La Mercè s’emporta el pot de l’”Atrapa’m si pots”: 177.000 euros! 💰 Després de 82 programes, la nostra campiona per fi ho ha aconseguit. 👏 Enhorabona!
#Atrapam3Cat
🎙️ @jordiborras: "Vivim en un país que paga molts més diners a un policia que a un mestre o a un metge."
🔶 Segueix 'La tertúlia proscrita', ací ⬇️
https://t.co/C925GT0dPi
Intentar manipular les dades per fer veure que no passa res vos eixirà car! Quan més tardeu en escoltar-nos més gran serà el conflicte amb els docents.
Segons el Departament d'@educaciocat, un 30% de seguiment de la vaga. El 30%:
Les piulades d'odi cap a l'independentisme català d'alguns dels qui ara són alts càrrecs del govern socialista de Catalunya, eren culpa d'@elonmusk? Aquell teu company de partit que ens volia "desinfectar" ho feia per culpa de l'algoritme?
Prou comèdia. L'odi no neix a les xarxes socials, neix al cor i al cap dels odiadors. Quan t'insulten i et vexen per parlar en català, no són les xarxes socials les responsables. Per cert, no surt mai ningú del teu partit ni dels teus governs a defensar els drets dels catalanoparlants. De fet, pagueu subvencions perquè ens insultin.
L'odi és culpa dels odiadors i dels qui l'atien. Algunes plataformes ho amplifiquen, però culpar el missatger no és mai una bona decisió. I d'odiadors, lamentablement, és com allò dels Joans, Joseps i ases: que n'hi ha a totes les cases.
Ara, si el que vols és continuar fent de torero i esperes que Musk cometi el mateix error que Trump, i envesteixi el capot vermell per tal que els aficionats et cridin "¡olé!", aleshores és tota una altra cosa. Però en aquest cas no parlis d'un problema tan greu, tan devastador per a la nostra societat com és la xacra de l'odi. Perquè has tingut moles oportunitats per actuar contra una de les expressions de l'odi més greus que hi ha a l'Estat espanyol, que és la catalanofòbia, i no has fet res.
Almenys, a X podem actuar en un entorn que t'ofereix un servei 100% en català des de fa anys, cosa que encara no es pot fer a cap dels webs del Govern espanyol, començant pel de La Moncloa.
En aquests moments d’escalda bèl·lica entre els Estats Units i l’Iran vull tenir un record per a tots els iranians que han mort, que han patit repressió, tortures, presó i exili durant dècades lluitant per viure en condicions de dignitat humana i de llibertat. Els recordo precisament ara perquè quan acabi aquest conflicte que s’ha iniciat no tornin a ser els eterns oblidats, les víctimes de la repressió dels règims futurs.
Catalunya camina directe al bloqueig. Durant la campanya electoral vaig posar sobre la taula la necessitat de refundar les bigues mestres del país, perquè s’estava tocant el moll de l’os en totes les grans carpetes: l’ascensor social avariat, el sistema d’educació que fa aigües, un accés a l’habitatge impossible, la sanitat col·lapsada, una burocràcia i una normativa asfixiant que tracta el ciutadà des del principi de culpabilitat, uns impostos excessius o una mobilitat impracticable.
El que estem veient aquests dies amb Rodalies és la part més palpable d’aquest caos, que s’ha convertit en la nova normalitat. I no se soluciona creant un nou organisme on continua manant Renfe, sinó fent un traspàs íntegre de tot el sistema ferroviari. Perquè l’alternativa és l’actual sistema deficient, insegur i imprevisible que representa un infern diari per milers de ciutadans (on perden hores, salut i diners) i una sagnia econòmica constant per les empreses.
Això passa, sobretot, per la deixadesa dels governs de l’Estat espanyol, indistintament del color polític. Les xifres parlen per si soles sobre el cost d’aquesta dependència: entre 2015 i 2022, Renfe, Adif i Adif-Alta Velocitat només van executar el 35,1% de les inversions previstes a Catalunya. El 31,5% sense comptar l'alta velocitat. El 2024 és més dramàtic: entre gener i juny, només el 16,7%.
Però aquesta manca d’execució de les inversions compromeses és encara pitjor en termes globals: del total pressupostat el 2024, l’Estat espanyol només va executar a Catalunya el 20%, a la cua de tot l’Estat. S’omplen els diaris de grans anuncis, de pluja de milions, però arriben quatre gotes mal comptades, i cada any que passa és una capa més que s’afegeix i que explica la situació actual.
La solució és senzilla, però cal valentia política: reconèixer que no s’ha fet bé fins ara, invertir urgentment tot l’acumulat i traspassar íntegrament tota la xarxa ferroviària a Catalunya sense més demores ni invents. Només la fi del dèficit fiscal i la plena sobirania en tots i cadascun dels àmbits del nostre país ens podrà fer sortir d’aquest atzucac.
A més dels vídeos per a catalanitzar Android, Windows, iOS, macOS i el compte de Google, a https://t.co/HAHLQFlDi7 també teniu instruccions per posar en català:
- Chrome
- Firefox
- Safari
- WhatsApp
- Telegram
- X
- TikTok
- Spotify
- Facebook
Si us plau, feu-ho còrrer!
El perro de asistencia detecta que se avecina una crisis epiléptica, ayuda a la dueña a sentarse, busca agua y la medicación, y la guía para que se recueste…