EL MAL EDUCAT DE L’IMPERI
Hi ha una escena que molts catalans de Twitter coneixem massa bé. Escrius una reflexió en català, des d’una experiència catalana, sobre coses que ens passen com a catalans, i apareix el de sempre en castellà, maleducat, inflat, amb quatre tòpics i una seguretat que no saps si fa ràbia o vergonya aliena.
No ve a parlar. Ve a entrar. Ve a embrutar la conversa. Ve a demostrar que no ha entès res, però que això no li impedeix posar-se a repartir lliçons. Aquesta és la part grotesca. Gent que no capta ni el context, ni el dolor, ni la llengua emocional del que s’està dient, però apareix igualment amb aquell aire de funcionari moral de l’imperi.
I sí, la sensació que et queda és aquesta. Però aquest ara d’on surt. Què collons hi pinta aquí. No perquè no pugui llegir o respondre, sinó perquè entra com qui es pensa que qualsevol espai català és territori disponible per fer-hi soroll. No hi entra amb respecte. Hi entra amb dret de pas. Amb aquella naturalitat tan seva de qui sempre ha viscut pensant que el seu marc és el normal i que el nostre és una nosa.
No és només idioma. Que no ens prenguin per imbècils. És el paquet sencer. La llengua, el to, la suficiència, la caricatura, el menyspreu, la incapacitat absoluta d’imaginar que potser hi ha converses catalanes on ells no són el centre. I això els descol·loca. Per això entren fent el burro. Perquè noten un espai que no controlen i els cou.
Aquesta gent sovint no respon al que has escrit. Respon al català que necessita tenir al cap per poder menysprear-lo. Si parles de llengua, ja ets un fanàtic. Si parles de nació, ja ets un supremacista. Si expliques una sensació de despossessió, ja fas victimisme. Tot els arriba passat pel mateix filtre brut, perquè no venen a entendre res. Venen a mantenir el seu ordre mental.
I el més pesat és que ni tan sols s’adonen de com es delaten. Es pensen que estan fent una rèplica brillant i en realitat només ensenyen la pota. Ensenyen la vella pulsió de manar dins d’un espai que no és seu. Ensenyen que el catal��, quan no demana permís, els molesta. Ensenyen que una conversa entre catalans els sembla una provocació si no els deixa posar-hi la bota al mig.
Per això molts catalans ho vivim com una intromissió. No com una discrepància. Una discrepància té una mica de terra compartida. Això és una altra cosa. És algú entrant de mala manera en una conversa que no entén, amb una llengua que imposa més que no pas ofereix, i amb un to que diu molt més que les paraules.
I potser està bé dir-ho clar, encara que faci lleig. Quan feu això, no esteu desmuntant cap nacionalisme català. Esteu confirmant-lo. Cada entrada maleducada, cada comentari en castellà fent-se el gall enmig d’una reflexió catalana, cada menyspreu fora de lloc, només recorda una cosa.
👇
Que la dominació nacional no sempre necessita policies, jutges o decrets. De vegades en té prou amb un imbècil convençut que encara pot entrar a casa teva amb les sabates brutes.
Els futbolistes són de l'equip de qui vesteixen la camiseta. Un jugador del Barça, jugant amb Espanya, no és del Barça sinó d'Espanya. Anar amb Espanya perquè hi ha jugadors del Barça és una excusa. Vas amb Espanya perquè el cuquet del nacionalisme banal t'ha rosegat el cervell.
El mestre @jordisavall ha rebut avui a Múnic el prestigiós Premi Ernst von Siemens de Música 2026, considerat per la critica com el “Nobel de la Música”. Bravo maestro!
Hola, @BrunoPerezJunca.
Si mai heu de tornar a parlar de dispositius dins de programes de ràdio/TV en català, us recomanem que abans visiteu https://t.co/CKpa3TidsQ
A disposar.
/cc @elmonarac1#TardaCatRàdio#TotEsMouTV3
Tenien prevista una altra violació dels drets humans en la persona de Jordi Pujol: obligar-lo a defensar-se en espanyol. A més de la degradació cognitiva que pateix, volien afegir-hi la dificultat expressiva de l’idioma. Així va ser a l’examen de Madrid. https://t.co/wY3pTDFMI9
Yo a todos estos que hoy hablan de oda al fútbol y se están pajeando con el PSG-Bayern, les escuché criticar al #Barça diciendo que en Champions no te pueden meter tres charrazos en un partido.
Soc metge. Avui no faré la vaga.
Avui tinc un quiròfan pediàtric. Ha pesat molt no perjudicar a les famílies.
Amb això juga l'escòria política que governa la conselleria que ni tan sols vol seure a negociar.
Amb la nostra responsabilitat i empatia cap els pacients.
#VagaMetges
Quan la Generalitat em va concedir la Creu de Sant Jordi em vaig sentir molt honrat. Ara quan haig de compartir l'honor amb Loles León em sinto deshonrat. No desitjo "que se joda" la ciutadania catalana. Li desitjo viure en llibertat. Salut. I republicas.
📸FOTOGRAFIA HISTÒRICA
Els jugadors dels Dracs passen la Flama als de la USAP
🤩El gran club de rugbi a XIII i el de rugbi a XV de Perpinyà participen junts al Correllengua Agermanat
Gaudiu la imatge davant l’Aimé Giral
L’omnipresència dl model q se’ns vol imposar és clara: aquest vespre programes sobre Javier Cercas i Javier Mariscal a la @RTVECatalunya, i Loquillo a “Lo de Evole” a @laSextaTV. Tot sense un mot d català, xò amb molt ressentiment i rancúnia envers el país acollidor, Catalunya.
Estic avorrit del discurs d'alguns' fills de classe treballadora', nascuts o crescuts a Catalunya, benestants ara tots ells, que necessiten reivindicar-se defecant sobre la societat que els va acollir i no sobre allò que els van fer fugir de la misèria i que encara subsisteix
No ho sabrem mai si és així, però em fa patxoca imaginar que alguns projectes audiovisuals que s'han realitzat al voltant de la mitologia catalana van rebre un impuls gràcies a què fa 23 anys em vaig dedicar a escriure articles sobre el tema a la Viquipèdia.