T'ha passat mai que l'únic que vols és que t'escoltin empàticament i l'altra persona (encara que ho faci amb la millor intenció del món) no deixa de fer algunes d'aquestes intervencions i tu et sents encara més incomprès?
1. Crec que hauries de...
(T'aconsella directament què has de fer)
2. Això no és res, saps què em va passar a mi?
(Competeix amb tu per veure qui ha viscut la pitjor experiència)
3. Si ho mires bé, això et pot ajudar a créixer... només has de...
(Intentar educar-te)
4. No et culpis, vas fer el millor que podies.
(Et consola sense escoltar què sents i necessites ara)
5. Això em recorda quan a mi em va passar...
(Fa que el tema vagi sobre ell)
6. Va, ànims, no és tan greu.
(Silencia el teu dolor)
7. Oh, pobre de tu... quina pena...
(Es compadeix sense comprendre)
8. I quan va començar això?
(Fa de psicòleg)
9. Si hagués sabut que estaves tan malament, hauria trucat, però...
(Es justifica en lloc d’escoltar)
10. Bé, no va anar ben bé així, no?
(Corregeix la teva versió)
Soc el primer de caure en aquestes trampes. Per inèrcia i per no saber-ho fer millor.
Fins que m'adono que quan algú em demana empatia, moltes vegades només em demana estigui en silenci i present.
Escoltant sense jutjar, sense buscar una solució.
Només ser-hi i intentar comprendre.
Fent que les meves paraules siguin secundàries a les seves.
I costa.
Com a psicòleg em sap molt de greu que moltíssima gent es pensi que "ha d'aprendre a autogestionar-se millor" quan viuen envoltats de situacions que no s'han de gestionar.
Acostumo a explicar aquesta història:
Imagina't que cada dia has d'entrar en una habitació on hi ha un niu de vespes.
El primer dia que hi entres no n'ets conscient i una vespa et pica.
Amb coïssor a la pell i llàgrimes als ulls, tornes a casa.
L'endemà, et poses un vestit d'apicultor per protegir-te, però el niu segueix allà.
Malauradament, t'has deixat un dels guants, així que una d'aquestes vespes et pica a la mà.
Cada dia la mateixa història.
Cada cop més ple de vespes.
I tu, amb cada picada, vas afegint capes i més capes de protecció: guants, màscares, botes...
Però siguem sincers, per molt que t'emboliquis amb proteccions, sempre hi ha alguna vespa que trobarà un petit foradet per on passar. I encara que aquell dia no et piquin, el brunzit incessant i la por amb la qual entres en aquella habitació és insofrible.
Finalment, et protegeixes tant que és impossible que et piquin.
Però portes tantes i tantes capes a sobre que t'asfixies, quasi no t'hi veus i et costa moure't del pes que portes.
I t'adones que, tot i haver aturat les picades, entrar en aquella habitació s'ha convertit en una lluita amb tu mateix, com si cada protecció fos un recordatori de les picades passades, que ara et frena més que no pas et protegeix.
Per què explico aquesta història?
Perquè si canvies "niu de vespes" per "un company de feina que em fa la vida impossible" i "guants, màscara i botes" per "tècniques de relaxació", veurem que l'autogestió no pot ser la solució.
I em sabria molt de greu que pensessis que és un problema teu, de no saber gestionar la situació, quan la realitat és que ningú hauria d'anar a treballar en un niu de vespes.
Es difícil describir el salar de Uyuni evitando la cursilería, porque es un artefacto indescriptible; un espejo del cielo donde, al anochecer, el horizonte se convierte en una línea infinita de luz.
Bon dia @rodalies ens podeu indicar el motiu pel qual el tren de la R4 cap a Manresa que ha de passar per Sants a les 7:28 SEMPRE passa 15 minuts tard? Als que hem de fer transbordament per agafar la R2N (degut a les obres de la Sagrera) ens pot fer perdre el tren...
No sé si a ningú li ha passat mai pel cap representar els resultats electorals per línies de metro. He fet un algoritme que suma i representa els resultats de les seccions situades al voltant de les estacions (radi de 500 m en aquest cas).
Barcelona (Parlament 2021):
Porto uns quants dies sense poder fer servir el @bicing, mai hi trobo bicis disponibles! Podrieu ajustar servei/capacitats a la demanda, sisplau? #bicing#bicingmal#BCN