Amics i amigues, prepareu la cartera.
Sabíeu que fa anys que Catalunya ja té una Secretaria d’Habitatge i una Agència de l’Habitatge amb competències per inspeccionar, investigar i sancionar, oi?
Al Departament d'Habitatge hi tenim:
Una secretària, 3 directors generals, Director de l'Agència, Gerent, 9 subdirectors, 25 caps d'àrea i 50 caps de servei.
Cost total ronda els 6-7 M€
I a l'Agència d'habitatge hi tenim:
Director, gerent, 5 directors operatius, 22 caps d'àrea, 50 caps de servei, 8 directors territorials.
Cost total ronda els 5-6 M€.
Tot això sense comptar funcionaris, personal administratiu, personal tècnic, personal de suport ni la resta de la plantilla.
Doncs sabeu que crearan ara?
Tatxant, tatxant 🥁🥁🥁🥁
Una Direcció General de Disciplina d’Habitatge.
Sabeu, com a mínim, per quants alts càrrecs estarà formada? Doncs mínim, una cinquantena i fins a 150 més. Un director amb un sou que rondarà els 100.000 eurets anuals, un subdirector que ens sortirà per uns 90.000, 4 caps de servei per uns ~250.000, 3 caps d'àrea: ~ 220.000 € I 40 inspectors: ~1,9 milions €.
Ep, sabeu el millor?
Tots, absolutament TOTS, aquests alts càrrecs, seran assignats A DIT.
Un cost total, tirant pel cap baix, de gairebé 3 M€, a gent amiga, sense comptar cotitzacions socials, ni altres despeses de funcionament, perquè acabin fent el que ja està estipulat, marcat i assignat a un departament i a una agència creada.
En lloc de reforçar els equips que ja existien, creen nous alts càrrecs de designació política, més estructura i més despesa. Més burocràcia per fer una feina que l’Administració ja te encomanada.
Sabeu qui han estat els artífexs d'aquesta nova bacanal amb diners públics?
Els Comuns!
Recorda-ho, per a quan David Cid, vingui a dir, amb aquell to de perdonavides i de setciències, que s’han d’acabar amb els privilegis, que son progressisme, els qui defensen la majoria social i protegeixen els col·lectius més vulnerables, quan parli sobre la justícia social, et vingui a donar lliçons, sobre què és la casta política i blanqueji el feixisme per interessos polítics. 🤡
L'Andreu Barnils de Vilaweb ha sortit a defensar Taoufik Cheddadi i Salvador illa de les acusacions de Sílvia Orriols al Parlament.
Diu que abans d'acusar l'hem d'escoltar. D'acord, que parli el musulmà:
Farem preguntes fàcils: Una dona pot tallar-se els cabells?
Mentre a Castella el dret depenia de l'humor del rei, els Països Catalans de la Corona d'Aragó ja disposava de codis laborals, democràcia directa a alta mar i tribunals mercantils autònoms des de la fundació del primer Consolat de Mar oficial a València (1283), Mallorca (1343) i Barcelona (1347).
El Consolat de Mar i les Constitucions destrossen el relat oficial de l'Espanya modernitzadora del 1714 i demostren que els Decrets de Nova Planta van ser, en realitat, un autèntic retrocés civilitzatori.
Abans que existís el dret internacional modern, Catalunya ja governava la Mediterrània amb un model que feia tremolar les monarquies autoritàries: el pacte.
Les Constitucions obligaven el mateix monarca a sotmetre's a la voluntat de les Corts. I el Consolat de Mar no era una concessió reial per tenir contents els comerciants; era dret nascut de la pràctica, gestionat per la pròpia gent de mar i emparat pel marc legal general constitucional.
Parlem de lleis medievals catalanes que regulaven la vida a bord amb un detall revolucionari. Reconeixien el dret a legítima defensa del mariner davant dels abusos del capità si aquest passava la línia del pal major, exigien dietes dignes amb carn tres cops per setmana sota amenaça legítima de vaga, i obligaven a votar democràticament a bord per decidir si es llançava la càrrega durant una tempesta. Fins i tot els gats eren oficialment tripulació obligatòria per protegir les mercaderies de les rates; si el capità no en portava, pagava els danys de la seva butxaca.
El Consolat de Mar creà un dels primers sistemes d'assegurances marítimes del món per cobrir pèrdues per naufragi o pirateria. A més, inventa una protecció social inaudita: si un armador feia fallida, els mariners tenien dret de preferència absoluta per cobrar els seus sous venent el vaixell abans que cap altre gran creditor o banc de l'època. Protecció laboral real al segle XIV.
La gestió de la justícia també era revolucionària per evitar que els rics corrompessin el sistema. Els judicis del Consolat es feien de paraula, de cara al públic, de forma immediata i inicialment sense advocats ni procuradors. Es feia així expressament per evitar que els plets s'eternitzessin amb tecnicismes legals tramposos. Els jutges, que eren els mateixos mercaders i mariners escollits, sentenciaven basant-se en la veritat sabuda i la bona fe.
La seva xarxa exterior va posar les bases de la diplomàcia i els consolats moderns. La Corona d'Aragó va desplegar delegacions del Consolat de Mar a Alexandria, Constantinoble, Tunis, Nàpols o Bruges, etc. Qualsevol navegant o comerciant català a l'altra punta del món tenia dret a ser jutjat exclusivament pels seus propis cònsols i sota les lleis catalanes, protegit de la injustícia de governs estrangers.
El Llibre del Consolat de Mar es va traduir a l'italià, francès i anglès perquè les legislacions europees eren incapaces de competir amb aquesta perfecció jurídica.
Per això, el dret de conquesta de 1714 i Nova Planta no van ser una simple unificació administrativa innòcua, com alguns historiadors ens volen fer empassar avui dia per reescriure el passat.
Havien de suspendre les Constitucions per poder governar sense negociar, i havien de carregar-se els Consolats autònoms perquè l'economia i la justícia no escapessin al control de la cort madrilenya.
La gran paradoxa històrica? El contingut tècnic d'aquell codi marítim català era tan summament superior que l'Estat borbònic de Felip V va haver de continuar aplicant-lo durant dècades a la pràctica. Ens van arrabassar la sobirania i les institucions per la força de les armes, però van haver de copiar-nos les normatives per no enfonsar el comerç de l'imperi. No tenien absolutament res millor amb què substituir-lo.
La relació entre el Consolat de Mar i les Constitucions mostra com la identitat política d'aquest país mai va néixer de la submissió, sinó del dret civil, el consens lliure i una mirada llançada cap al món. #ConsolatDeMar #Constitucions
Recordeu quan fa poc Salvador Illa, ens deia que calia paciència amb Rodalies, i el ministre Óscar Puente, que calia anar a poc a poc, perquè la despesa era molt gran?
Doncs des de llavors s’han repartit:
• 540 M€ per a la transformació, ampliació, construcció de sis noves vies, per un aparcament, 3 noves andanes i dos edificis corporatius per Adif a Madrid, estació de Chamartín.
• 228 milions més, a part dels 387 milions, que ja havien donat, per a sufragar el metro del Caire (Egipte).
• Un nou pressupost milionari per al túnel entre Espanya i Marroc per
1,5 M€.
• Han atorgat 451,6 milions d’euros per fer una estació faraònica a Madrid. Un projecte total superior als 1.000 milions d’euros que s’emmarca dins d’un pla de transformació del nucli ferroviari de Madrid.
I ara arriba 🥁🥁🥁🥁🥁
Destinaran 4.000 M € en trens que podran circular a 350 km/h quan la xarxa espanyola està limitada entre 200 i 250 km/h.
Saps a quant ascendeixen les inversions ferroviàries incompletes a Catalunya, des que governen els socialistes (2015/2026)?
- Superen els 5.000 milions d'euros.
Enhorabona als dels" si crític" i als que, des de Madrid, "estan collant fort al Sánchez", la cosa va vent en popa tu!
Si a l' episcopat li feia tanta por que les corals cantessin els segadors i per ells era un drama el que havien d' haver fet es contractar a la coral del Valle de los Caidos o de los Legionarios de Cristo de Malaga , pero la policia no podia expulsar a gent per si potser feien alguna cosa que no agradava a l ' organitzacio privada que els havia contractat
Do you remember 'All Eyes on Rafah'?
This is what Rafah looks like now, 2 years later. The IDF invaded Rafah in June 2024 and systematically destroyed everything that sustained life.
"Israel" is incompatible with humanity.
He rebut requeriments del síndic de greuges, de la Generalitat, del govern espanyol i fins i tot d'Europa per haver fiscalitzat i controlat el padró de Ripoll.
L'Ajuntament de Barcelona empadrona 5.900 immigrants en un pis i no rep cap requeriment de ningú.
El problema sóc jo? De debò?
Imagina’t una empresa.
Un directiu va de nit a rebentar la seu de l’empresa rival. La direcció diu que és cosa seva, que ho fa fora de la feina i que no s’hi pot posar perquè entra dins la seva llibertat d’expressió.
Un altre treballador de la mateixa empresa entra a la seu de l’empresa rival per fer un cafè amb un amic que hi treballa. La direcció diu que ha creuat una línia vermella i el fa plegar.
Deixa d’imaginar. Anem a la realitat.
A Tàrrega, quan el tercer tinent d’alcalde i regidor de Cultura del govern vandalitza un local d’Aliança Catalana i se’n demana la seva dimissió, Junts diu que és cosa seva, que ho fa fora de la feina i que no s’hi pot posar perquè entra dins la seva llibertat d’expressió.
A Salt, quan un regidor dona suport a un amic, vinculat a Aliança Catalana, ERC en demana la dimissió i Junts l’avala, no s’hi oposa, considerant que s’ha traspassat una línia vermella.
Mateixa formació política.
- Destrossar la seva seu: llibertat d’expressió.
- Donar suport a un amic vinculat a ella: imperdonable, línia vermella i avalem dimissió.
D’això en dic jo no tenir una vara de mesurar, sinó tenir una calculadora de vots.
Perquè quan la por a perdre vots mana més que la coherència, és que ja has perdut completament el nord.
A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Reflexió personal.
Reconec que vaig tenir certes inquietuds fa uns anys. Havia pres la determinació d'afiliar-me i pagar la quota d'un partit polític per primer cop a la meva vida. Qui em demanava a aquestes alçades posar-me en aquest jardí? Vaig reflexionar-ho molt, però comptat i debatut no era capaç de trobar cap partit que m'atragués prou ni tan sols per votar-lo. En canvi, el discurs de la Sílvia Orriols encaixava a la perfecció amb la meva forma de pensar. D'una banda em semblava absolutament coherent; d'altra banda, els mitjans anaven plens d'etiquetes que realment cap persona amb dos dits de front podria defensar. A l'hora de decidir, per tal de no equivocar-me en el pas —doncs mai he pretès que els meus pensaments fossin els d'un extremista, sinó al contrari, em sento una persona oberta de ment i empàtica—, em vaig obligar a trobar aquells discursos, aquelles frases o actes que grinyolessin del concepte d'Aliança Catalana. Com més gratava, més em convencia, i fins ara no hi ha hagut cap moviment en fals per part del partit que em fes penedir de la meva decisió.
Un altre efecte que va generar en mi aquesta recerca és que em vaig adonar de la gran manipulació que m'estaven inoculant diàriament des dels mitjans, públics i subvencionats. De cop, vaig despertar. Ho vaig entendre tot: era una víctima més d'aquest gran engany, d'aquestes grans multinacionals polítiques que tenen les seves delegacions i, a la vegada, copen els càrrecs imprescindibles per controlar tot el relat. Aleshores vaig sentir una sensació de ràbia, però també d'alliberament. La @orriolsderipoll no només m'havia retornat l'esperança i la il·lusió en el projecte d'alliberament nacional, sinó que —ella ni tan sols ho sap— en mi va generar un alliberament terapèutic, ja que jo era esclau d'una manipulació. Precisament jo, que sempre he procurat investigar, gratar, no donar les coses per fet. Doncs sí, me la van colar.
I després d'unes setmanes de nervis vaig decidir que, a partir d'aleshores, destinaria part del meu temps a col·laborar perquè el mateix efecte alliberador arribés a més ments. Mai hagués pensat que el meu pas aniria més enllà, i el destí i la confiança dels meus companys de partit han fet que no només m'impliqués pagant una quota, sinó que diàriament pensi en @CatalunyaAC —diria que a tothora— i, per tant, vol dir que penso en el meu país. Avui em sento immensament orgullós de formar part d'aquest equip, nou, jove, i fins i tot maldestre a moments, però amb una integritat i honestedat en el seu concepte que em fa pensar que no em vaig equivocar aquell dia que vaig entrar a un web per contactar amb vergonya amb algú que m'informés. Animo els dubtosos a preguntar, a investigar, i que el dubte es torni en orgull, perquè la gent d'Aliança Catalana portem el cap ben alt i som immunes als atacs estèrils dels que ens han mantingut la ment ben distreta mentre s'apropiaven del nostre país, de la nostra llengua, de la nostra història. Aliança Catalana s'ha creat per ser el futur dels catalans, tan simple i tan complex com això, i va sent hora que tothom se n'en vagi fent a la idea.
#SalvemCatalunya
Israel flattened Beirut in 1982.
No Hamas. No Hezbollah. No October 7 to point to then.
Just 17,000 dead Lebanese and Palestinian civilians.
Even US president then Ronald Reagan, who armed Israel, called Begin furious after seeing a photo of a 7-month-old baby with its arms blown off and said “It is a holocaust”.
They killed so many innocent people that the survivors had no choice but to pick up weapons.
Then Israel had the audacity to keep using “Self-Defense” excuse every decade.
Israel didn’t stumble into endless war. Israel built it. Brick by brick.
Own it.
Això és un escàndol.
Madrid, amb un PIB lleugerament superior al de Catalunya, paga un 40% menys d'impostos que Catalunya.
Formar part d'Espanya és un pèssim negoci per tots els catalans, siguin independentistes o no.
Per cert, ja fa més de 15 dies que un tribunal va imputar per prevaricació el Joan Ignasi Elena i la Mesa del Parlament encara no l'ha suspès com a diputat; amb la Laura Borràs varen trigar hores.