L'aprenentatge competencial que s'està desmantellant a països com Portugal, Anglaterra, Austràlia. On posen el contingut i els coneixements al centre i on la gran majoria de l'alumnat millora.
No, en cap cas el problema de l'educació és l'aprenentatge competencial i l'escola inclusiva.
El problema és el tipus d'ensenyament mecanicista d'on venim.
I això no vol dir que el treball de les capacitats dels estudiants ni la inclusivitat necessitin millorar.
@annamasm Bon dia, per anar de Granollers a Manlleu has d’anar fins a Sants, d’allà agafar el tren fins a Fabra i Puig, enllaçar amb l’autocar fins a la Garriga i continuar el trajecte fins a Vic i tornar a agafar un bus fins Manlleu
Adjunto part del correu que ens va enviar l’equip directiu abans de la reunió d’avaluació. Insisteixo que, pel que sembla, cada institut fixa els seus propis criteris. Insisteixo també que el meu institut és dels més seriosos i ben valorats de la zona. Can pixa i rellisca.
En aquesta classe només hi ha dos alumnes del marroc (dues noies). Són dels pocs que em parlen en català. De fet, una d’elles va escriure un poema propi per Sant Jordi. Tenen una mitjana de notable/excel·lent. Puto racista.
Pero si lo gestiona la escuela para reducir las cuotas a las familias y las desigualdades, Abacus dejaría de forrarse y el vale se creó para que Abacus se forre.
«Estem preparats per a ser cada vegada més ximples?»: "Mentre no aprenguem com ensenyar a les generacions de l'era de la IA, passarà el que veiem ara: que les notes de la feina feta 'a casa' pugen mentre les de les proves fetes a l'aula baixen." La d'avui: https://t.co/A6JSoT89IQ
A l'URSS no existia l'atur (i aquell que no trobava feina era enviat al gulag per paràsit social).
Algú un dia va decidir a Catalunya que el fracàs escolar deixava d'existir.
D'aquella pols, vénen aquests fangs.
30 de 30 alumnes han aprovat el curs i l’assignatura de català, malgrat que un 75% o bé no se m’ha adreçat mai en català o bé no és capaç de formular una frase sense entrebancar-se o cometre errades. Obtindran el C1. Miracle!
Jo he presenciat veritables actes de prestidigitació acadèmica:
- Alumnes que no han aparegut en mesos que avaluen favorablement perquè van fer un treball en grup a l'Octubre.
- Alumnes que l'equip docent decideix fer-los repetir i al setembre han passat de curs.
Estampes de l'empobriment general del país. S'ha arribat al punt que tenir l'ESO només volen dir haver estat en les quatre parets d'un edifici anomenat "institut".
Algunos exigen profesores expertos en "estrategias de aprendizaje activo", "gamificación" e "innovación educativa", pero les da igual si no tienen nada profundo que transmitir. Es más: les molesta que se hable de ello.
Aman el envoltorio pedagogista y les molesta el regalo.
El verdadero fallo del sistema no es que el alumno se aburra. El fallo es patologizar ese aburrimiento.
Aprender cuesta esfuerzo, y el esfuerzo a menudo es un rollo si está al margen de impelencias vitales constitutivas a la persona, que es el caso.
Y no pasa absolutamente nada.