... Fet!

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

El Papa baixà a pregar davant la tomba de Gaudí i el mestre li digué: mira, et deixo parlar una mica de castellà si a canvi et carregues la paraula "Espanya".
I va el Papa i, en un gran homentage a un dels pioners del putaespanyisme contemporani, es carrega "Espanya" del discurs.

[AnnaMePe ||*|| @AnnaMePe51]

@agenciaacn Ja pot anar dient, tot sabem com les gasten, ell és més de "pietas las filas" oi Prieto?