Darrere de sobreactuacions, ironies, ocurrències i el ridícul dels representants polítics a propòsit dels Criteris lingüístics, hi ha una pugna entre dos models de llengua: l’u més acostat al del @llenguesUV , i l’altre al de l’@AVLoficial.
💥Tres llums aparegueren repetidament a dalt de la muntanya del Sant Crist i els cristians de l’època van entendre que era un senyal per a construir allí una ermita. D’acò fa quasi 500 anys i és l’origen de la festa i un bon motiu per acostar-se a l'ermita https://t.co/HA2TxNVVX3
Homenatge a la mestra Junyent: ""català" i "valencià" no són només dues denominacions alternatives per a la mateixa llengua. També són dues varietats escrites de la mateixa llengua"
https://t.co/U6SwTzcOxc
De l’Espanya “Una, grande y libre”
(mantinguda en l’Espanya centralista i supremacista del castellà)
cap a una Espanya amb una pluralitat de llengües en convivència
en les quals el nom “valencià” és indispensable
La convivència demana entendre el valencià.
https://t.co/VDOflrwLOe
Un llibre publicat el mateix any que la Gramàtica Valenciana, una versió de l'any 2022, revisada per Abelard Saragossà, Juli Jordà i Vicent Satorres 2/2 https://t.co/QBpjgfURuE
A l'escola ens ensenyaren a escriure homes, joves... Però llegint textos medievals del sud (València) i del centre (Tortosa) del català, les formes escrites eren les de la parla (hòmens, jóvens...), que s'han mantingut fins els nostres dies. Des d'ara, per tant: hòmens, jóvens...
Article neutre
Ressenya d’un llibre sense parlar del contingut del llibre
Atribuir ignorància a l'autor sense aportar proves Rectificar errors seria «una greu imprudència, un cop baix, una mena de traïció»
Josep Ruaix en Llengua Nacional. Ho trobareu en: https://t.co/KbJU2MONuW
https://t.co/tQuhc1NBJY
Esta es la historia de #Paterna desde 1866 a 1940. La historia de la forja de sus referentes identitarios, de las obras que cambiaron su fisonomía, de los hombres y mujeres. Una historia local que ofrece ejemplos universales de cómo vivir, luchar y morir.
Confiar ¿Per què hi han valencians
que canvien "faena" i "pinyol" per "labor" i "os"?
Un valencià que confie en la seua forma de parlar
sap que les plantes fan llavors;
que les olives tenen pinyol;
que les persones hem de fer faena per a poder viure;
que els mamífers tenen ossos.
Esta es la historia de un pueblo que vio crecer su población gracias a su amplio término municipal, a las facilidades para encontrar cobijo con tan solo excavar en la tierra y a la conexión ferroviaria con la capital a partir de 1888.
Esta es la historia de Paterna desde 1866 a 1940. La historia de la forja de sus referentes identitarios, de las obras que cambiaron su fisonomía, de los hombres y mujeres que tuvieron un papel protagonista o secundario, ya fuesen munícipes, molineros, maestras o agricultores.
Presentem un llibre sobre Paterna que et sorprendrà. Paterna, entre el agua y la cal (1866-1940) : Laguna Platero, Antonio: https://t.co/lhgR5najGq: Libros
Presentem un llibre sobre Paterna que et sorprendrà.Paterna, entre el agua y la cal (1866-1940) : Laguna Platero, Antonio: https://t.co/lhgR5najGq: Libros
Efecte de la «formalitat» de la Junta Qualificadora:
«Alguns parlants arriben a pensar
que haver aprés el valencià en la família
és un handicap per a ells,
que, en compte d’ajudar-los,
ha fet que assimilen molts "vicis" lingüístics
que ara els resulten difícils d’erradicar
Lacreu