La Sindicatura de Comptes ha analizat contractes del CatSalut.
ÉS UN ESCÀNDOL. TOTHOM HO HA DE SABER.
Ho expliquem aquí en 5 minuts:
https://t.co/U8aYskqYGn
Ara mateix, a la plaça del Sol de Badalona, l'escola d'idiomes situada allà, fent l'activitat amb altaveu inclòs en castellà. Molt aprendre anglès menystenint el català. @llenguacat
Quin cansament, haver de donar explicacions per parlar, treballar o mantenir amistat amb persones que pensen diferent.
Dialogar no és trair. Reconèixer un encert de l’altre no et converteix en “dels seus”. Menys etiquetes, menys retrets i més solucions.
Quina merda de bàndols.
https://t.co/ckWPZ6oapp
Sobre l'esvoranc de Montcada hi ha coses que no s'estan explicant, ja sigui per desconeixement o per mala fe. Totes dues opcions preocupen.
Segons diverses informacions, Adif està enterrant amb formigó una grua i generadors amb olis, combustible i altres productes potencialment contaminants dins l'aqüífer.
Aquesta aigua subterrània és la que abasteix molta gent i contribueix a l'estabilitat del terreny.
A més del risc de contaminar l'aqüífer, segellar-lo amb formigó podria alterar el pas natural de l'aigua i generar pressió. Això podria afavorir nous enfonsaments o l'aparició d'aigua a pressió en punts no previstos.
Es dona la impressió que es busca acabar l'obra com més aviat millor, reobrir la línia ferroviària i donar el problema per resolt. Les conseqüències les acabarà assumint qui vingui després.
És una greu irresponsabilitat ambiental i de seguretat.
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
Per què els catalans rebem 162€/any i els madrilenys 452€/any? O els murcians 590€? O els de García-Page 318€? O els de Feijoo 581€?
Per què els catalans som els penúltims de la llista?
No fan falta fronts espanyols.
Ni Rufian ni Illa han mogut ni mouran un dit per Catalunya.
Fa falta un front català.
I ara, amb aquestes dades que Junts fa temps que denunciem, pregunteu-vos per què tots els seus esforços van contra nosaltres. Perquè som el front català. Perquè som l’única opció que defensa Catalunya i els catalans.
#independència
Vaja! Quina sorpresa!:
Espanya és un país on hi ha una regió que té el 16.5% de la població i contribueix el 20% dels impostos però que només rep el 6,8% de les inversions. Clarament, al gobierno de Espanya no li fa cap mena de vergonya discriminar contra una comunitat particular.
I ara tornem a preguntar a la gent d'ERC i del PSOE: d'on creieu que sortiran els 4.800 milions del nou finançament?
Ni concert econòmic, ni principi d'ordinalitat, ni més recursos nets per a Catalunya.
No sé per què hi ha gent que se sorprèn: tot això ja ho vaig explicar a TV3 fa MOLTS mesos. I recordeu que la reacció de Junqueras va ser la d'insultar-me i de dir que jo no sabia dividir. La consellera d'economia em va menystenir tot dient que jo no hi entenia ja que jo vivia al món de l' "economia en colors". Fins i tot van treure al pitbull oficial del partit (Miquel Puig) a TV3 per a dir que la meva intervenció havia estat còmica.
Però, al final, resulta que el professor de les americanes tenia raó. Qui ho havia de dir!!!
https://t.co/DqAcKi4VF2
Fa uns mesos ens vam indignar quan vam saber que la policia de Sabadell li havia requisat els instruments a l'Andrés Mariani, músic de carrer.
Avui sabem que li han arribat 600€ de multa.
https://t.co/VccHtfGzRN
Així lluita el PSC de Sabadell contra el crim... Quins pebrots!
Aprovats els pressupostos 2026.
Gràcies @Esquerra_ERC@junqueras per recolzar als vostres carcellers i al 155.
@salvadorilla comprant voluntats amb diners de tots els Catalans.
El nivell del país és aquest. Haver d'explicar a economistes oficials que el creixement del PIB no implica creixement de la renda familiar. Per això l'Informe Fènix és important.
PD: Algú ha vist alguna crítica al Fènix que tingui un mínim nivell i que amenaci la tesi central?
Des de PP i PSOE ja estan llançant propostes de reforma electoral que tenen diferents intencions però un denominador comú: reduir a la mínima expressió la influència dels partits independentistes i maximitzar el pes dels partits espanyols. Dos colors del mateix centralisme.
Els qui ara descobreixen que qualsevol persona sotmesa a una investigació judicial o policial pot ser destruïda abans d'anar a judici... on han estat tots aquests anys? On han estat mirant? A què s'han dedicat?
Jo us ho diré: a sortir en defensa del règim que ho permet. Perquè quan es tractava de nosaltres, dels independentistes, no els preocupava gens ni mica la destrucció i la deshumanització a què s'ha sotmès desenes de persones. Aleshores, les "proves" que van sortir dels mateixos cossos policials i entramats judicials que ara els escandalitzen tant, els van merèixer tota credibilitat. Reien o n'eren còmplices.
El doble estàndard és un senyal de poques conviccions democràtiques, per més que l'emboliquin amb indignació I afectació.
I que ningú no s'enganyi. Quan deixin de molestar als "seus" i tornin a anar a per nosaltres, tornaran a callar i a defensar "l'estat de dret" i el sistema.
Per cert, ja fa més de 15 dies que un tribunal va imputar per prevaricació el Joan Ignasi Elena i la Mesa del Parlament encara no l'ha suspès com a diputat; amb la Laura Borràs varen trigar hores.
📝 "Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família"
🔶L'Editorial d'urgència de @vpartal
https://t.co/jYWftaVHyg
https://t.co/jYWftaVHyg