"Orriols no té importància perquè sigui d'Aliança; té importància perquè va ser la primera figura política que es va carregar a l'esquena el dolor del país i va aguantar el xoc sense trencar-se."
Matar el que és gras, article d' Enric Vila https://t.co/Deoew4Tk8r
La visita del Papa a la Sagrada Família serà un espectacle mediàtic internacional i Espanya el vol aprofitar:
arraconen el català i prohibeixen posar una senyera mentre desembarquen els Borbons en ple a BCN.
Davant això la societat catalana ha reaccionat.
Veurem què passa.
Ara falta fer el mateix davant l'església de Sant Just i Pastor en el punt on l'11 de Setembre de 1924 la policia espanyola va detenir Gaudí per parlar català i negar-se a canviar de llengua.
Capella dels Segadors a Sant Andreu, actualment en estat de ruïna, el lloc de congregació de sometents i pagesos per anar a Barcelona a lluitar contra les tropes d'Olivares, en un dels conflictes més rellevants de la nostra història.
Una molt escandalosa deixadesa institucional
🟥🟥🟥🟥
L'Estat espanyol ha engegat la maquina de propaganda per fer de la visita del Papa a la Sagrada Familia un acte d'espanyolització de Gaudí i Catalunya.
A OCTUVRE creiem que cal combatre aquesta maquinària i per això hem publicat un DOSSIER en 10 llengües.
OBRO FIL.
He assistit a moltes declaracions institucionals dins el Parlament, en honor d'associacions, països i figures destacades d'alguna causa.
En gairebé totes, els diputats s'aixequen i aplaudeixen.
I de cop, es llegeix una declaració en honor d'en Gaudí i només l'aplaudim dempeus les diputades d'Aliança Catalana.
Els qui s'han aixecat per aplaudir les declaracions a favor dels palestins o les flotilles, romanen asseguts davant el centenari de la mort d'aquest català il•lustre.
Inaudit.
Que corri aquesta web d'@octuvreCat documentant en 10 idiomes la catalanitat d'Antoni Gaudí i la bestiesa que seria fer en un altre idioma els actes papals a la Sagrada Familia.
https://t.co/la9Ccu4TCG
Que a #Barcelona, amb motiu de la visita del Papa Lleó XIV,les pancartes de benvinguda de Sant Agustí siguin exclusivament en espanyol no és un oblit: és una decisió.El rector ha triat menysprear i esborrar el català d'un acte públic i solemne.
Volem bisbes i rectors catalans.
@washingtonpost Antoni Gaudí was Catalan, not Spanish — born in Reus, Catalonia, he spoke only Catalan his entire life and was arrested in 1924 for refusing to speak Spanish.
"Catalan architect" is the accurate description. More for your journalists: 👉 https://t.co/5D1RPCkXQy
Hem fet un web en 10 llengües (incloses el japonès, el xinès i l'àrab) per explicar al món que beneir la Torre de Jesús en castellà és un insult a Gaudí i a tots els catalans. Ho expliquem aquí: https://t.co/BbVNl2FMDj
"Gaudí no s'intimidava davant la jerarquia eclesiàstica.
[...] Si algú, ni que portés sotana, el contradeia, Gaudí era robust a plantar-li cara."
—Lluís Permanyer
Si Gaudí no s'intimidava davant dels bisbes i els plantava cara, ara cal plantar cara a la jerarquia espanyola. ✊
LA LLENGUA APARTADA DEL SEU PROPI SÍMBOL
Hi ha humiliacions que no venen amb crits ni amb cops de porta. Venen amb protocol, amb somriures, amb quatre explicacions tècniques i amb aquella cara de no passa res que a Catalunya ja coneixem massa bé.
La Sagrada Família, el temple de Gaudí, Barcelona, la torre de Jesucrist, el centenari de la mort de l’arquitecte. Tot fa olor de moment gros. De símbol. De país. I llavors arriba l’hora de posar-hi veu i ens hi planten el castellà al mig, com si fos la cosa més natural del món.
És una presa de pèl. I a sobre ens voldran fer creure que exagerem.
Ens diran que hi haurà una mica de català aquí i allà, que el protocol és complex, que el Vaticà, que la pastoral, que la universalitat de l’Església, que no fem política amb la llengua. La cantarella de sempre. Cada vegada que el català és apartat del centre, apareix algú amb cara greu a explicar-nos que hem de mirar el conjunt. Curiosament, el conjunt sempre acaba parlant en castellà quan toca manar, beneir, presidir o quedar gravat.
El català serveix per saludar. Per fer bonic. Per posar una lectura. Per fer veure que el país hi és. Però quan arriba el moment carregat de pes, la llengua que apareix és la de l’Estat. No falla mai. Al català li deixen un racó amb bona educació i després encara esperen que aplaudim perquè, mira, almenys ens han deixat existir una estona.
Això és el país despullat. Sense maquillatge. Sense cartells de normalització. Sense anuncis emocionals de la Generalitat. Catalunya pot posar-hi Gaudí, pot posar-hi la pedra, pot posar-hi la història, pot posar-hi la ciutat i pot posar-hi el símbol. Però la veu de comandament, la veu solemne, la veu que beneeix, la veu que queda, encara pot venir en castellà. I massa gent ho trobarà normal.
Aquest és el drama. No que ens ho facin. Que ja ens ho esperem. Que una part del país s’ha acostumat tant a la humiliació que quan la veu entrar per la porta principal encara pregunta si calia fer-ne un problema.
La Sagrada Família no és un centre cívic. No és una sala polivalent de barri. És un símbol català projectat al món. I precisament perquè és universal hauria de parlar des d’allò que és, no disfressar-se de neutralitat espanyola perquè ningú no s’incomodi. Universal no vol dir desarrelat. Universal no vol dir castellà. Universal no vol dir que Catalunya hagi de desaparèixer dins el seu propi monument.
El que passa aquí és molt brut. Ens han educat per acceptar que el català hi sigui, però no cal que mani. Que soni, però no cal que pesi. Que aparegui, però no cal que ordeni. Ens han convertit la llengua en una presència tolerada, en una concessió simpàtica, en una peça de decoració nacional mentre la jerarquia real continua parlant una altra llengua.
I després encara hi haurà catalans fent de notaris de la nostra pròpia submissió. Amb el dit alçat.
Explicant-nos que no n’hi ha per tant. Que el més important és l’acte. Que la fe és universal. Que no siguem petits. Petits? Petit és acceptar que fins i tot dins el temple de Gaudí el català hagi de demanar lloc. Petit és fer veure que una llengua apartada del seu propi símbol no està sent apartada també del poder.
Jo, com a català de cultura cristiana i catòlic no practicant, potser tinc la fe rovellada. Però encara tinc prou sentit del que és sagrat per saber que hi ha coses que no es profanen només amb blasfèmies. També es profanen quan agafes un símbol d’un poble i el fas parlar amb la llengua del qui l’ha volgut sotmès.
Aquesta visita no ens mostra només què pensa Roma. Ens mostra què permet Catalunya. I potser això és el que fa més mal. Perquè si a la Sagrada Família, en un moment així, el català no pot ser la llengua natural, solemne i central, aleshores deixem de fer-nos trampes.
No hi ha cap partit o entitat a Catalunya capaç d'organitzar una protesta durant la visita del Papa, per menysprear el català? Ningú ens convoca a tancar l'entrada a la Sagrada Família?
"L'arquebisbat de Barcelona no ha volgut posar senyeres a la Sagrada Família."
Joan Maluquer (Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat) critica que el papa relegui el català en la seva visita i diu que es fan gestions per corregir-ho https://t.co/lNU2amQ36V #MésNit3Cat
Com a diputada, havia sol•licitat assistir a la Benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, però després de saber que s'oficiarà en castellà, hi renuncio.
Per respecte a en Gaudí i a Catalunya.