Dani B

[Òscar Nin @mjesusostolaza]

En Barcelona es más fácil y seguro (en términos de calidad) comprar una glock que una barra de pan decente (franquicias de panificadoras industriales, las que quieras: 2-3 cada 800 metros).

[Castellanoparlantes Valencianos 🇪🇦 @ValencianosESP]

@AndNum26 Con el lemosín la armadura quedaba más suave

[bug girl @buggirl]

in nature if a monkey hoarded 1 trillion bananas the other monkeys would beat that monkey to death and take his bananas

[El Boig de Can Fanga @BoigBCN]

15/ Aquí trobem el pitjor bar del meu barri, el Trabucaire. Amb vistes a la Sagrada Família, aconsegueix un total de 1,2 i un 1,5 a Google i Tripadvisor, sense poder puntuar amb un 0 i estant replet de reviews falses amb 5 estrelles. Us convido a entrar a les reviews, són mel.

[El Boig de Can Fanga @BoigBCN]

1/ La pista de patinatge, la mainada del barri hi aprenien a patinar, aquí jo vaig estampar la meva germana contra la barana i em van castigar sense més cromos de Panini de Mèxic 86. Vaig robar a tots els kioskus del barri per poder acabar-la i sobretot aconseguir el de Simonsen.

[Jordi Martí @xarxatic]

Hemos troceado las carreras universitarias para montar un negocio de másteres inútiles que solo sirven para vaciar la cartera de las familias. Permitidme reflexionar sobre la estafa de los grados Frankenstein y por qué hay que volver a las Licenciaturas generalistas. 🧵va...

[Edgar Alsina ツ @edgaralsina]

Acabo de mirar el partido en rápido para ver si lo que dice Simeone de los saques de portería es cierto. No porqué sea penalti claro. No porqué desconfíe de alguien tan honesto como su padre. No porqué sea un trilero histórico. Jamás pensaría eso. Solo por curiosidad. Dentro hilo

[Fonsi Loaiza @FonsiLoaiza]

Tal día como hoy en 1919 se implantó la jornada laboral de 8 horas en España gracias a la huelga de La Canadiense con la CNT. 44 días de protestas cortando luz y dejando sin transporte Barcelona. El gobierno español declaró el Estado de Guerra y la prensa los llamaba terroristas.

[Carlos Sánchez @chocotuits]

"Entras. Seleccionas tu comunidad autónoma. Dices si eres asalariado, autónomo, o ambos. Marcas tu situación: si tienes hijos, si alquilas, si inviertes, si cuidas a alguien. Y te dice cuáles de las 375 deducciones te corresponden. Con una estimación de cuánto puedes ahorrarte. Sin pedirte el NIF. Sin registro. Sin datos personales. La información es de la AEAT. Yo solo he hecho legible para ti y para mí."

https://t.co/Y8VmoaJmVM

Productazo que acaba de lanzar @paumrch

[Alfonso C. Suárez @AlfonsoCSuarez]

🥩 Cinco consejos para comprar en la carnicería si te da vergüenza (o no sabes cómo pedir)

El mostrador puede llegar a intimidar y la mayoría acaba yendo al supermercado a comprar la carne en bandejas. Error. El carnicero de tu barrio es un gran aliado para tu cocina.

Quédate con estas claves: 👇

1️⃣ Pide por raciones, no por gramos. Calcular "300 gramos de lomo" es un lío. Pide "4 filetes finos" o "2 contramuslos". Tú sabes cuánto se come en tu casa y él sabe el grosor exacto para que quede bien.
2️⃣ Habla de recetas, no de anatomía. No hace falta que sepas lo que es la babilla o la tapilla de ternera. Dile al carnicero: "Quiero hacer un guiso para tres personas" o "algo a la plancha que quede jugoso". Déjale hacer su trabajo.
3️⃣ Aprovecha la mano de obra (es gratis). La carnicería no es el súper. ¿Quieres la carne en tiras para un wok? ¿Picada fina? ¿Sin un gramo de grasa? Pídelo. Te vas a casa con la mise en place hecha.
4️⃣ El 'truco' del pollo entero. Realmente no es un truco, pero es algo que puede que no sepas: comprar un pollo entero es mucho más barato que comprar las bandejas sueltas. Pídele que te lo despiece: pechugas fileteadas, muslos para asar, alitas...
5️⃣ No te dejes el oro líquido (los huesos). Cuando te despiecen ese pollo o te limpien una carne, pide siempre que te guarden los huesos y carcasas. Son la base gratuita para los mejores caldos y guisos que vas a hacer en tu vida.

💡 Solo hay que perderle el miedo al mostrador.

¿Cuál es vuestro truco más útil cuando compráis en la carnicería? 👇

[LOLO DE CAI 💜🔻💜(@[email protected]) @alvar_marquez]

Conocerá realmente Wyoming, o será una grave diarrea mental? Creemos que son cuatro bobos, pero si hacemos un sumatorio de los votos de SALF y V🤮X, yo apostaría que al menos un 30% de ellos, piensan así.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR

Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració

No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.

Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.

Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.

I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.

La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.

És un model.

Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?

Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.

A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.

Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.

Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.

Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.

El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.

Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES

Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.

Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero

Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.

Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.

I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.

I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:

Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.

L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.

Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.

Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.

I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?

Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.

L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.

I aquesta, al final, és la seva veritable força.

[Míster Seitán @CuentaMister]

Seguro que entonces serían "menos valientes" y existirían menos guerras verdad?...

Mi apoyo a la propuesta de Cantona, el que quiera meter al país y al mundo en una guerra, lo primero que debe hacer es dar ejemplo y poner a pie de cañón, sino... pues que no pida a los demás que vayan ¿no?

[Apu @Apu_elrojo]

Suben los precios y ya estáis los de siempre con la cantinela habitual: Los impuestos.

Os recuerdo que en la anterior crisis energética, el Estado abonó 20 céntimos por litro, a todos los consumidores, al echar diésel o gasolina.
Las empresas energéticas no nos perdonaron ni un céntimo.

También os recuerdo que bajaron el IVA en los alimentos básicos y vuestro amigo Juan Roig aprovechó para subir los precios.

Si defendierais al Estado (que somos todos), en vez de defender a las empresas privadas, nos iría mucho mejor.

Que no vais a heredar Repsol ni Mercadona, por mucho que os esforcéis.

[Viking @wallanderviking]

La humanidad no está acabando con el planeta. Son 90 personas y sabemos sus nombres y apellidos.

[Apu @Apu_elrojo]

Sólo el 5% del petróleo que consumimos en España pasa por el estrecho de Ormuz, sin embargo, los precios del combustible han aumentado un 20%.

La razón:

Las empresas energéticas son una panda de sinvergüenzas estafadores.

[Paula Estaca Abellán @paulaestaca]

Hay una élite progresista que cuando habla de pequeño negocio o negocio local solo visualiza librerías, bares de modernos en el centro y galerías de arte, cosas muy fancys que aunque sean pequeño negocio y local nunca atendieron a las necesidades cotidianas del barrio sino a

[Arii2 @ariiguay2]

No pensáis que cualquier tipo de trabajo al final es prostituirse? Es decir, igual haces algo que te gusta pero en momentos que no te apetece y para gente que, si no fuese por dinero, a lo mejor no les dabas ni la hora.

[Rasca't @racional1990]

Aquí hi ha gent que encara no s'ha enterat de que el debat no es, ayatolas si, ayatolas no, maduro si, maduro no.

El debat es, te eeuu el dret de posar i treure règims segons els seus interesos on li surti del papo? Te dret a enviar a la absoluta miseria els paissos que vulgui?

[CristianBilbao @CristianBilba12]

No creo que me equivoque si afirmo que el 99% de la población mundial solo queremos vivir en paz y armonía, tener lo suficiente para vivir sin pasar hambre ni frío y compartir nuestra vida con nuestros seres queridos.

Pero el 1% más rico y poderoso se empeña en no dejarnos.