Compte amb el condicional. Després d'una discussió amb els pares, dir que el jove els "hauria mort" pot fer pensar que realment no ho va fer, i que ho hagués fet si s'haguessin donat unes condicions determinades.
Si de veritat els va matar no es pot fer servir el condicional.
Un jove de 15 anys hauria mort els pares i el germà després una discussió per les notes. El menor es troba detingut a la comissaria d’Elx
https://t.co/B7fayL1MED
@EnricGoma No és sant de la meva devoció. De fet no he llegit res d’ell des de “Las partículas elementales”, que deu ser de fa quasi 25 anys, si no em falla la memòria.
El mirador del Pedró de Pals ja no ofereix cap vista.
Els arbres més propers han crescut i tapen el paisatge. Ja no es veu res del que Josep Pla tant admirava.
En Jordi Llovet diu que des que es va jubilar té cura d’un hort i de quatre gallines, però a mi em sembla que passa més temps llegint papers vells que plantant tomaqueres.
@casalduch "Les ciutats exquisitament belles no són per a ser habitades. Un acaba per sentir-se tan irreal com elles i per viure en una continua anticipació d'un desastre imminent" (Jaime Gil de Biedma).
@NarcisGarolera@JNSantaeulalia Magnífic vers de Joan sales.
En Serrat el devia conèixer i el va aprofitar -mutatis mutandis- per a la seva cançó "Piel de manzana".
Cantava en Serrat:
"...se le bebieron de un trago la sonrisa.
La primavera con ella tuvo prisa".
https://t.co/XuHDQhTAmK
#JoanManuelSerrat#Serrat
@Jaumaulet Cal fixar-se també en el cap de l'oficina on treballa Bartleby i apreciar la seva indulgència quan veu que el copista no té on anar. Recordem que, al final -i no per debilitat sinó per compassió- en lloc de fer fora Bartleby trasllada el seu despatx a un altre lloc.
Ho explica Galdós: quan s'elaborava la Constitución de 1876 la comissió ja es va encallar en l'art.1, que començava "Son españoles: ".
No sabien com continuar i Cánovas del Castillo els va donar la solució: "Pongan ustedes que son españoles...los que no pueden ser otra cosa".
Conversa entre Ambroise Vollard, marxant d'art, i un client seu que li acaba de comprar un Signac:
- ¿Què farà amb el quadre?
- Penjar-lo a la paret, és clar!
- LLavors, noti que l'està mirant del revés.
- Caram! (gira el quadre). Vist així no em diu res. Estic per tornar-li!