David Abascal Garcia

[Kim Dorca @Savallsblog]

Trobo que tots plegats esteu essent molt durs amb el pobre president Illa i amb la seva eficaç gestió de la Generalitat de Catalunya.

És cert que no ha complert l’acord d’investidura. Ni la gestió completa de l’IRPF, ni el finançament singular, ni la nova operadora de Rodalies. També és cert que no ha tingut pressupostos fins ara, que ha pactat mesures d’habitatge inconstitucionals —sabent-ho— i que no ha enterrat el Hard Rock.

Tampoc no ha millorat Rodalies. Ha amagat el desastre de PISA darrere d’excuses pròpies d’adolescents, no ha trobat la pau ni amb els metges ni amb els mestres, i la mainada se’ns continua rostint a les aules sense aire condicionat.

La DGAIA era la cova dels quaranta lladres. El coll d’ampolla de la Llei de dependència continua intacte, com les llistes d’espera de la sanitat. I fins i tot van infiltrar agents dels Mossos d’Esquadra en reunions preparatòries de l’exercici del dret de vaga.

Però crec sincerament que en feu un gra massa.

Per això vinc a reivindicar un dels seus grans èxits, encara no prou ponderat.

Segons TV3 i RAC1, la setmana que ve Catalunya organitzarà l’eclipsi de Sol més important del segle: un esdeveniment únic que no es repetirà en segles i que, afortunadament, passarà aquí.

Catalunya ha arrabassat l’organització de l’eclipsi a altres candidatures tan potents com Madrid i Rabat, gràcies a la projecció internacional assolida pel bisbe Omella parlant en castellà a la Sagrada Família i al ressò planetari del Tour de França de Tothom.

També cal destacar que ERC ha aconseguit, després d’una negociació duríssima, que l’eclipsi es vegi millor a les comarques on encara hi pinta alguna cosa.

El Govern Illa ha pogut invertir en l’organització de l’eclipsi gràcies als beneficis obtinguts durant la Copa Amèrica, que va tornar a posar Barcelona al món.

La UPF calcula que les visites provocades pel fenomen solar reportaran un mínim de 785 milions d’euros: aproximadament dotze euros per català, un cop descomptats els dinars de treball, els informes, les campanyes institucionals i la part corresponent a conselleries, comissionats i observatoris.

És de justícia reconèixer-ho.

Moltes gràcies per la vostra atenció en aquesta matèria.

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Només perquè tinguem constància de què va l’assumpte: els darrers contractes analitzats s’han licitat a 147 euros x dia x MENA. Això, en un any, son 375 milions d’euros. Òbviament no tots vindran a Catalunya, comptem al voltant del 40%. 150 milions. En un sol dia, el 0,3% del pressupost anual de la Generalitat. Què obviament financem nosaltres. Res del que passa és neutre.

[Kim Dorca @Savallsblog]

No sé per on començar.

Aquest matí sentia tertulians discutint si era millor tornar a pagar peatge per circular per les autopistes de l'Estat a Catalunya o instaurar una vinyeta en funció de com de contaminant sigui el teu vehicle. I em sorprenia que ningú es plantegés la pregunta prèvia: per què hi ha autopistes estatals gratuïtes en altres indrets que reben el seu manteniment amb càrrec als pressupostos públics, mentre aquí sembla que haguem de tornar a passar per caixa?

Ens tenen discutint el dit i no la lluna.

Esvorancs al Putxet, enfonsament d'una grua, llengua de foc a Sants...

I les explicacions dels responsables directes, del Govern o de l'Ajuntament són absurdes o inexistents. I aquí no passa res.

Encara m'estic recuperant de la pantomima del control parlamentari pel cas DGAIA, quan em trobo que les úniques proves PISA que s'havien de fer durant el mandat del PSC del 155 —el Govern de la reconciliació i l'eficàcia, deien— no s'han fet per "qüestions tècniques". És a dir, la nova manera de dir "perquè no ens va sortir de la pebrotera".

Com pot fer un poble per desempallegar-se d'aquesta manera de governar, tan impermeable a l'autocrítica, tan poc exigent amb els resultats i tan convençuda que mai no haurà de retre comptes? No serà a través dels partits que li donen suport, ni dels que cauen en el fora de joc de l'espanyolisme, ni de l'omertà de les causes comunes, les amnisties i les cadires.

Amb raó, alguns diran que la solució és AC. I ho diran perquè és un partit d'aquí que encara no ha tocat cuixa, i la gent espera que faci girar la truita. Jo, personalment, sóc molt escèptic amb totes les coses que no faig jo mateix o un cuiner de confiança i em temo que tampoc no canviaran res de sistèmic.

I, a més a més, si per girar la truita ens hem d'empassar segons què, ja us dic ara que acabarem cagant tramussos.

Perquè el problema de fons no és qui ocupa avui els despatxos. El problema és haver arribat al punt que una administració pugui encadenar errors, excuses i negligències sense que pràcticament ningú n'assumeixi les conseqüències. Ens han acostumat a discutir els mecanismes, els procediments i els relats, però gairebé mai els principis. Discutim la manera com ens executaran i no si tenen dret a aplicar-nos la pena de mort.

I mentre això no canviï, continuarem discutint sobre els governs, però no sobre la manera de governar.

[Valttyys @Valtyys]

@Comptesclares Saps que et passa a Guissona si et fiques o fots un merder?
Dons això, l'endemà ja pots passar a recollir el 'finiquito', ah! Hi no trobaràs feina enlloc.

[David Abascal Garcia @DAbascalG]

@Comptesclares @lluis_llach Ho retiro… acabo de llegir aquest article del 2024 😱 https://t.co/gNHdu2xmtd

[David Abascal Garcia @DAbascalG]

@Comptesclares @lluis_llach COMFORSA és un actiu estratègic per a l’ocupació i l’economia del Ripollès.
Esperem que no esdevingui una menjadora…
https://t.co/7S0L73tHO9

[República de les Lletres @deleslletres]

Entre 1851 i 1858 l'Estat va construir el canal de Lozoya (o d'Isabel II) per abastir d'aigua Madrid, una inversió de 100M ptes, xifra superior al conjunt de TOTES les obres fetes per l'Estat a Catalunya durant TOT el segle XIX.
El Canal d'Urgell es va fer amb capital privat

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

🧵
8/ La Generalitat ha de pagar amb els nostres diners per promoure l'islam a les escoles? Per què?

A una entitat que acumula 129.000€ en subvencions. I ningú hi diu res.

Seguiu el fil. Més dades: https://t.co/RGJHYWgkwg

Si arribeu a 500 RT publiquem el detall de les 6 subvencions amb fonts DOGC.

I si us agrada la nostra feina, ajudeu-nos al nostre finançament https://t.co/PVLkbvXAVf

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).

Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.

Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: s��

[La Pero, do not atabalate me @LaPeronel_la]

... en redes que denuncia la presunta adjudicación irregular de contratos ..."

No existia el Menjòmetre.
Hi havia una pesada de Badalona intrigada per l'atracció gravitatòria d'una xifra màgica: 14999'99.

Quins temps!!

[David Abascal Garcia @DAbascalG]

@LaPeronel_la Christian Soriano García (PSC) — perfil de dades públiques al Menjometre.
#Menjometre #TransparènciaCat https://t.co/tFW8M6RUdP

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

10/10 (jackpot)
Si arribem als 1000 RT d'aquest fil, publicarem tot el que hem trobat de Salvador Illa i les mascaretes.

De 7,9 milions d’euros que la Generalitat va pagar per duplicat a una empresa xinesa de patinets elèctrics per un “error administratiu”. I que s’han “perdut”

Voleu veure on van els vostres impostos? Voleu saber si van a enriquir a tercers?

(RT = sí, vull saber-ho)

Recorda, contribueix en el que puguis i vulguis https://t.co/vQZEU0lfmY

[David Abascal Garcia @DAbascalG]

@MRSHL0 Argentière, Grands Montets.
Tancaran el 4 de maig.
Les dates de tancament no depenen només de la neu, també del calendari de festius i vacances.

[David Abascal Garcia @DAbascalG]

@efemarq Un dels primers projectes del jove Gaudí va ser una obra hidràulica, el Rec Gran de la Riera de Caldes:
https://t.co/uOEbw4jhXS

[Aliança Catalana - Foreign Office @ForeignOfficeAC]

Per fi. El Parlament Europeu aprova el Reglament de Retorns: deportacions efectives, centres en tercers països, fi de la barra lliure. El model Aliança guanya. El model Meloni guanya. Sánchez perd, sol. I Europa, per una vegada, pren una decisió que no és paper mullat. Ara toca aplicar aquestes mesures.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Ara resulta que:
- La Generalitat fa pública una base de dades
- Un tercer (https://t.co/027zfu95Zc) crea una web per què tothom pugui accedir a la dita base de dades de forma fàcil
- La web té èxit, en tant que permet accedir a informació rellevant, fins llavors, no accessible
- La Generalitat se n'adona que perd el control de la narrativa (5,000M€en subvencions!). Talla l'accés a la base de dades i n'elimina 1 milió de registres
- Es genera polèmica: La Generalitat limita l'accés a dades públiques
- En un alarde de periodisme d'investigació, TV3 diu que les dites webs són vehicles de l'extrema dreta
- Es genera encara més polèmica: Fiscalitzar, auditar és extrema dreta? Sembla que la Unió Europea no pensa el mateix
- Com es resol? Doncs de nou la Generalitat es val de TV3 per anunciar que la base de dades tenia informació privada, i de forma vetllada s'amenaça amb accions legals, no contra la pròpia Generalitat per publicar info privada de forma negligent, sino contra qui ha fet una simple web (interface) d'accés

... és tot tan inacceptable.

2 coses que podeu tenir clares:
1) D'extrema dreta res. La pròpia Europea propugna i promou l'Open Data. Fiscalitzar i auditar és la base d'una democràcia sana.

2) Qui publica i dóna accés a les dades és el responsable últim de garantir que no es vulnera la privacitat de ningú (en terminologia legal, és qui fa el tractament de les dades). Ho diu la legislació europea i ho diu el RGPD. L'intermediari ni tracta, ni reorganitza, ni amplifica les dades; només publica. Amenaçar-lo, intimidar-lo amb accions legals, com s'està insinuant, és francament anti-democràtic...

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Hola @llfreixes i @Toni_Cruanyes:
Hem decidit fer un vídeo d'@OctuvreCAT per explicar per què aquests 176 segons del vostre "informatiu" són un escàndol periodístic impropi d'una TV pública.
El publicarem dissabte. Si el voleu rebre al vostre correu: https://t.co/O8iG6OP8wT

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Veiem dades en el @menjometre que indignen. No sols guinguetes regades amb diner públic. Que us sembla que un cuiner mediàtic hagi rebut 1.5 milions de fons públics per dissenyar uns gelats? Com diu en Germà Bel, esgarrifa veure com es malbarata quan els diners no són teus

[Menjòmetre @Menjometre]

https://t.co/e8G92ZP2Ie

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR

Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració

No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.

Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.

Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.

I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.

La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.

És un model.

Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?

Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.

A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.

Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.

Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.

Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.

El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.

Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES

Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.

Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero

Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.

Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.

I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.

I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:

Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.

L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.

Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.

Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.

I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?

Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.

L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.

I aquesta, al final, és la seva veritable força.