El Gran Josep ™ χξϛʹ

Tu dors encore à mes côtés.
Comme chaque matin j'ai de la chance:
J'ai mes deux reins et je suis vivante.

[El Gran Josep ™ χξϛʹ @Brautasuno]

«Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba, ni es faran incisions al cos».
Levític, capítol 21, verset cinquè.

[Turri @92turri]

@jordimunozm Abans de votar Els Comuns votaria una fotopolla

[Noel Huguet Sabà @NoelHuguet]

Bon dia Antoni,
Sincerament, m'agradaria poder respondre't bé aquesta pregunta, però no puc. Nexe Nacional ha estat en part un espai de publicacions amb certa pluralitat, un laboratori per explorar idees, amb debats oberts i sense ponències que defineixin consensos clars més enllà dels 4 editorials i el manifest. Més que un defecte, això era una característica del disseny. I Impuls Nacional és un procés que vol constituir una organització política, però que tot just comença.
Més enllà d'eslògans i la sensació que estem en un moment de desorientació i desmoralització generals (a l'esquerra i a l'independentisme), amb la sensació que existeix un espai buit polític sense representació que es pot omplir, t'agafo la pregunta: Quines idees nuclears defineixen o haurien de definir aquest espai i que el distingeixen d'altres similars? Et dono la meva opinió personal, que pot no ser del tot compartida. Per punts:
- Esquerra: pren partit en contra la desigualtat social i assenyala que el poder econòmic es troba concentrat, sent això contradictori amb els principis republicans d'igualtat de drets i deures. S'ha de dir que això, que qualsevol persona d'esquerres pot assumir, es pot concretar en formes prou diferents, però ja defineix uns objectius i una tradició.
- Nacionalista: en defensa de (re)construir i emancipar el nostre país. Com que el terme independentista ha estat buidat de significat, s'està reflotant aquell terme, nacionalista. A més, és un terme polèmic, en part perquè hem denostat el fenomen nacional, i això és un error a reconduir.
- Independentisme combatiu: el conflicte i la problematització de l'opressió nacional és clau per avançar. Les constants formes de violència catalanòfoba que patim des de les institucions o no s'han d'identificar i combatre.
- Autocentrat nacionalment: Atendre els problemes prioritaris que tenim al país i pensar des del nostre punt de vista, una visió que tenen totes les nacions lliures però que nosaltres hem desaprès a cops. Això no és incompatible amb l'internacionalisme, sinó el seu punt de partida.
- Oposat a la colonització ideològica, no reproduint idees que pot tenir p ex l'esquerra espanyola i que serveixen per naturalitzar o relativitzar la subordinació nacional. Identificant també factors derivats d'aquesta subordinació com és l'autoodi i la normalització de violències catalanòfobes, que veiem constantment a tots els nivells fins i tot dins espais d'esquerres.
- Reconèixer la situació d'emergència de la llengua i la nació catalanes fruit de la imposició espanyola i francesa. La possibilitat de viure en català (com a llengua i com a marc d'identitat) estan retrocedint alarmantment i això obliga a actuar i a mobilitzar el catalanisme, no relaxar-lo. Aquesta preocupació per la desaparició nacional és legítima, perquè les nacions oprimides poden desaparéixer, i és demagog identificar això amb el que defensen dretes xenòfobes de països lliures.
- Reconèixer que la construcció nacional té una dimensió cívica però també una de cultural. Que això és més que compatible amb una definició oberta de nació, però que un nacionalisme obert no exigeix sacrificar el nostre dret a viure en català. Calen mesures serioses al respecte, com deixar de regalar títols de català i exigir-los per les feines que faci falta.
- Assumir que volem ser un sol poble, però que ara mateix no ho som. Perquè ser català no és un adjectiu de residència dins la ciutadania espanyola: implica pertànyer a una comunitat cultural i política. L'Estat porta molt de temps assimilant-nos com a poble, i això crea un espai de conflicte que no només opera a nivell de poble vs Estat. El mateix que passa a qualsevol nació oprimida, en què hi ha dos processos de nacionalització oposats sobre la mateixa població.
- Reconèixer que no és el mateix ser esquerra en una nació lliure que en una nació oprimida. Tenim una feina de nacionalització afegida, i una lluita per la sobirania i la llengua que és socialment transversal i que alteren la nostra activitat com a esquerra.
- Defensar una perspectiva interseccional completa que abordi la complexitat de les relacions socials, sense que això vulgui dir la indestriabilitat dels eixos o el faccionalisme dels identity politics. Cal trencar la indestriabilitat perquè poden existir contradiccions (com quan durant l'1 d'octubre t'has d'aliar amb Junts), i perquè poden existir lluites parcials vàlides.
- Aprenentatges del Procés: ànim de poder i no exaltació de la debilitat, visió menys naïf i demoliberal sobre com funciona el poder realment i sobre la necessitat de construir nació i mecanismes de sobirania autònoms a mig-llarg termini.
- Identificar els vincles amagats entre problemes socials i opressió nacional, com pot ser el (erròniament deslegitimat) discurs en relació a l'espoli fiscal territorial. I convertir les lluites socials en espais de nacionalització, és a dir, incorporar-hi el prisma de la jerarquia nacional i vincular, quan calgui, els problemes que patim amb l'opressió nacional (com Rodalies).
- Crítica al moralisme i l'esquerranisme, en pro de visions més crues, realistes, que assumeixin contradiccions i que prioritzin aquells aspectes que més fàcilment poden articular i mobilitzar majories. Això no és renunciar a la radicalitat, sinó no escudar-se en l'anticapitalisme mentre anem perdent drets a cada bugada. En aquest sentit, qüestionar el nimbysme davant l'emergència climàtica. També deixar de dedicar-se a ostentar virtuositat (esquerra impolítica, com a identitat i mecanisme d'estatus subcultural) i cancelar debats com a forma de gestionar discrepàncies.
- Posar de relleu la situació alarmant d'un quart de segle de creixement econòmic nefast en tots els sentits: en termes salarials, en termes de cohesió social, en termes de prosperitat, en termes demogràfics o en termes de llengua. Fins i tot dins els paràmetres més mainstream, el règim està fallant completament.
- Reconéixer que els canvis demogràfics que estem vivint són molt rellevants políticament, tenen efectes negatius diversos, i no ens podem limitar a legitimar l'actual model com si fos natural i l'únic vàlid, ni limitar-nos a gestionar-lo de la forma més ètica possible. No és el mateix discriminar la gent per origen (xenofòbia) que voler un creixement de població ajustat a l'interès general. No pot ser que l'esquerra defensi el mateix model que la patronal. Cal descancelar el debat i tenir-lo amb rigor i, òbviament, sense renunciar a l'antiracisme.
- Oposar-se a l'auge de l'extrema dreta xenòfoba, però no en els termes que dicta el PSOE i que reforcen el règim vigent. L'antifeixisme no ha de ser l'eina per convertir aquells que ens enfonsen nacionalment i socialment en els bons de la pel·lícula. No abusar del terme extrema dreta per deslegitimar qualsevol forma de nacionalisme o proteccionisme nacional. No evadir els debats migratoris, encara que siguin complicats i delicats, sinó oferir un programa més coherent i sòlid al respecte.
- Posar de relleu els greus impactes que ha tingut la globalització en l'erosió de la sobirania nacional i la possibilitat d'aplicar polítiques socialistes a Occident, que sovint exigeixen mesures proteccionistes, avui denostades falsament com a extrema dreta. Tot i que nominalment tota esquerra s'oposa a la globalització, a la pràctica és tot el contrari.
- Abordar les causes de les desigualtats socials, enlloc d'intentar apedaçar-los amb els pressupostos públics.
- Superar la dictadura de la comunicació política de l'era postErrejon. La comunicació política és important, però no pot ser que discutim més on posar el focus o com expressar-nos, enlloc de què és cert o fals, què és important o no, com assolir els objectius que tenim, quines polítiques funcionen o no. Vivim inundats de discursos bensonants mentre els nostres drets retrocedeixen.
- Renovació dels mecanismes de comunicació i debat polític, donant pes a formats audiovisuals i xarxes digitals i prenent un llenguatge planer no pedant, fet que no impedeix aprofundir en la complexitat. Ha estat un error estratègic enorme haver menyspreat aquests àmbits.
De tot això caldria escriure més per fonamentar-ho, justificant amb exemples, etc. i debatre-ho. Alguns punts són consens ple en la gent d'aquests dos espais i hem escrit al respecte, altres són més objecte de discussió i estan més oberts. La qüestió que genera més eriçades de pèl, òbviament, és la demogràfica-migratòria. En tot cas, al meu entendre l'espai buit a omplir és aquest que he explicat, i és diferent del que veiem avui dia.

[El Gran Josep ™ χξϛʹ @Brautasuno]

@Lluna641 Per als republicans, el reglament permet que les Taser es puguin utilitzar contra adolescents de catorze anys. “L’alcalde accepta el marc conceptual de la dreta”, ha dit el regidor Jordi Coronas.
https://t.co/bvUifa9xvx

[Nature Geoscience @NatureGeosci]

Article: Dissolved oxygen concentrations increased in rivers and lakes across China between 2005 and 2022 due to nutrient management and despite climate warming-related decreases

@ZhouYongqi71651

https://t.co/OsMiFevMyP

[Annitalaflora @Annitalaflora]

Los violadores y los pederastas , sin duda alguna.

[Rory Bellows @rory_bellows]

Mama mía, fuera las mans espanyolistas i magufas de l'arqueología iberica.

La vergonya que estoi pasant con a merda infumablle que me salle per twitter, maldita la hora que es fachas van descubrir lo Turuñuelo de Guareña. 🙈🙈🙈

[Defensa del País Valencià #MazónAFontcalent 🏳️‍⚧️ @ddelvalensiano]

Els esclaus treballaven als camps de cotó pel goig que els feia sentir-se útils, els negres sud-africans és segregaven voluntàriament perquè els agradava ordenar el món per colors, i els amerindis exterminaren les seues llengües per amor al sò aspre i agargallat la J castellana.

[Lucio Martínez Pereda @anluma99]

¿ Se le ha retirado el pasaporte a Montoro, ex ministro del Partido Popular ?

Montoro está encausado en el llamado Caso Montoro: causa por corrupción abierta en un juzgado de Tarragona. Fue imputado en julio de 2025. Se le investiga por 7 presuntos delitos graves :

1. Cohecho (soborno)
2. Fraude contra la Administración Pública
3. Prevaricación
4. Tráfico de influencias
5. Negociaciones prohibidas
6. Corrupción en los negocios
7. Falsedad documental

Supuestamente usó su cargo como ministro de Hacienda- en el Gobierno de Rajoy- para promover reformas legislativas y reglamentarias que beneficiaban a empresas del sector gasístico, a cambio de comisiones millonarias canalizadas a través de su antiguo despacho Equipo Económico (que fundó antes de volver al Gobierno).

A Begoña Gómez le retiraron el pasaporte con rapidez, aunque las acusaciones fueran menores que las que pesan sobre Montoro. Con el ex ministro del PP no se ha visto la misma contundencia. Cuando el entorno de Sánchez está en el banquillo mediático, las medidas cautelares caen con una facilidad admirable; cuando el afectado es un ministro del PP todo se vuelve prudente, técnico y más lento. Y eso, en cualquier democracia, huele fatal.

[Josep Nualart Casulleras @jcasulleras]

El 2019 es van filtrar dades privades de la dotzena de CDR detinguts en la Judes, i sota secret de sumari. En el cas Volkhov es van ventilar comunicacions privades de molta gent, i durant aquells anys, amb el PSOE governant, hi va haver espionatge massiu. I ara són ells q ploren.

[Shukri Hamk 🇦🇺 @Yazidisto]

2014. Mosul, Iraq.
ISIS ties up 19 Yazidi girls and burns them alive in public.

Their crime? They dared to say NO, no to converting to Islam, no to becoming sex slaves for the terrorists.

Hundreds of local Iraqis stood there watching the flames devour them.

No horror. No sadness. Just smiles, cheers, and celebration.
They welcomed ISIS like heroes.

[Anna G. @GomezAnna27076]

⚠️ 40 °C dins d'un tren. ‼️
Avui un tren procedent de Tortosa ha quedat aturat a Tarragona amb els viatgers a punt de patir un cop de calor.
🔴Això no és un contratemps. És un risc per a la salut.
❌ No són condicions ni per viatjar ni per treballar.
☀️I mentre les onades de calor són cada cop més freqüents, continuem tenint trens que no garanteixen unes condicions mínimament dignes
🔈De debò esperarem que passi una desgràcia per actuar? 🔥🔥🔥

[KurdisCatNou @KurdisCatNou]

Comandant de les HPG, Murat Karayılan: “L'existència del poble kurd ha de ser legal. Els kurds no formen part de les lleis de Turquia." https://t.co/AsvbACutRE

[Xavi Pardo @xpardo]

Em falten 49.999 signatures per dur al Parlament una ILP que prohibeixi les obres de teatre de més de 90 minuts (i ja tiro llarg). Molt avançar horaris per ser europeus i conciliar… però acabem arribant a casa a les quinientes igualment. Concisió i tisores, sisplau!

[À Punt NTC @apuntnoticies]

Insults, maltractament físic, amenaces i falta de menjar: les acusacions dels fills de l’exmilitar i l'entrenadora de futbol Patricia Campos.

La justícia investiga si l’esportista i la seua parella han propinat colps i castics desproporcionats als seus fills, de 12 i 15 anys.

🔗 Més informació: https://t.co/ybHu39uCjg

[David Angela @davidangelagam]

Segons després d’aquesta escena surrealista els tres turistes han llençat un altaveu i una ampolla de vidre contra els veïns de la Mina que s’oposen a una nova tanda de desnonaments. Això ha provocat moments de tensió i la intervenció de Mossos

[Lluc Salellas i Vilar @llsalellasvilar]

Blanquejar Societat Civil Catalana i carregar-se Casals Independentistes com el de Berga. És el somni dels Serveis Secrets de l'Estat espanyol. I tot fa pensar que la pràctica política d'AC.

[Valencianistes @Valencianistesc]

Hola @ppcv. Sembla que l'alcaldessa de València no és gens ben rebuda al Roig Arena. Heu menyspreat les víctimes de la DANA i els professors i els valencians tenim memòria.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

ÉS BRUTAL:
“L’assassí de Guillem Agulló va fer menys anys de presó que no els que ja ha fet Pablo Hasel, que no ha matat ningú”
https://t.co/m8daYd9Kob

[Apu @Apu_elrojo]

Alberto Nuñez Feijóo se queja de que se haya hecho pública su residencia, porque dice que tiene un hijo de 9 años.

Cuando acosaron durante meses en la puerta de su casa a Irene Montero, Pablo Iglesias y sus tres hijos pequeños, este ser decía que era "jarabe democrático".

[República de les Lletres @deleslletres]

"Vivim a casa amb papers falsos. Això vol dir que naixem, vivim i morim com estranys a casa nostra. Cap dels que som aquí no tenim papers que diguin que som catalans. Són papers falsos. Tan legals com vulguis, però són papers falsos."
36è aniversari del traspàs de M. de Pedrolo