Biel Mesquida, Núria Cadenes, Manel Alías, Sebastià Alzamora, Xavier Bosch, Roc Cassagran, Maria del Mar Bonet, Comes, Giró, Grasset, Gil Pratsobrerroca... i moltels més.
El @PENCatala impulsa el manifest Resistir la foscor, defensar la vida.
https://t.co/4BVZej8Cpg
Està molt bé parlar col·loquial, inventar paraules o dir “naltros” ✔️
Però, barrejar per deixadesa... ❌
Amb el català no tot s’hi val!
Parlem-lo amb gràcia, amb caràcter… i sense vergonya! 💛
Que les catalanades siguin la nostra norma habitual!
Ningú espera que parlem com Pompeu Fabra. Ni falta que fa. Però… tot té un límit 😅
La manera de parlar diu molt de nosaltres!
Si el català és la teva 2a llengua: tranquil. Equivocar-se és normal. Però si pots cuidar l'anglès, el castellà o l'italià… per què no el català?
Si és la teva 1a llengua: aquí ja no hi ha excusa 😏
Prou poti-poti per fer-se el modern.
Exemple ràpid: ❌ “tenir que”
✔️ “haver de”
No costa tant, de debò.
I barrejar: “tenia mucho lío”, “a ver qué pasa”…
Això ja és freestyle lingüístic del dolent 😩
Tot i que la data oficial de naixement és un 14 de juny, el Che Guevara va néixer realment el 14 de maig de 1928. Els seus pares van canviar el registre per fer creure que havia nascut amb 7 mesos i amagar que la seva mare estava embarassada abans de casar-se.
On this day in 1971, German communist Monika Ertl gunned down "the executioner of Che Guevara", who was a brutal right-wing Bolivian colonel called Roberto Pereira. 🧵
Va ser una figura clau i decisiva de la literatura i la cultura catalanes de la segona meitat del segle XX.
A @sapienscat recorden Montserrat Roig amb un quiz per conèixer més coses de la seva vida.
https://t.co/9GK739ycmn
💜 Avui celebrem els 80 anys del naixement de Montserrat Roig, escriptora i periodista, i veu fonamental de la literatura catalana.
🖋️ Va fer de la literatura i el periodisme eines de memòria i compromís.
✨ La recordem amb aquesta foto amb Maria Aurèlia Capmany i aquesta cita.
"El turisme és un dels sectors amb els salaris més baixos de Barcelona. És el monocultiu turístic que empobreix, un paradigma de creixement precari que, a més, frena la inversió en altres sectors."
Un article de Marta Rivera Carbó a @naciodigital
https://t.co/BJ10tajMaX
"Més papistes que el Papa
Potser hem normalitzat tant el reaccionarisme que ja no sabem identificar-lo."
Un article de Laia Mauri @laiamauribaraza a @nuvol_com
https://t.co/cOAJ4o1y1H
Podem mirar cap a una altra banda.
O podem sortir al carrer i dir prou.
Amb fermesa. Amb dignitat. Amb esperança.
📣 Aquest diumenge ens hi juguem molt més que una protesta.
Ens hi juguem el model de país.
Hi ha lluites que no es poden delegar.
L’educació n’és una. 🟡📣
No és només una qüestió de drets laborals. És una qüestió de país.
Quan es degrada l’educació pública, no només es retallen recursos. Es retallen oportunitats, es trenca la igualtat i es debilita el futur.
I quan es qüestiona el català a l’escola, no és només una llengua el que està en joc.
És la cohesió.
És la identitat.
És la possibilitat de ser i de viure plenament aquí.
Les docents fa temps que alcen la veu.
Però no poden (ni han de) fer-ho soles.
Això va de tots nosaltres.
En una societat plural, la qüestió no és si s’ha de fer o no una visita així, sinó com es fa, qui la paga i quin paper hi juguen les institucions públiques. També els mitjans de comunicació.
Aquí és on cal exigir més rigor, més transparència i més criteri periodístic.
No es tracta de qüestionar la fe de ningú. La llibertat religiosa és un dret, i està molt bé que sigui així.
Però... i l'enorme campanya de publicitat institucional per promocionar l’esdeveniment. Diners públics no només per organitzar, sinó també per amplificar el relat.
El periodisme públic ha de garantir contrapès, crítica i pluralitat d’opinions. Una cobertura acrítica de tots els actes no és periodisme, és propaganda.
És legítim celebrar actes confessionals, però no és legítim que els mitjans públics esdevinguin amplificadors d'aquests.