Benet Her de Gispert #GOIP independentista

#VISCACATALUNYALLIURE #PUTAESPAÑA #FREEASSANGE #NIOBLITNIPERDO #CAPAGRESSIOSENSERESPOSTA #JUROQUEHOPAGAREU

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

Llegeixin

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

TESTIMONIS

Visc al Raval de Barcelona des de fa més de quinze anys. Treballo com a terapeuta i estimo profundament aquesta ciutat. Barcelona és casa meva.
I precisament per aquest amor sento la necessitat de fer pública una situació que ja és insostenible, no només per a mi, sinó per a molts veïns.

En els darrers dos anys, l’ambient del meu carrer —un carrer que sempre havia estat tranquil— ha empitjorat greument. Al costat del meu edifici hi ha un bar molt petit, sense terrassa, regentat per persones d’origen pakistanès, que obre tots els dies de l’any, de vuit del matí a dotze de la nit, sense cap dia de descans.

Vull deixar una cosa molt clara: no denuncio l’origen de qui el regenta, sinó la desigualtat en l’aplicació de la normativa i la manca absoluta de control institucional. Aquest local gaudeix, de fet, d’uns marges horaris i d’una permissivitat que no es concedeixen a molts negocis portats per gent del país, que sí que són sancionats o vigilats amb rigor.

Des de la llei antitabac, en no poder fumar dins del local, els clients passen tot el dia i bona part de la nit al carrer: bevent, fumant, cridant, discutint i, massa sovint, barallant-se.
El resultat és que tot el problema dels bars s’ha traslladat directament als veïns.

Als qui no fumem.
Als qui no bevem.
Als qui no participem d’aquesta dinàmica.
Als qui simplement intentem viure i treballar a casa nostra.

A més, el bar accepta qualsevol persona mentre consumeixi, sense cap mena de filtre, i s’ha convertit en un punt habitual de trobada de persones vinculades a la delinqüència: tràfic de drogues, objectes robats, amenaces, armes blanques.

Davant del local hi ha un aparcament de motos que funciona, de fet, com a punt de reunió permanent. Els veïns convivim amb crits constants, intimidacions, baralles i una tensió contínua que no ens permet ni descansar ni treballar des de casa.

He intentat, com a veïna, demanar respecte. Demanar que abaixin el to, que es desplacin uns metres, que permetin la convivència. La resposta ha estat una escalada progressiva: males mirades, insults, amenaces explícites.
“He sentit dir que et pegaran una pallissa”.
“Com continuïs així, et tallaran el coll”.
Gestos clars. Paraules clares. Por real.

Durant mesos i mesos he trucat cada dia al 112. No de manera puntual, sinó constant, perquè la situació és continuada i cada vegada més greu.
Al principi, en algunes ocasions, venien els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Entraven al bar i, quan se’ls informava de possibles activitats delictives com el tràfic de drogues, de vegades demanaven els DNIs, feien escorcolls superficials, miraven i marxaven. No hi havia conseqüències. Tot continuava igual.

Amb el pas del temps, han deixat directament de venir.

Avui, quan truques al 112, cada dia, les persones que atenen el telèfon et tracten com si fossis una persona pesada, molesta, com si exageressis. I mentre intentes explicar una situació de convivència gravíssima, una situació que fa impossible viure a casa teva, et fan sentir que el problema ets tu per insistir.

En moltes ocasions, quan et deriven a la policia o quan la mateixa policia et truca, la resposta és sempre la mateixa:
que no poden ajudar-te,
que no poden intervenir,
que si tens algun problema, t’has de personar tu en una comissaria i presentar una denúncia.

Això passa fins i tot després d’haver viscut situacions d’enfrontament, amenaces i baralles, fins i tot quan el conflicte està passant en aquell mateix moment. Els mateixos Mossos et diuen que vagis tu a la comissaria, com si fos raonable exigir a un veí intimidat que s’exposi encara més.

Mentrestant, la realitat al carrer és encara més greu i dolorosa d’assumir.

Hi ha comerços regentats per espanyols que, per por a represàlies, han deixat de confiar en la protecció institucional i han optat per fer la pilota als delinqüents. Els porten croissants, els porten l’esmorzar, els tracten amb submissió, no per simpatia, sinó perquè no els destrossin el negoci i perquè, a canvi, els ofereixin protecció.

I aquesta dinàmica, profundament perversa, acaba estenent-se també als ciutadans.

Perquè quan la policia no protegeix,
quan l’Ajuntament no respon,
quan denunciar no serveix de res,

acabem depenent de qui controla el carrer.

Jo mateixa m’he vist en la situació d’haver d’acudir a delinqüents magribins, traficants de droga, per demanar-los protecció davant d’altres maleants. No perquè vulgui. No perquè ho aprovi. Sinó perquè és l’única manera real de sentir-se segur en el dia a dia.

És a dir: els delinqüents han substituït l’autoritat pública.
Són ells qui medien.
Són ells qui imposen límits.
Són ells qui “garanteixen” seguretat.

De veritat hem arribat a aquest punt?
De veritat una ciutat com Barcelona pot normalitzar que veïns i comerciants depenguin de la delinqüència per poder viure i treballar?

Treballo, pago impostos, intento viure amb dignitat. Com molts autònoms, ja és prou difícil tirar endavant. I ara, a més, no podem ni treballar des de casa pel soroll, la violència i la por.

Això no és convivència.
Això no és barri.
Això no és ciutat.

Denuncio públicament aquesta situació perquè em sento en indefensió absoluta.
Perquè la policia ho sap i calla.
Perquè l’Ajuntament ho sap i calla.
I perquè els veïns que volem viure en pau estem sent empesos, a poc a poc, a marxar de la nostra pròpia ciutat.

Barcelona no pot normalitzar això.
El Raval no pot quedar abandonat així.
I els ciutadans no hauríem d’haver de triar entre la por o el silenci.

Ho faig públic perquè se sàpiga.
Perquè no es digui que ningú va parlar.
Perquè no es digui que no va passar.

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

TESTIMONIS

Visc al Raval de Barcelona des de fa més de quinze anys. Treballo com a terapeuta i estimo profundament aquesta ciutat. Barcelona és casa meva.
I precisament per aquest amor sento la necessitat de fer pública una situació que ja és insostenible, no només per a mi, sinó per a molts veïns.

En els darrers dos anys, l’ambient del meu carrer —un carrer que sempre havia estat tranquil— ha empitjorat greument. Al costat del meu edifici hi ha un bar molt petit, sense terrassa, regentat per persones d’origen pakistanès, que obre tots els dies de l’any, de vuit del matí a dotze de la nit, sense cap dia de descans.

Vull deixar una cosa molt clara: no denuncio l’origen de qui el regenta, sinó la desigualtat en l’aplicació de la normativa i la manca absoluta de control institucional. Aquest local gaudeix, de fet, d’uns marges horaris i d’una permissivitat que no es concedeixen a molts negocis portats per gent del país, que sí que són sancionats o vigilats amb rigor.

Des de la llei antitabac, en no poder fumar dins del local, els clients passen tot el dia i bona part de la nit al carrer: bevent, fumant, cridant, discutint i, massa sovint, barallant-se.
El resultat és que tot el problema dels bars s’ha traslladat directament als veïns.

Als qui no fumem.
Als qui no bevem.
Als qui no participem d’aquesta dinàmica.
Als qui simplement intentem viure i treballar a casa nostra.

A més, el bar accepta qualsevol persona mentre consumeixi, sense cap mena de filtre, i s’ha convertit en un punt habitual de trobada de persones vinculades a la delinqüència: tràfic de drogues, objectes robats, amenaces, armes blanques.

Davant del local hi ha un aparcament de motos que funciona, de fet, com a punt de reunió permanent. Els veïns convivim amb crits constants, intimidacions, baralles i una tensió contínua que no ens permet ni descansar ni treballar des de casa.

He intentat, com a veïna, demanar respecte. Demanar que abaixin el to, que es desplacin uns metres, que permetin la convivència. La resposta ha estat una escalada progressiva: males mirades, insults, amenaces explícites.
“He sentit dir que et pegaran una pallissa”.
“Com continuïs així, et tallaran el coll”.
Gestos clars. Paraules clares. Por real.

Durant mesos i mesos he trucat cada dia al 112. No de manera puntual, sinó constant, perquè la situació és continuada i cada vegada més greu.
Al principi, en algunes ocasions, venien els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Entraven al bar i, quan se’ls informava de possibles activitats delictives com el tràfic de drogues, de vegades demanaven els DNIs, feien escorcolls superficials, miraven i marxaven. No hi havia conseqüències. Tot continuava igual.

Amb el pas del temps, han deixat directament de venir.

Avui, quan truques al 112, cada dia, les persones que atenen el telèfon et tracten com si fossis una persona pesada, molesta, com si exageressis. I mentre intentes explicar una situació de convivència gravíssima, una situació que fa impossible viure a casa teva, et fan sentir que el problema ets tu per insistir.

En moltes ocasions, quan et deriven a la policia o quan la mateixa policia et truca, la resposta és sempre la mateixa:
que no poden ajudar-te,
que no poden intervenir,
que si tens algun problema, t’has de personar tu en una comissaria i presentar una denúncia.

Això passa fins i tot després d’haver viscut situacions d’enfrontament, amenaces i baralles, fins i tot quan el conflicte està passant en aquell mateix moment. Els mateixos Mossos et diuen que vagis tu a la comissaria, com si fos raonable exigir a un veí intimidat que s’exposi encara més.

Mentrestant, la realitat al carrer és encara més greu i dolorosa d’assumir.

Hi ha comerços regentats per espanyols que, per por a represàlies, han deixat de confiar en la protecció institucional i han optat per fer la pilota als delinqüents. Els porten croissants, els porten l’esmorzar, els tracten amb submissió, no per simpatia, sinó perquè no els destrossin el negoci i perquè, a canvi, els ofereixin protecció.

I aquesta dinàmica, profundament perversa, acaba estenent-se també als ciutadans.

Perquè quan la policia no protegeix,
quan l’Ajuntament no respon,
quan denunciar no serveix de res,

acabem depenent de qui controla el carrer.

Jo mateixa m’he vist en la situació d’haver d’acudir a delinqüents magribins, traficants de droga, per demanar-los protecció davant d’altres maleants. No perquè vulgui. No perquè ho aprovi. Sinó perquè és l’única manera real de sentir-se segur en el dia a dia.

És a dir: els delinqüents han substituït l’autoritat pública.
Són ells qui medien.
Són ells qui imposen límits.
Són ells qui “garanteixen” seguretat.

De veritat hem arribat a aquest punt?
De veritat una ciutat com Barcelona pot normalitzar que veïns i comerciants depenguin de la delinqüència per poder viure i treballar?

Treballo, pago impostos, intento viure amb dignitat. Com molts autònoms, ja és prou difícil tirar endavant. I ara, a més, no podem ni treballar des de casa pel soroll, la violència i la por.

Això no és convivència.
Això no és barri.
Això no és ciutat.

Denuncio públicament aquesta situació perquè em sento en indefensió absoluta.
Perquè la policia ho sap i calla.
Perquè l’Ajuntament ho sap i calla.
I perquè els veïns que volem viure en pau estem sent empesos, a poc a poc, a marxar de la nostra pròpia ciutat.

Barcelona no pot normalitzar això.
El Raval no pot quedar abandonat així.
I els ciutadans no hauríem d’haver de triar entre la por o el silenci.

Ho faig públic perquè se sàpiga.
Perquè no es digui que ningú va parlar.
Perquè no es digui que no va passar.

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

@DavidGR1714 Es nota sempre on hi ha veritable llibertat

[((( David Romà ))) @DavidGR1714]

Per cert en Yamal per Barcelona portava la bandera de Hamas, però a Madrid es va guardar prou de fer el numeret, allà la rojiguarra , la que no agafà mai és la catalana. Després digueu que es català... PATATES

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

@gallifantes Acabo concluent q l'espanyol és típicament un manipuladora sense empatia q no sap distingir entre víctima i victimisme pel seu afany egoista dautocomplaença pels seus traumas mai tractats i arrastrats de per vida amb orgull dignorant ufanós i recalcitrant

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

https://t.co/Hv7FSW7rBJ

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

@gallifantes Dir, som campions si guanya la roja, és com veure porno i creuret el latin lover

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

@r_ribas_g @gallifantes Jo depenc que em toqui la lotería

[Vermut blanc @r_ribas_g]

@gallifantes Segons la filosofia socialista, si pots posar l'aire condicionat és perquè ets rica.

[joan sala II*II @sala_es]

@gallifantes Una part d’aquesta factura es pel bo social i per tots els barruts que punxen la llum.

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

@Richard67412189 @gallifantes Amb tres minuts de retardats

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

Jo somio en una Catalunya independent on la República té dret perentori de cuidar del ciutadà

[Josep Guasch @JosepGuasch1]

@gallifantes Factures D'aigua llum gas sempre inflades amb canons manteniments lloguers revisions...en consumeixes per 20€ però la factura ve de 80€.
Impostos-robatotis descarats com el de AMP o el CO2....ben aviat tindrem l'impost de respiració.

[Josep Guasch @JosepGuasch1]

@gallifantes Factures D'aigua llum gas sempre inflades amb canons manteniments lloguers revisions...en consumeixes per 20€ però la factura ve de 80€.
Impostos-robatotis descarats com el de AMP o el CO2....ben aviat tindrem l'impost de respiració.

[Cris @gallifantes]

@JCastanydC Ho he vist
Impuost de la electricitat i el IVA sobre l'impost de l"electricitat

[Josep Castany @JCastanydC]

@gallifantes Mira si són lladres els espanyols que aquest 21% també l'apliquen sobre els altres impostos que apareixen a la factura, no només sobre el consum de kWh.

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

PALINUR: Junqueras, la vergonya de Catalunya. https://t.co/d5Y7844jVP

[Benet Her de Gispert #GOIP independentista @Benom8]

@QuicoSalles Ens mataran fins q morim i nomes ens quedara esser immortals. Pateixo,, ploro dimpotencia, del meu ostracisme, tot problemes encara, cap satisfacció. No saben q es la colera de deu

[El nou Mas Lluí @ElNouMasLlui]

Ens informen que ahir, amb l'excusa de la celebració del mundial, uns energúmens van trencar els vidres de tres locals: Moments, Chocolat i Rostisserie. És difícil, però aviam si hi ha sort i la policia de @santjustcat pot identificar i sancionar a aquests indesitjables.

[VERSIÓ RAC1 @versiorac1]

🗣️ @XSalaimartin : "En aquest país l'important és el futbol i no la ciència" 👇🏾

[Salvador Cot @salvadorcot]

🟡 Albert Sánchez Piñol: “Les institucions culturals catalanes estan podrides i espanyolitzades, i només serveixen com a menjadora perquè genteta amb el carnet socialista pugui viure dels nostres impostos” https://t.co/zWvRiVfneZ