L ‘ 1 d’octubre va ser la “vacilada” més gran que ha fet Catalunya a Espanya. Una ferida molt profunda que mai oblidaran. Fem entre tots que no cicatritzi!
#taldiacomavui, el 1898, nasqué a Barcelona Marià Manent. Fou poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i home clau d la cultura literària catalana dl segle XX. Fou traductor d poetes com Yeats, Shelley, o Emily Dickinson, i d prosistes.
Demà farà una setmana que estem sense connexió a internet. Aquesta és la manera de tractar als clients de fa més de 4 anys? Ja no @Parlem , demà marxem.
@toniclapes@versiorac1 Cuida’t molt Toni, esperarem el que calgui per tornar a sentir-te renyant els teus companys amb aquell “carinyo” que tant et caracteritza! T’estimem!!!
@punsix@mossos Una altra desgràcia conseqüència d’una mala praxis. Fins quan ha de durar això? Volem anar lliures i tranquils perla muntanya sense trets. Espavileu polítics!
Mi teoría es que Rubi y Jenni llevaban bastantes días tonteando. Rubi, como buen divorciado, iba por la concentración más caliente que un pelotazo en la oreja y se fijó en Jenni, que a sus 33 años y con más tiros pegados que una fachada de Kiev, era la única que le seguía el rollo.
Total, que Rubi se veía con medio ciruelo dentro pero le pudo el ansia y le plantó un beso más inoportuno que un apretón con el neopreno puesto. Ahí perdió la chance de tocar pelo rizado.
A Jenni le daba un poco lo mismo el beso, ella solo quería ponerse ciega trifásica en Ibiza y tatuarse la Copa del Mundo encima del chichi. Pero amigo, el team sobaco morado entró en acción y como consecuencia tenemos a una señora encerrada en la iglesia a base de Aquarius.
Del amor a la guerra hay un paso de enano. Nada. Hacedme caso que yo en estas cosas no me equivoco.
Avís a tots els "experts" que sempre saben el que ha de fer @JuntsXCat (i que sempre en malparlen, o menystenen la seva posició): Junts no deu res a ningú més que als seus votants. Tampoc a politòlegs espavilats, ni a tertulians diversos, ni a pseudònims de twitter, ni a apologetes de l'abstenció. Els nostres votants, el nostre programa, els nostres compromisos, han estat i són les referències de la nostra acció política. Ens devem a ells.
Per això no vam votar la investidura de Pedro Sánchez, ni els seus pressupostos, ni les seves reformes-trampa; per això no vam ser a la farsa de la mesa de diàleg ni vam pactar els indults; per això vam sortir del Govern de la Generalitat; per això el PSC va pactar amb el PP per treure'ns l'alcaldia de Barcelona i per això no hem pactat les diputacions amb el PSC.
Agraeixo molt l'esforç de tanta gent que ens ha ajudat a mantenir la posició, malgrat les dificultats creixents. No som infal·libles; no sempre l'encertem. Però dins de la imperfecció podem presentar un alt grau de responsabilitat, coherència i fidelitat, que és el que explica la nostra resiliència malgrat la pèrdua de votants i un diputat.
Demà serà un altre dia (a l'exili també) i hem de continuar defensant Catalunya contra els qui ens volen liquidar la llengua, la cultura, la nació.
Que @JuntsXCat s'abstingui de donar suport al socialistes a la diba, i que tornin a fer el pacte de Bcn. Així quedarà clar que els comuns són el cavall de troia de Catalunya.
Hago un hilo porque son vídeos largos.
Pasó ayer en Mataró. El señor al que la policía maltrata de esta forma, estaba mal estacionado porque no había sitio y tenía que recoger a su madre con Alzheimer. Sin palabras