Com totes les coses. Als neurodivergents també ens afecten les alarmes dels cotxes, i de les cases, i la música alta, i els lladrucs dels gossos, i els cops de porta dels veïns, i les sirenes de la policia, els bombers i les ambulàncies. Però totes aquestes coses són molèsties puntuals. No es donen a tota hora. I, com que vivim en societat, hem d'aprendre a viure amb elles. Perquè no podem esperar que tot desaparegui. I sí, en un món perfecte no hi hauria res que molestés a ningú. Però a la realitat hi ha coses que molesten i que sempre molestaran, i, sempre que siguin temporals i lògiques (és a dir, que es tirin petards al carrer, no dins del meu jardí o contra la meva finestra), un ha d'adaptar-se una mica.
Perquè l'empatia és bidireccional: tu intentes no molestar-me massa a mi i jo intento no molestar-te massa a tu.
Aquesta nit, a la revetlla del poble, la neta de Can Blanch vindrà amb la gossa, que volta cada any entre els coets i les traques, encantada de la vida, perquè tothom li fa magarrufes.
Quan era jove, la Roma, la gossa de casa, no tenia por dels petards. La nit de Sant Joan feia com qui sent ploure. Ara que és vella, fa igual. Perquè s'ha quedat sorda i no els sent.
Per un cantó és una sort. Per l'altre, si t'hi acostes per darrere i no et veu, com que no et sent, s'espanta, i et queixala. Això és una putada pels que hi convivim. Però, bé, nostrosenyor ho vol així.
Entremig va passar que totes dues vam conviure amb un home que tenia un teckel de pèl dur que era una reinona del drama. Duia monocle. Tot li feia por. Els petards, també. I a la gossa, se li va encomanar la por. Devia pensar "si aquest que és vell i saberut es caga, deu ser que sap alguna cosa que jo no sé".
Aquesta nit no faré fotos ni reels ni res desprenses, perquè aquest any, a la pista poliesportiva del poble, l'alcalde hi posa discomòbil, i em posaré uns pantalonets curts curts que em queden divins, i no vull bultos a les butxaques que em distorsionin la figura.
Passin molt bona revetlla! Amunt el foc, els petards i que corrin la coca i el xampany!
@CondeSala20 La forma de escribir parece una IA total. En twitter ya no se sabe qué creer. Una IA escribiendo sobre un niño adicto al móvil? Ironías.
O quizás lo he juzgado mal, no sé.
Yo sí quiero llegar a esa etapa en la que vives con tu pareja, donde ambos son estables; donde hay viajes, cocinan juntos, van al súper o salen de compras; donde su ropa se mezcla en el mismo armario. Un lugar donde pueden dormir una siesta por las tardes cuando se puede, o reservar un fin de semana solo para estar juntos. Donde se siente un alivio salir del trabajo porque sabes que vas camino a tu hogar, y allí te espera la persona que más feliz te hace. Un lugar donde el amor parece no tener final.
@visnetaa Entre lo de me tenéis hasta la polla, no parar de decir puta en las contestaciones y lo de tratar delincuencia casi como sinónimo de inmigración la cosa no huele bien...
Y no huele a mujer
@Musixmatch could you fix your search, since some months ago you cannot use the search to find your local songs, it only searches for external music. Thanks
No entenc perquè el google, quan estic escrivint un document a google Docs, em diu que tots els temps verbals que faig servir en imperfet son incorrectes.
#català#googledocs
La meva salut ha implementat un sistema de cues online on quan és el teu torn, fas click immediatament a accedir amb contrasenya i et diu que la sessió ha caducat perquè fa massa temps d'inactivitat...
Així estem tots, sense poder accedir