La felicidad está subestimada. La pintan como éxtasis, pero casi siempre es calma: es la ausencia de problemas urgentes, un domingo por la tarde sin nada que resolver.
Cada vegada arriben a Catalunya més pacients de fora que ja tenen diagnosticada una malaltia greu i que venen expressament aquí per rebre tractament a la nostra sanitat pública.
I no arriben per casualitat.
Hi ha circuits que faciliten aquests desplaçaments. Metges dels països d’origen que recomanen venir aquí i agències que organitzen els viatges, indiquen a quin hospital han d’anar i expliquen com accedir als recursos disponibles.
Aquests pacients passen els controls fronterers i embarquen en avions amb signes evidents de malaltia, sense que s’activin mesures per avaluar si poden viatjar o si cal impedir-ne l’embarcament.
Aterren a Barcelona i van directament de l’aeroport a urgències. Allà comença un procés que pot comportar ingressos, operacions, trasplantaments i tractaments de mesos o anys.
Turisme sanitari a gran escala.
I mentrestant, què passa aquí amb la nostra sanitat?
Saps quantes persones van morir el 2024 mentre figuraven a les llistes d’espera quirúrgiques? 2.151 persones.
I saps quantes en sumem en l’última dècada? 18.682. Un increment del 80%.
209.986 persones esperaven una intervenció quirúrgica a febrer de 2026.
Amb una espera mitjana de gairebé cinc mesos.
Per una operació, una prova diagnòstica o una consulta externa, gairebé un milió de persones estan atrapades, avui, en les llistes d’espera.
Sí, això també està passant a Catalunya i també se’ls ha anat de les mans.
Visca la gestió!🥂
Si vives en España, independientemente de tu situación administrativa, tienes derecho a una atención completa en la sanidad pública.
Consulta en tu centro de salud.
https://t.co/NMkwo7Xjwm