M'agrada estar-me a casa els diumenges.
Potser perquè la meva vida és molt senzilla.
Faig cafè i me'l prenc mentre miro els arbres i el cel per la finestra.
Cuino per mi o pels meus.
Llegeixo, escolto música i/o ballo, rego les plantes, escric i comparteixo pensaments a les xarxes, miro una peli, passejo amb la Maya mentre miro les flors i els arbres i la mar...
Endreço, netejo els amaris, la casa, i m'ho miro.
Miro com ha quedat.
O simplement no faig absolutament res de res i, si puc, ni pensar. Només descansar l'ànima, el cós i la ment.
Sí, sóc avorrida.
M'agrada molt divertir-me avorridament.
Som-hi?
Bon diaa!!😉🤍
Una cesárea es una cirugía mayor. Te abren el abdomen, sacan un bebé. Pero no tiene una baja específica. Una vasectomía sí.
Luego que si las mujeres tenemos demasiados derechos, que existe igualdad y que el feminismo exagera 😡
La psicologia explica què hi ha darrere de les persones que agraeixen als cotxes que s’aturen per deixar-les passar: no són només educades https://t.co/unauHJBIME
Si només inverteixes en treballar o en diners, sense llegir ni caminar ni fer el que t'agrada, perdràs alegria, imaginació i energia...
La millor inversió ets tu. Inverteix en cuidar-te, en estimar(te), en fer més del que t'agrada.
Cuida't. Et necessitaràs tota la vida.
Som-hi?
Bon diaa!!😉🤍
Como psicólogo nunca he visto a un paciente intentando simular una baja, lo que sí he visto es decenas de pacientes que siguen yendo a trabajar aun sintiéndose enfermos o exhaustos, y que he sido yo el que tenga que convencerles para que evalúen la baja médica como una opción. Pacientes que continúan yendo a su trabajo con ansiedad, con depresión, con situaciones muy difíciles porque tienen miedo al despido, a decepcionar a su jefe, a molestar a sus compañeros. La narrativa de las bajas inventadas nace para desprestigiar a los trabajadores y está orquestada por las élites económicas para seguir recortando nuestros derechos.
El primer pas ja l’has fet: adonar-te’n!
Moltes addiccions es mantenen perquè es van normalitzant i s’integren a la pròpia vida de manera gradual, fins al punt que sovint una persona deixa de ser-ne conscient.
Ara es tracta d’entendre què és el que t’està donant el mòbil i que et costa trobar fora de la pantalla: dopamina en forma de distracció, estímul, entreteniment, evasió, companyia o descans.
Potser el problema no és tant l’addicció al mòbil com la dificultat de conviure amb el silenci o amb el neguit que, paradoxalment, pot generar la manca d’estímuls.
Perquè quan una persona aprèn (o reaprèn) a estar bé sense necessitat d’estímuls constants, el mòbil deixa de tenir tant poder sobre ella.
T’animo a tornar a gaudir de les petites i grans coses que tens a la vida, d’aquells instants que s’amaguen cada dia dins la quotidianitat.
Acosta’t a la natura, als bons amics, a l’esport, als bons llibres, a les persones que t’estimen, als teus significatius… i també a tu mateix.
Torna a viure les petites coses del dia a dia, com si fos la primera vegada.
I endavant sense por.
Amunt i endavant! 💪💪🤍😊
Malauradament, la fortalesa i la discreció sovint es confonen amb l’absència de dolor.
Quan ets positiu, sofert, t’espaviles sol i no carregues ningú amb els teus problemes, sembla que no en tinguis cap.
I per això, qui més calla i menys molesta és, sovint, qui menys ajuda rep.
De vegades una persona està massa cansada emocionalment, físicament i/o mentalment, per a explicar com està i aconseguir que l’entenguin, i tria el silenci.