Potser és una unpopular opinion, però hi ha una cosa que no entenc.
Demà resulta que hi ha previsió de pluges torrencials i s’activa el pla INUNCAT en unes comarques concretes. I, com que s’activa, tanquen escoles, se suspenen activitats esportives i es limiten determinades activitats.
Fins aquí, perfecte. Si hi ha risc, s’han de prendre mesures.
El que em costa d’entendre és una altra cosa: per què sembla que aquestes mesures protegeixen molt més fàcilment qui treballa dins del sector públic que qui treballa al sector privat?
Si jo treballo en un servei públic no essencial, puc tenir una instrucció clara que diu que millor no em desplaci, que el servei es redueix o que directament no hi vagi perquè hi ha una situació de risc.
Però si treballo en una empresa privada, què? El risc desapareix? La carretera deixa d’estar inundada? Deixo de tenir possibilitats de tenir un accident perquè la meva nòmina no la paga l’Administració?
Això és el que em grinyola.
No critico que es protegeixi un treballador públic. Em sembla bé que es protegeixi qualsevol treballador si existeix un risc real. El que critico és que les institucions públiques puguin acabar funcionant, a la pràctica, com un mecanisme de protecció per als seus propis treballadors mentre la resta ens quedem exactament igual.
Perquè llavors el missatge és bastant absurd: “Hi ha prou perill perquè tu, treballador públic no essencial, no hagis de sortir de casa. Però tu, treballador de l’empresa privada, ja t’espavilaràs.”
I no, això no és coherència.
Una altra cosa són els serveis essencials, que evidentment han de continuar funcionant. Però fora d’aquests casos, si el risc justifica evitar desplaçaments, hauria de justificar-los per a tothom.
La seguretat no hauria de dependre de tenir la sort de treballar a o per l’Administració o ser docent funcionari, etc.
Em podeu explicar aquesta doble vara de medir, @gencat ?
“Un acto de exaltación de una bandera en un estadio de fútbol suena entre la Corea del Norte comunista y la España franquista de los años 40”, el Metropolitano fa una setmana:
En canvi, obligar els immigrants xinesos, romanesos, magrebins, ucraïnesos, senegalesos, nigerians i pakistanesos a parlar castellà per obtenir la nacionalitat és un acte alliberador de la classe obrera migrant. Se te ve el plumero a kilómetros, Juana.
Aquest dilluns, 27 de juliol, es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I, que és enterrat a Poblet. Aquests dies se succeeixen els homenatges i les activitats en record del rei, com el que va fer ahir la Muixeranga de la Marina Alta
El mes de juny de 1941 el Sr. Ramon Arrufat i Arrufat, veí del carrer dels Tallers, 30 de Barcelona, va rebre una multa de 500 pessetes (poca broma, eren molts diners!) per posseir una ‘biblioteca de llibres en català, de tendència separatista’.
El delegat del govern espanyol menteix. Els cantaires van ser expulsats per la policia espanyola abans d’acabar l’acte i quan encara tenien una actuació durant la benedicció de la torre de Jesús. Per això portaven el fanalet a les mans com es veu en aquestes imatges:
🔥 PROU PERSECUCIÓ AL SINDICALISME EDUCATIU🔥
⚠️ Avui, en acabar la concentració de l'@affac_cat a #Sabadell, la policia ha encerclat i identificat en Dani, portaveu de la @COSEducacio, acusant-lo de "promoure" el tall de la Gran Via.
🚨 Busquem el número d'identificació policial d'aquest @policia. No el duia visible com és habitual.
És per a una companya docent que per fer vaga ha acabat a terra amb el nas trencat.
#DocentsEnLluita#VagaEducació
Una altre ovella prenyada víctima de l'atac d'un gos camí de Matagalls.
La negligència dels que passen per zones de pastura amb el gos deslligat fa perillar el model de ramaderia extensiva del Parc Natural de Montseny
.
"Parcs Naturals Sí, però amb civisme"
1/3-Decoracions d'escoles de Girona de Temps de Flors han sigut censurades 5 hores després del seu muntatge: han arrencat cartells, missatges i QR que difonien la situació actual del sistema educatiu públic i les seves reivindicacions. Volem denunciar aquesta acció de censura.